Aquest és el títol del nou llibre que ha escrit Josep Lligadas, amb l’objectiu d’apropar els textos de les oracions col·lectes i de les de després de la comunió, a la sensibilitat del nostre temps.
Cal tenir en compte que en les celebracions de les comunitats cristianes, i malgrat que s’utilitza la llengua vernacla (a excepció de l’Església valenciana), “el llenguatge litúrgic és un mur”, com diu Josep Lligadas en el pròleg d’aquest llibre. Lligadas defensa la necessitat de renovar el llenguatge que s’utilitza a la litúrgia i per això ens recorda, amb paraules d’Enzo Bianchi i de Goffredo Boselli, la importància d’adequar aquesta realitat: “El primer obstacle per a gran part dels qui participen en la litúrgia, és el llenguatge litúrgic”. I és que, com diu Josep Lligadas, malgrat que “la reforma litúrgica del Concili Vaticà II ens va fer el regal de la litúrgia en les llengües vives, li va quedar, almenys, una assignatura pendent: la renovació del llenguatge litúrgic”.
Lligadas també recull les paraules del jesuïta Víctor Codina, que explica que freqüentment, l’actitud passiva dels assistents a les celebracions litúrgiques, és “degut, en part a la manca de formació litúrgica, i en part al fet que les oracions i pregàries resulten difícils”, a més d’estar “expressades en un llenguatge incomprensible per a la gran majoria del poble”. Per això el P. Víctor Codina afirma que “la reforma litúrgica del Vaticà II es va quedar a mig camí”.
En aquest llibre, Josep Lligadas afirma que “el llenguatge litúrgic és un mur que impedeix viure les celebracions cristianes amb tota la seua riquesa” i per tant, “impedeix viure la fe cristiana amb tota la seua riquesa”. Lligadas posa diversos exemples de la dificultat de comprensió dels textos per a la sensibilitat de hui, com el cas del Pregó Pasqual, amb “algunes formulacions que més aviat costen de pair” (com l’expressió: “Per redimir l’esclau, heu sacrificat el Fill”), o la pregària de la Salve Regina, que conté formes com els “desterrats fills d’Eva” o “gemir i plorar en aquesta vall de llàgrimes”, cosa que segons Lligadas, “és un mur per a qualsevol persona allunyada o no creient”.
L’autor d’aquest llibre posa altres exemples “que mostren la inadequació del nostre llenguatge litúrgic”, com “el llenguatge de culpa per parlar de la resurrecció de Jesús”, o també “el fet que en les oracions oficials, a Déu l’anomenem gairebé sempre amb títols de poder”, o encara, “les frases-enigma en les oracions litúrgiques, que semblen una endevinalla”. Finalment, Josep Lligadas ens mostra altres formes que dificulten la comprensió d’aquests textos, com “la colla d’expressions i formulacions litúrgiques de l’Escriptura o de la tradició litúrgica que, dites ara, tenen un significat que grinyola molt amb la nostra sensibilitat cristiana i amb la sensibilitat de les persones del nostre temps”, provocant així “malentesos innecessaris”, que obliguen “a equilibris mentals igualment innecessaris”.
Josep Lligadas, tot i que defensa la necessitat de “valorar els ritus i els textos que tenim, i, en principi, seguir-los”, sí que aposta com un “repte urgent”, l’oportunitat de “servir uns textos més propers, més de veritat”, per tal d’afavorir “una millor vivència de la celebració cristiana per als cristians d’aquest temps”.
Amb l’objectiu d’adaptar i actualitzar i, per tant, fer més comprensibles aquests textos de la missa, Josep Lligadas ha escrit aquest interessant llibre, que “conté, per a cada dia de l’any, una “pregària d’aplec”, que es correspon amb el que en diem l’oració col·lecta, i una “pregària de comiat”, que es correspon al que en diem l’oració postcomunió”.
Josep Lligadas i Vendrell, que va néixer a Viladecans el 1950, és director de les revistes L’Agulla i Viladecans Punt de Trobada. Va ser ordenat prevere el 1976 i és doctor en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. El 1970 va començar a col·laborar amb el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL), on ha exercit com a cap de redacció, director de diverses col·leccions i revistes i és autor d’un ampli nombre de materials i publicacions de caire litúrgic, teològic, d’espiritualitat i de vida cristiana. El 1995 deixà l’exercici del ministeri presbiteral i es va casar amb Mercè Solé.
El llibre de Josep Lligadas, amb 295 pàgines, conté els textos de la “pregària d’aplec” i la “pregària de comiat” dels Temps forts, de les celebracions mòbils després de la Pentecosta, dels diumenges i dels dies ferials del Temps de durant l’any i del propi dels sants i santes. A més també hi ha uns formularis comuns i per a intencions especials i finalment dos apèndixs, un sobre les Oracions sobre les ofrenes i un segon sobre els Prefacis.
Aquest és un llibre a tenir en compte, per tal d’afavorir una litúrgia més viva i més propera a les sensibilitats de hui, i per això mateix, és una obra que ens pot ajudar a viure la nostra fe, gràcies a aquests “textos litúrgics més actuals”, que connecten més amb el pensament i la realitat del segle XXI.
