CN| Josep Miquel Bausset
Aquest és el nom de l’alcalde de Benimodo, que va ser l’amfitrió de la darrera Nit d’Escola Valenciana, que va tindre lloc el passat 25 de gener en aquesta localitat de la Ribera Alta.
Tinc la impressió que Paco Teruel seria un bon president de la Generalitat, molt millor que el president que tenim actualment. Paco Teruel seria, n’estic segur, un magnífic president dels valencians, ja que és un home bo, honrat, treballador, amb sentit comú (una qualitat difícil de trobar en els polítics), honest i que no solament no s’avergonyeix de parlar en valencià, sinó que a més, defensa la nostra llengua. Per això encara no m’explique com, amb el seu currículum, ha arribat a alcalde de Benimodo i diputat de Cultura de la Diputació de València, al si d’un partit que menysprea i ataca la nostra llengua, i que té una política educativa genocida pel que fa al valencià. Paco Teruel ha defensat la celebració del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, mentre que el PP i VOX, a les Corts Valencianes, han impedit commemorar els cent anys del poeta de Burjassot.
Pense que Paco Teruel, a qui he saludat alguna vegada a Benimodo mateix quan visitava l’estimada Didín Puig, és un “rara avis” o una excepció al si del PP valencià. Desgraciadament! Quina sort tindria el PP (i el País Valencià), de tindre molts militants com Paco Teruel. Un home que fuig de la demagògia, tan arrelada al PP i que no es deixa agafar per la corrupció, per la qual han estat condemnats diversos dirigents d’aquest partit.
En la XXI Nit d’Escola Valenciana, Paco Teruel va recordar que ja el 1998, Benimodo va acollir una de les Trobades que es fan de nord a sud del País Valencià. En les paraules que pronuncià, recordà dos il·lustres benimodins d’adopció: Didín Puig i Vicent Andrés Estellés. A més, en el seu discurs també va fer memòria de mon pare, que com va dir l’alcalde de Benimodo, durant la dictadura, i des de l’Alcúdia, anava a aquesta localitat a fer classes de valencià, clandestinament, ja que el franquisme prohibia l’ensenyament de la nostra llengua.
Pense que Paco Teruel seria, com he dit abans, un bon president de la Generalitat. Estic segur que ell, al Palau de la Generalitat, hauria gestionat els efectes de la Dana del passat 29 d’octubre, molt millor que ho va fer, tan desastrosa i pèssimament, l’actual president. Segur que Paco Teruel, un home responsable i treballador, aquell dia no se n’hauria anat a dinar, quan a migdia el Magre ja se n’havia eixit de mare a Utiel. Paco Teruel no s’hauria amagat darrere de mentides i de versions diferents sobre aquell dinar al Ventorro (mentre la gent tenia l’aigua al coll), sinó que hauria pres les decisions correctes i hauria estat al seu lloc, per tal de minimitzar els efectes de la riuada. I d’aquesta manera, avisant la ciutadania amb temps, s’haurien salvat moltes vides. També pense que Paco Teruel hauria escollit com a consellers, hòmens i dones ben preparats i no demagogs ni manipuladors antivalencians.
Crec que Paco Teruel, com a president de la Generalitat, ell que és un home dialogant i seriós, tampoc no s’hauria enfrontat, amb mentides, al govern de l’estat, ni hauria rebutjat les ajudes que venien de Catalunya (com els bombers), que sí que va rebutjar, incomprensiblement, el president Mazon.
Sempre que anava a Benimodo a vore-la, Didín em parlava de Paco Teruel amb admiració i amb afecte. I amb una certa ironia i bon humor, Didín em deia que Paco només tenia un defecte: ser del PP.
Benimodo, gràcies a Paco Teruel, ha normalitzat la nostra llengua, amb la web de l’ajuntament en valencià. A més, i això mostra el tarannà democràtic i valencianista de Paco Teruel, a la porta de l’auditori d’aquesta localitat, hi ha l’efígie d’acer d’Estellés, una obra d’un altre benimodí il·lustre, Rafael Armengol. Amb Paco Teruel de president de la Generalitat, no es subvencionaria l’edició dels Evangelis de Lo Rat Penat en un valencià macarrònic, ni s’hauria presentat (ni molt menys elegit), com a nou president de la Corporació Audiovisual de la (“imbecilidad”, com va dir Emilio Attard) Comunidad Valenciana, un periodista que menysprea el valencià, quan fa uns anys va dir que el seu fill estudiava en una escola internacional, per tal que “no pierda el tiempo con el valenciano”.
Per cert: que un canonge de la catedral de València, com Álvaro Almenar, estiga a Lo Rat Penat en la presentació dels “Quatre Evangelis en Llengua Valenciana”, en una edició que nega la unitat de la llengua, em sembla esperpèntic. Més i tot, quan l’arquebisbat de València ha editat “L’Evangeli de cada dia”, en un valencià normatiu. ¿Que aquest canonge no reconeix la unitat de la nostra llengua i recolza el valencià macarrònic de Lo Rat Penat?
No sé si aquest article el penalitzarà al si del PP, ja que la majoria dels seus dirigents no sobreïxen per les qualitats que té Paco Teruel, sinó per les contràries: un odi a la llengua i una demagògia en la gestió, sobretot pel que fa a la política lingüística, que qualificaria de genocida envers el valencià.
Segurament el seu pas per l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats (i els seus estudis de violí i piano), explica, en bona part, la seua sensibilitat, el seu treball i la seua honestedat política.
Tant de bo que al PP hi hagueren moltes persones com Paco Teruel. Així, aquest partit seria homologable als partits de la dreta europea, unes formacions democràtiques, que no ataquen sinó que són respectuoses amb la llengua del pròpi territori.
