- PUBLICITAT -

 

Desembre 2020

La nostra llengua, d’una generació a la següent, va perdent lèxic i recursos expressius propis, la seua sintaxi es perverteix per influència del castellà. Hi ha moltes paraules que, en veure-les, reconeixem per haver-les sentides de menuts (o no tant), però que fa temps que hem deixat d’emprar i de sentir; algunes perquè les hem substituïdes per les seues germanes castellanes o una versió valencianitzada d’aquestes. Altres, perquè els canvis vitals les han portades al desús juntament amb allò que signifiquen (barcella, màrfega, palloc).

La pretensió de ‘Paraules de Sempre’ és, justament, refrescar-nos la memòria, fer-nos presents aquestes paraules que porten l’aroma d’altres temps i que poden tornar a estar tan vigents com ho estaven. Podem recuperar-les o no acabar-les d’oblidar. De nosaltres depén, no condemnem a l’oblit el que hem heretat dels nostres pares i mares, no hi ha per què.

PUBLICITAT

Com podeu participar: periòdicament posarem una paraula i vosaltres podeu en l’apartat de comentaris, dir quin significat creieu que té, en un període curt de dies nosaltres publicarem el seu significat, al mateix temps posarem una altra paraula.

Paraula 31-12-2020

Molinada

Significat: posar baix als comentaris el significat que cregueu que té…

Paraula 30-12-2020

Somicar

Paraula 29-12-2020

Margalló

Paraula 28-12-2020

Verduc

Paraula 27-12-2020

Tarquim

Paraula 26-12-2020

Esteva

Paraula 24-12-2020

Tararot

Paraula 23-12-2020

Remugar

Paraula 22-12-2020

Aixavegó

Paraula 21-12-2020

Safareig

Paraula 19-12-2020

Frontissa

Paraula 18-12-2020

Celler

Paraula 17-12-2020

Boriol

Paraula 16-12-2020

Caramull

VBF. Als anys en què per regar a Castelló sonava un Caragol indicant les hores, el sonador cobrava de cada propietari per cada fanecada un determinat valor en especies, ja que acceptaven com a pagament: mig almud i un quarteronet d’arròs roig, però sols els de les Foies tenien una bonificació i era que les dites mides anaren “a caramull”.

 

- PUBLICITAT -

ARTICLES RELACIONATSMÉS D'AUTOR

42 Comentaris

  1. Molinada: carbó vegetal menut que s’emprava per encendre la copa i calfar-se en la taula de faldilles durant l’hivern . Si no estava ben feta i tenia algun cruall, la casa s’omplia de fum.

  3. Margalló: planta silvestre que té vàries tijes verdes rematades cadascuna en una fulla en forma de palma ampla i no massa llarga, verda també. De tacte dur. La part de la tija mes propera al tronc es blanca i comestible.

  5. Tarquim; substància fangosa que es deposita en el fons de les aigües estancades

  6. Es una substància fangosa que es diposita al fons de les sèquies, de color negre i olor molt peculiar i desagradable.

  8. Desconec la paraula esteva, sí que em sona estiva, que era un recipient d’espart que servia per omplir de carxofes (generalment) o altres collites i dur-les al mercat d’abastos o al magatzem per a vendre-les.

  10. Remugar ho he emprat al sentir a algú parlar en veu baixa i de manera que no s’entén el que diu. Que fas ahí remugant? Parla clar.

  11. Al safareig també li diguem bassa de reg. Ho he sentit de les dues maneres per nomenar la mateixa cosa: dipòsit no cubert on s’acumula l’aigua que després s’utilitzarà per al reg.

  14. Un safareig de reg és una construcció hidràulica generalment d’obra (maó, tàpia o maçoneria), o bé excavat en el terra, en forma d’estany, usat generalment per a emmagatzemar-hi aigua per a regar.

  16. Frontissa: peça que uneix la porta amb el marc per a que esta gire.
    En Castellà (Espanyol que diuen) bisagra

  17. La frontissa es la peça metal.lica que unix la porta amb el marc. Sol haver-ne tres en cada porta. Aquesta paraula la sentia dir a gent de la generació dels meus iaios, nascuts a principis del segle XX. Cada cert temps posaven oli en les frontisses perquè no feren soroll.

  22. El celler es la part de la casa que està sota el nivell del carrer. Sol ser amb volta i ventilada per una obertura a nivell de la vorera. Es destina a guardar queviures.

  26. Sols he sentit l’expressió: “Pesa menys que un boriol”. Sempre referint-se a una cosa que pesa molt poc.

  27. Boriol: jo aquesta no en sona gens, no serà el que nosaltres diguem borinot?

    Es complica l’assumpt.

  28. Caramull (lo mes alt de algo) exemple: e agafat les taronges del caramull del taronger

  30. Als anys en que per regar a Castelló sonava un Caragol indicant les hores, el sonador cobrava de cada propietari per cada fanecada un determinat valor en especies, ja que acceptaven com a pagament: mig almud i un quarteronet de arròs roig, però sols els de les Foies tenien una bonificació i era que les dites mides anaren “a caramull”.

  31. Quin caramull esteu armant !!! …. Sol dir- se cuant algu comenta mes del q toca

  32. Al ‘cacahuero’ sempre li demanàvem que posarà el ‘capuxo’ a caramull!

  33. El que sobrepassa per damunt d’un recipient ple.
    “No en vull no en vull, dos plats a caramull”

  35. Es diu de una cosa cosa que està amontonada i reïx. Sol dir-se: no en volia – d’una cosa- ni a ras ni a caramull.

  36. Caramull: Substància que sobreïx d’un recipient per estar massa ple; és a dir, hi ha més quantitat que la que cap o pot contenir eixe recipient.

  39. Això eu diuen en casa quan una cosa estava molt plena, no? caramull molt bonica la paraula.
    Gran idea, podem aportar nosaltres també paraules?

Comments are closed.