CN | José Mena Àlvarez
El totestiu Parus major és una espècie de pardalet passeriforme de la família dels pàrids. D’uns 14 cm, es inconfusible per la «corbata» negra, més marcada en els mascles, sobre el color groc del pit. Es pot observar sovint prop del terra quan cerca menjar o en els estrats baixos del bosc.
Acostuma a viure en boscos, especialment caducifolis, però també en pinedes i ambients arbrats no forestals. Nia en forats d’arbres i en qualsevol tipus d’obertura. Molt adaptable, habita tant en boscos ben conformats com en ambients artificials. A la ciutat es troba als parcs, però també en ambients aparentment inhòspits com avingudes amb plataners madurs amb molts forats.
Són sedentàris i fora de la temporada de cria es troben sovint formant grups grans barrejats amb altres espècies de pàrids.
Nidifica sobretot en forats dels arbres, però pot aprofitar qualsevol tipus d’obertura: d’escletxes en arbres, parets o roques fins a caixes nius, testos o llaunes abandonades. El niu està farcit de gran quantitat de molsa, pèl, llana i alguna ploma. Les postes s’estenen entre abril i juny i consten d’entre sis i vuit ous blancs amb taques rogenques per tota la seua superfície. Gràcies a esta gran adaptabiltat el podem trobar també en ambients no forestals, com ara camps d’oliveres o ametllers, jardins urbans, arbres artificials, boscatges de rius i rierols, carrascars, etc. És per això la seua distribució és molt àmplia en la Península Ibèrica.
És un pardalet insectívor de règim molt ampli. Entre les seues preses, destaquen les erugues de processionària, ous i larves de Vespa velutina, i altres invertebrats considerats plaga. Pot ingerir també fruits silvestres i llavors riques en olis. S’acostuma fàcilment a les menjadores per a aus d’on selecciona les pipes.
El període de reproducció pot ser molt variable en funció del grau de bonança del temps. Generalment és comprès entre els mesos de març i juliol, però pot allargar-se fins a l’agost. A la desclosa els ous neixen entre 6 i 7 polls, que cap al mes d’agost comencen a formar estols i a dispersar-se, allunyant-se del lloc de naixement.
