CN | José Mena Àlvarez
1 de desembre. Llacuna de Manjavacas a Mota del Cuervo, Conca.
A les portes de l’hivern, el fred comença a fer-se notar per tota la Península i especialment, a les zones més interiors, com és el cas del lloc on visitarem este cap de setmana: La llacuna de Manjavacas. L’objectiu d’este viatge, no és cap altre que intentar fotografiar una xicoteta au molt peculiar, castany ataronjada, de cua llarga, vol ondulant i que es mou entre el canyissar com a peix a l’aigua.
La llacuna de Manjavacas, amb una superfície d’aproximadament un quilòmetre quadrat i situada a 670 metres d’altitud, es troba al terme municipal de Mota del Cuervo, a la província de Conca. Està acompanyada d’altres llacunes menors, la de Sánchez Gómez, Alcahozo, la Dehesilla, Navaluengo i Maljarejo, un complex llacunar pertanyent a la conca alta del riu Záncara (alt Guadiana).Les seues aigües tenen una salinitat mitjana en què hi ha un excés de nutrients nitròfils que afavoreix la presència d’una bona superfície de canyissar on es troba una de les poblacions més grans de Bigotudo (Panurus biarmicus), un bon lloc que amb paciència i temps poder observar-los entre el canyissar (Phragmites australis) i l’eneal (Thypa domingensis).
El Bigotut és una au bàsicament sedentària a la península ibèrica, els mascles tenen el cap gris blavós amb una bigotera negra que els fa molt atractius.
S’alimenta a l’estiu d’àfids dels joncs i insectes diversos que atrapa als tolls al mig del canyissar, i a l’hivern de les llavors del canyís, per això el seu sistema digestiu canvia per enfrontar-se amb les dietes estacionals molt diferents.
Vam arribar a la llacuna amb els primers llums del matí, que amb les pluges tardorals recents es trobava plena, albergant nombroses espècies d’aus migratòries, com les escandaloses grues (Grus grus) o els flamencs. A més, al canyissar vam poder observar el carricer comú (Acrocephalus scirpaceus), l’estaranyit (Cistícola juncidis), el passerell comú (Carduelis cannabina) i el rossinyol bastard (Cettia cetti). Però el protagonista esta vegada era el bigotut que amb una mica de paciència vam poder observar quan en estols i, mentre emetien el seu inconfusible reclam, s’anaven desplaçant a través del canyissar, deixant poques oportunitats per fotografiar-los, aprofitant tan sols aquests moments breus en què en pujar a dalt del canyís es deixaven veure abans d’emprendre un curt vol per canviar de zona.
