- PUBLICITAT -

 

Febrer 2021

La nostra llengua, d’una generació a la següent, va perdent lèxic i recursos expressius propis, la seua sintaxi es perverteix per influència del castellà. Hi ha moltes paraules que, en veure-les, reconeixem per haver-les sentides de menuts (o no tant), però que fa temps que hem deixat d’emprar i de sentir; algunes perquè les hem substituïdes per les seues germanes castellanes o una versió valencianitzada d’aquestes. Altres, perquè els canvis vitals les han portades al desús juntament amb allò que signifiquen (barcella, màrfega, palloc).

La pretensió de ‘Paraules de Sempre’ és, justament, refrescar-nos la memòria, fer-nos presents aquestes paraules que porten l’aroma d’altres temps i que poden tornar a estar tan vigents com ho estaven. Podem recuperar-les o no acabar-les d’oblidar. De nosaltres depén, no condemnem a l’oblit el que hem heretat dels nostres pares i mares, no hi ha per què.

Com podeu participar: periòdicament posarem una paraula i vosaltres podeu en l’apartat de comentaris, dir quin significat creieu que té, en un període curt de dies nosaltres publicarem el seu significat mitjançant el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, al mateix temps posarem una altra paraula.

Paraula 14-02-2021

Cossi


Paraula 13-02-2021

Fallega


Paraula 12-02-2021

Nuvolet


Paraula 11-02-2021

Mussol


Paraula 10-02-2021

Sària


Paraula 09-02-2021

Sagí


Paraula 08-02-2021

Rebost


Paraula 07-02-2021

Pallús


Paraula 06-02-2021

Canya


Paraula 05-02-2021

Falca


Paraula 04-02-2021

Cau


Paraula 03-02-2021

Catxotxes


Paraula 02-02-2021

Melsa


Paraula 01-02-2021

Aixovar


 

Paraules de Sempre

- PUBLICITAT -

7 Comentaris

  1. Fallega, concentració d’ excrements de conills o llebres que veiem normalment al camp o la muntanya. Aquest terme és molt utiltzat pels caçadors.

  2. Sària: com dos bolsses d’espart que es posa una a cada costat de l’animal ( cavall, aca, burro….) per a transportar coses

  3. el rebost és la part de la casa on es guarda el menjar menys perible: les conserves, cereals, arrós, embotits, … ha de ser un lloc sec. Generalment a la majoria de les cases de poble estava baix l’escala

  4. L’aixovar és el que al poble sempre he sentit dir com a dot. El que aporta cadascú de la parella per a la nova vida en conjunt (tovalles, llençols, cortines, escurà…..)

  5. Al poble no l’he sentida dir. Sempre s’ha dit el dot, el qual aportava la dona al matrimoni i que eren estovalles, llençols, cobertors…. L’home aportava “l’escurà: caçoles, paelles, coberts…

  6. Aixovar o dot, (en castellà ajuar) és el conjunt de roba, ensers, mobles o joies que la dona s’ emporta quant es casa.

Comments are closed.