- INFORMACIÓ -

Desembre 2022

La nostra llengua, d’una generació a la següent, va perdent lèxic i recursos expressius propis, la seua sintaxi es perverteix per influència del castellà. Hi ha moltes paraules que, en veure-les, reconeixem per haver-les sentides de menuts (o no tant).

Però que fa temps que hem deixat d’emprar i de sentir; algunes perquè les hem substituïdes per les seues germanes castellanes o una versió valencianitzada d’aquestes. Altres, perquè els canvis vitals les han portades al desús juntament amb allò que signifiquen (barcella, màrfega, palloc).

PUBLICITAT

La pretensió de ‘Paraules d’Ara i Sempre’ és, justament, refrescar-nos la memòria, fer-nos presents aquestes paraules que porten l’aroma d’altres temps i que poden tornar a estar tan vigents com ho estaven. Podem recuperar-les o no acabar-les d’oblidar. De nosaltres depén, no condemnem a l’oblit el que hem heretat dels nostres pares i mares, no hi ha per què.

Com podeu participar: sols cal posar paraules en l’apartat de comentaris, o enviar-la al correu info@castellonoticies.com, també al Telegram o WhatsApp del telèfon 684 413 013, nosaltres publicarem el seu significat mitjançant el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.


Paraula 30-12-2022

Desvetlar


Paraula 29-12-2022

Psicopedagogia


Paraula 28-12-2022

irredempt

La paraula irredempt és el resultat de la combinació de la paraula redemptus, participi passat del verb redimĕre, ‘redimir’, amb el prefix negatiu in-, transformat en ir- per contacte amb un vocable començat amb r-. Però, en realitat, irredempt no és el resultat d’una evolució directa del llatí, sinó que es gestà en italià i s’expandí després a la resta de llengües. L’irredemptisme fou un moviment polític que tenia com a objectiu annexionar al nou Estat italià territoris limítrofs o pròxims per raons històriques, lingüístiques o culturals.

Per imitació s’han anat creant molts altres moviments semblants arreu del món que fan servir la paraula irredempt per a referir-se a un territori subjecte a una dominació estrangera i que s’aspira a recuperar. I d’ací se n’ha eixamplat el significat per a passar a designar persones amb unes posicions ideològiques inamovibles.


Paraula 25-12-2022

màdel

La paraula màdel és de gestació autòctona. O quasi. Sorgix de la combinació de la paraula  (com a reducció de l’expressió pilota a mà) i de l’anglicisme pàdel, que significa ‘paleta’. I és que, efectivament, el màdel ha sorgit com una fusió d’estos dos esports. D’una banda, arran de la gran afició existent en moltes comarques pel joc de pilota valenciana i, d’una altra, per la voluntat d’aprofitar les instal·lacions de pàdel, que durant les últimes dècades han proliferat en les nostres terres.

En concret, el màdel és una modalitat de pilota molt semblant a les galotxetes, tal com es juga en la població de Monòver, amb una adaptació a les dimensions de la pista de pàdel. El joc, en definitiva, consistix a colpejar la pilota amb la mà per a fer-la passar per damunt de la xàrcia, procurant que l’adversari no la puga tornar. Este esport es pot practicar individualment (un jugador contra un altre) o per parelles.


Paraula 25-12-2022

Nadal

La paraula nadal prové del llatí natalis, ‘naixement’, que deriva de natus, participi de nasci, ‘nàixer’. S’usa amb majúscula inicial per a referir-se a la festa cristiana en què es commemora el naixement de Jesús de Natzaret. Amb este valor de nom propi, com el de qualsevol altra festivitat, pot anar precedit de l’article determinat: «El Nadal d’enguany serà molt gelat», escrivia Enric Valor per a il·lustrar este ús.

La pluralització d’esta festa ja resulta més discutible. De manera general, se n’ha condemnat l’ús, considerant que és un calc del castellà. Amb tot, convé matisar que, quan ens referim a més d’un Nadal, es tracta d’un ús plenament legítim. El mateix Enric Valor ho il·lustra amb l’exemple següent: «Els Nadals de 1960 i 1961 van venir amb neu».

Caldria, encara, ser clement amb certes pràctiques lingüístiques que tenen la seua lògica interna. Quan una festa que inicialment està associada a un dia concret passa a aplicar-se a un període de temps, és normal que els parlants tendisquen a pluralitzar el nom propi. Per això en castellà es diu Navidades per a referir-se al període que va des del dia 24 de desembre fins al 6 de gener: són les festes escolars. Pel mateix motiu, en francés també és prou habitual referir-se, per exemple, als «Noëls traditionnels». Nosaltres, seguint eixa mateixa lògica, també recorrem a l’expressió «bones Pasqües», en plural, per a felicitar les festes de Nadal.

No es tracta de justificar res, sinó d’intentar comprendre com funcionen les llengües. I, comprenent-ne el funcionament, tractar de canviar els esquemes mentals amb què valorem els fets lingüístics, abandonant el recurs permanent a la interdicció i procurant entendre per què els parlants diuen el que diuen. Al remat, esta és també la millor manera de posar en pràctica l’esperit nadalenc.


Paraula 24-12-2022

Forrellat


Paraula 22-12-2022

Disbarat


Paraula 21-12-2022

Obert de par en par


Paraula 20-12-2022

Pap


Paraula 19-12-2022

Escarramallar-se


Paraula 18-12-2022

Esporgar


Paraula 16-12-2022

Quiquereta


Paraula 15-12-2022

Esbrinar


Paraula 14-12-2022

Caure de tos


Paraula 13-12-2022

Fang


Paraula 11-12-2022

Imant


Paraula 09-12-2022

Goig


Paraula 08-12-2022

Batre


Paraula 07-12-2022

Anda


Paraula 06-12-2022

Aüssar


Paraula 05-12-2022

Balòstia

 


Paraula 04-12-2022

Fer barret


Paraula 02-12-2022

Raier -a


Paraula 01-12-2022

Raier -a 


Paraules d’Ara i Sempre

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací