Open Arms és una organització no governamental que protegeix, amb la seua presència al mar, les persones que intenten arribar a Europa fugint dels conflictes bèl·lics, de la persecució o la fam i la misèria. Pel que fa a Esperança del Mediterrani, va ser un dispositiu que el juny de 2018, al port de València, va acollir 629 persones migrades rescatades al Mare Nostrum.
La diferència que hi ha entre aquestes dues plataformes és nul·la. Totes dues, amb un sentit altruista, han acollit persones que fugen de la mort: Open Arms en alta mar i Esperança del Mediterrani al port de València, per així ajudar els nàufrags a viure més dignament.
Si bé, com he dit abans, no hi ha diferència entre els objectius i les accions d’aquestes dues entitats, sí que hi ha diferències en el tracte que reben. Així, mentre que la plataforma Esperança del Mediterrani, integrada per la Generalitat del País Valencià, el govern de Madrid, diverses ONG i altres institucions, van poder acollir sense problemes les 629 persones rescatades al mar, el govern del Sr. Pedro Sánchez, d’una manera totalment inhumana, va prohibir Open Arms (amb multes que podien arribar a 901.000 euros) a rescatar nàufrags. Amb tot, desafiant l’amenaça del Sr. Pedro Sánchez, Òscar Camps, fundador d’Open Arms, va eixir fa uns dies al Mediterrani amb el seu vaixell, per continuar la seua missió humanitària de rescatar persones. O el que és el mateix: per no deixar morir els hòmens, les dones i els infants que fugen dels seus països, arriscant la pròpia vida. Per això va ser immoral l’actitud del govern Sánchez de bloquejar, durant mig any al port de Barcelona, el vaixell Open Arms. Afortunadament Òscar Camps, amb valentia, va desobeir la prohibició del Sr. Sánchez i així, només fa uns dies (Levante, 1 d’agost de 2019), Open Arms rescatà 22 persones que es trobaven a la deriva.
Com deia Òscar Camps (Vilaweb, 18 de juliol de 2019),“Pedro Sánchez viu en una bombolla on no hi arriba la pudor de mort que fa una pastera”. I per això va prohibir que aquest vaixell eixira a rescatar nàufrags. Segur que el Sr. Sánchez, a la Moncloa, viu ben confortablement, sense importar-li els morts que cada dia es troben al Mediterrani. Segurament el Sr. Sánchez tindria una actitud diferent si les persones que es troben a la mar foren familiars seus.
Com he dit abans, la diferència entre les accions portades a terme per Open Arms i per Esperança del Mediterrani és nul·la, ja que fan el mateix. Però pel contrari, mentre que aquesta última plataforma va rebre el passat mes d’octubre l’Alta Distinció de la Generalitat del País Valencià pel desplegament operatiu que “va permetre oferir un acolliment sensible i respectuós conforme als principis del dret humanitari”, Open Arms pot rebre una multa de fins a 901.000 euros per rescatar i acollir els nàufrags del Mediterrani.
L’última notícia que he conegut és que, afortunadament, la Generalitat del País Valencià i l’alcalde de València (desafiant el Sr. Sánchez?), amb un gest humanitari molt diferent a la nul·la sensibilitat del govern de Madrid, està disposat a acollir (¿i si el Sr. Sánchez no ho aprova, desobeiran?) el vaixell Open Arms al port de València (Levante, 3 d’agost de 2019), amb 121 nàufrags. Aquesta acció seria semblant a la que les autoritats valencianes van fer el juny de l’any passat, on el Cap i Casal va acollir els nàufrags rescatats al mar pels vaixells Dattilo, Aquarius i Orione.
S’ha dit, i és veritat, que els bons governants ho són per la manera com tracten les persones més vulnerables. I per això el govern Sánchez demostra una nul·la sensibilitat envers les persones que es troben a la deriva en el mar, mentre que l’acció del govern del País Valencià i de l’Ajuntament del Cap i Casal, ens mostren que les persones més desemparades han de ser acollides i tractades amb dignitat.
El govern Sánchez, en les seues mesures del tot inhumanes, prohibint el rescat dels qui es troben a la deriva al Mediterrani (és a dir, deixant-los morir) sentirà les paraules de Jesús: “Era foraster i no em vau acollir”. Mentre que el govern valencià i l’alcalde de València, si són conseqüents amb la seua proposta i, amb valentia s’atreveixen a desobeir el president Sánchez, sentiran: “Era foraster i em vau acollir” (Mt 25:31-45).
Per altra part, seria bo que els bisbes valencians feren costat a les autoritats valencianes i denunciaren la poca sensibilitat del govern Sánchez envers els qui més pateixen. L’Evangeli ens diu que l’home està per damunt de la llei, perquè la llei està feta per a l’home. Per això el Sr. Sánchez hauria de reflexionar sobre les paraules de Jesús: ¿ Què s’ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre? (Mc 3:4).
