Febrer 2021
La nostra llengua, d’una generació a la següent, va perdent lèxic i recursos expressius propis, la seua sintaxi es perverteix per influència del castellà. Hi ha moltes paraules que, en veure-les, reconeixem per haver-les sentides de menuts (o no tant), però que fa temps que hem deixat d’emprar i de sentir; algunes perquè les hem substituïdes per les seues germanes castellanes o una versió valencianitzada d’aquestes. Altres, perquè els canvis vitals les han portades al desús juntament amb allò que signifiquen (barcella, màrfega, palloc).
La pretensió de ‘Paraules de Sempre’ és, justament, refrescar-nos la memòria, fer-nos presents aquestes paraules que porten l’aroma d’altres temps i que poden tornar a estar tan vigents com ho estaven. Podem recuperar-les o no acabar-les d’oblidar. De nosaltres depén, no condemnem a l’oblit el que hem heretat dels nostres pares i mares, no hi ha per què.
Com podeu participar: periòdicament posarem una paraula i vosaltres podeu en l’apartat de comentaris, dir quin significat creieu que té, en un període curt de dies nosaltres publicarem el seu significat mitjançant el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, al mateix temps posarem una altra paraula.
Paraula 14-02-2021
Cossi
Paraula 13-02-2021
Fallega
Paraula 12-02-2021
Nuvolet
Paraula 11-02-2021
Mussol
Paraula 10-02-2021
Sària
Paraula 09-02-2021
Sagí
Paraula 08-02-2021
Rebost
Paraula 07-02-2021
Pallús
Paraula 06-02-2021
Canya
Paraula 05-02-2021
Falca
Paraula 04-02-2021
Cau
Paraula 03-02-2021
Catxotxes
Paraula 02-02-2021
Melsa
Paraula 01-02-2021
Aixovar
Fallega, concentració d’ excrements de conills o llebres que veiem normalment al camp o la muntanya. Aquest terme és molt utiltzat pels caçadors.
Sària: com dos bolsses d’espart que es posa una a cada costat de l’animal ( cavall, aca, burro….) per a transportar coses
el rebost és la part de la casa on es guarda el menjar menys perible: les conserves, cereals, arrós, embotits, … ha de ser un lloc sec. Generalment a la majoria de les cases de poble estava baix l’escala
Rebost: lloc d’una casa aon es guarda el menjar
L’aixovar és el que al poble sempre he sentit dir com a dot. El que aporta cadascú de la parella per a la nova vida en conjunt (tovalles, llençols, cortines, escurà…..)
Al poble no l’he sentida dir. Sempre s’ha dit el dot, el qual aportava la dona al matrimoni i que eren estovalles, llençols, cobertors…. L’home aportava “l’escurà: caçoles, paelles, coberts…
Aixovar o dot, (en castellà ajuar) és el conjunt de roba, ensers, mobles o joies que la dona s’ emporta quant es casa.
Comments are closed.