Desembre 2020
La nostra llengua, d’una generació a la següent, va perdent lèxic i recursos expressius propis, la seua sintaxi es perverteix per influència del castellà. Hi ha moltes paraules que, en veure-les, reconeixem per haver-les sentides de menuts (o no tant), però que fa temps que hem deixat d’emprar i de sentir; algunes perquè les hem substituïdes per les seues germanes castellanes o una versió valencianitzada d’aquestes. Altres, perquè els canvis vitals les han portades al desús juntament amb allò que signifiquen (barcella, màrfega, palloc).
La pretensió de ‘Paraules de Sempre’ és, justament, refrescar-nos la memòria, fer-nos presents aquestes paraules que porten l’aroma d’altres temps i que poden tornar a estar tan vigents com ho estaven. Podem recuperar-les o no acabar-les d’oblidar. De nosaltres depén, no condemnem a l’oblit el que hem heretat dels nostres pares i mares, no hi ha per què.
Com podeu participar: periòdicament posarem una paraula i vosaltres podeu en l’apartat de comentaris, dir quin significat creieu que té, en un període curt de dies nosaltres publicarem el seu significat, al mateix temps posarem una altra paraula.
Paraula 31-12-2020
Molinada
Significat: posar baix als comentaris el significat que cregueu que té…
Paraula 30-12-2020
Somicar
Paraula 29-12-2020
Margalló
Paraula 28-12-2020
Verduc
Paraula 27-12-2020
Tarquim
Paraula 26-12-2020
Esteva
Paraula 24-12-2020
Tararot
Paraula 23-12-2020
Remugar
Paraula 22-12-2020
Aixavegó
Paraula 21-12-2020
Safareig
Paraula 19-12-2020
Frontissa
Paraula 18-12-2020
Celler
Paraula 17-12-2020
Boriol
Paraula 16-12-2020
Caramull
VBF. Als anys en què per regar a Castelló sonava un Caragol indicant les hores, el sonador cobrava de cada propietari per cada fanecada un determinat valor en especies, ja que acceptaven com a pagament: mig almud i un quarteronet d’arròs roig, però sols els de les Foies tenien una bonificació i era que les dites mides anaren “a caramull”.
Molinada: carbó vegetal menut que s’emprava per encendre la copa i calfar-se en la taula de faldilles durant l’hivern . Si no estava ben feta i tenia algun cruall, la casa s’omplia de fum.
Somicar: Plorar i queixar-se de manera dèbil.
Margalló: planta silvestre que té vàries tijes verdes rematades cadascuna en una fulla en forma de palma ampla i no massa llarga, verda també. De tacte dur. La part de la tija mes propera al tronc es blanca i comestible.
Verduc : rebrot de un arbre
Tarquim; substància fangosa que es deposita en el fons de les aigües estancades
Es una substància fangosa que es diposita al fons de les sèquies, de color negre i olor molt peculiar i desagradable.
Esteva: Part posterior de l’arada pero on l’agarra la persona q llaura
Desconec la paraula esteva, sí que em sona estiva, que era un recipient d’espart que servia per omplir de carxofes (generalment) o altres collites i dur-les al mercat d’abastos o al magatzem per a vendre-les.
Tararot ho he emprat per nomenar a una persona torpe i amb poques llums.
Remugar ho he emprat al sentir a algú parlar en veu baixa i de manera que no s’entén el que diu. Que fas ahí remugant? Parla clar.
Remugar: manifestar amb paraules el descontent per algo (renegar)
Al safareig també li diguem bassa de reg. Ho he sentit de les dues maneres per nomenar la mateixa cosa: dipòsit no cubert on s’acumula l’aigua que després s’utilitzarà per al reg.
Safareig: bassa que s’utilitza per al reg o per a llavar la roba.
Pel nom sonava més a safarranxo ??♀️
Un safareig de reg és una construcció hidràulica generalment d’obra (maó, tàpia o maçoneria), o bé excavat en el terra, en forma d’estany, usat generalment per a emmagatzemar-hi aigua per a regar.
Frontissa : peça metálica que uneix la porta al marc
Frontissa: peça que uneix la porta amb el marc per a que esta gire.
En Castellà (Espanyol que diuen) bisagra
La frontissa es la peça metal.lica que unix la porta amb el marc. Sol haver-ne tres en cada porta. Aquesta paraula la sentia dir a gent de la generació dels meus iaios, nascuts a principis del segle XX. Cada cert temps posaven oli en les frontisses perquè no feren soroll.
Celler , lloc on es treballa i s ‘ almacena el vi
https://castellonoticies.cat/wp-content/uploads/2020/12/4fc1a016-c98c-4b99-9e59-5dbb0a67d351.jpg
Ple a “caramull”, i pesa com un “Boriol”, molt oportú el nou espai de les paraules guardades al “celler”
Celler: Lloc sota terra que es guarda vi o licors
Celler és el lloc on esguarda o es fa el vi (bodega)
El celler es la part de la casa que està sota el nivell del carrer. Sol ser amb volta i ventilada per una obertura a nivell de la vorera. Es destina a guardar queviures.
Bodega, lloc aon està guardat el vi
Boriol , algo lleuger ” peses meys q un boriol “
Algo molt xicotet, de poc pes….
Sols he sentit l’expressió: “Pesa menys que un boriol”. Sempre referint-se a una cosa que pesa molt poc.
Ara que dius l’expressió, jo també, deguem ser de la mateixa quinta!
Boriol: jo aquesta no en sona gens, no serà el que nosaltres diguem borinot?
Es complica l’assumpt.
Caramull (lo mes alt de algo) exemple: e agafat les taronges del caramull del taronger
Caramull ( algo q está ple hasta dalt)
Als anys en que per regar a Castelló sonava un Caragol indicant les hores, el sonador cobrava de cada propietari per cada fanecada un determinat valor en especies, ja que acceptaven com a pagament: mig almud i un quarteronet de arròs roig, però sols els de les Foies tenien una bonificació i era que les dites mides anaren “a caramull”.
Quin caramull esteu armant !!! …. Sol dir- se cuant algu comenta mes del q toca
Al ‘cacahuero’ sempre li demanàvem que posarà el ‘capuxo’ a caramull!
El que sobrepassa per damunt d’un recipient ple.
“No en vull no en vull, dos plats a caramull”
Eixa paraula l’havia sentit poques vegades, tractaré de gastar-la!
Es diu de una cosa cosa que està amontonada i reïx. Sol dir-se: no en volia – d’una cosa- ni a ras ni a caramull.
Caramull: Substància que sobreïx d’un recipient per estar massa ple; és a dir, hi ha més quantitat que la que cap o pot contenir eixe recipient.
Es diu quan algo està molt ple, molta cantitat.
Quan un recipient està molt ple es diu que està a caramull
Això eu diuen en casa quan una cosa estava molt plena, no? caramull molt bonica la paraula.
Gran idea, podem aportar nosaltres també paraules?
Clar, envieu a info@castellonoticies.com indicant que és per ‘Paraules de Sempre’
Comments are closed.