Aquesta és la resposta que donen els mossens valencians que no volen utilitzar la nostra llengua a la litúrgia. Com si fent la missa en castellà no fóra també una manera de fer política. Però, què és fer política? ¿No va ser polític el document de la Conferència Episcopal Espanyola: “Orientaciones morales ante la situación actual de España”, del 23 de novembre de 2006? En l’apartat: “Nacionalismos y exigencias morales”, després d’admetre que l’Església reconeix, “en principio”, la legitimitat de les posicions nacionalistes que pretenen modificar la unitat política de l’Estat, el document deia: “Si la coexistencia cultural y política ha producido un entramado de relaciones, (entre els pobles d’Espanya) ¿qué razones justifican la ruptura de estos vínculos? No va ser això una prova molt concreta de fer política?
¿No va ser també una posició política la Instrucció de la CEE: “Valoración moral del terrorismo en España”, del novembre de 2002?: “Las naciones no gozan de un derecho absoluto a decidir sobre su propio destino…. resulta moralmente inaceptable, que las naciones pretendan unilateralmente una configuración política de la propia realidad y, en consecuencia, la reclamación de la independencia en virtud de su sola voluntad”. I el text continuava així: “En consecuencia no es moral cualquier modo de propugnar la independencia y la creación de un nuevo estado……poner en peligro la convivencia de los españoles, negando unilateralmente la soberanía de España, no sería prudente ni moralmente aceptable….pretender unilateralmente alterar el ordenamiento jurídico es inadmisible. Es necesario respetar y tutelar el bien común de una sociedad pluricentenaria”. No va ser això fer política?
Fa uns dies Mossèn Josep Taberner, rector de Pals, Begur, Esclanyà i Regencós ha estat acusat de fer política, pel fet de tindre una pancarta a la façana de l’església de Sant Fruitós, a favor de la llibertat dels presos polítics. I en aquesta església han aparegut unes pintades que diuen que al temple no s’hi fa política sinó que es va a resar. I a Castellbell i el Vilar, des de maig d’aquest any, no es poden posar signes polítics sense l’autorització de l’alcaldessa.
Però què és fer política? En una homilia del 18 de març de 2014, el papa Francesc denuncià els hipòcrites “que es disfressen de bons catòlics”, però després deixen abandonats els més necessitats. El papa, que criticava els qui “resen mirant el cel” mentre abandonen els pobres, ens urgia a “aprendre a fer el bé, a socórrer els oprimits, a ocupar-se dels malalts, dels pobres, dels qui passen necessitat”. Per això el papa Francesc denunciava l’actitud hipòcrita dels qui es creuen bons: “¿Què fan els hipòcrites? Es disfressen de bons, fan com de sants, preguen mirant el cel. Fent-se veure, se senten més justos que els altres, menyspreen els altres”. I en l’homilia del 20 de març de 2014, el papa Francesc denuncià una economia gens ètica, responsable de l’atur que patim: “L’atur és la conseqüència d’un sistema econòmic que ja no està capacitat per crear treball”.
¿El papa Joan Pau II va fer política quan recolzà el sindicat polonès Solidaritat (El País 2 de gener de 1982) i quan afavorí la fi de les dictadures comunistes de l’Europa de l’est? ¿El bisbe Pere Casaldàliga ha fet política quan al Brasil s’ha posat al costat dels més pobres i desvalguts? ¿I mossèn Antoni Llidó va fer política a Xile, defensant els més febles? ¿El papa Francesc fa política quan denuncia el comerç d’armes? ¿El papa Joan Pau II va fer política a l’ONU, el 5 d’octubre de 1995? Les seues paraules van ser: “Per tots els mitjans que disposeu, vetleu per aquesta sobirania que posseeix cada nació en virtut de la pròpia cultura. Ningú (ni una Estat, ni cap altra nació, ni cap organització internacional) no està legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir”. ¿Els abats de Montserrat i de Poblet van fer política el 21 de setembre de 2017, quan es posicionaren a favor de “la pau, les llibertats d’expressió democràtiques i el respecte als drets del nostre poble”? ¿El papa Francesc va fer política el 22 de setembre de 2017? Les seves paraules foren: “No penses mai que la lluita que estàs fent aquí, sigui completament inútil. Tot naix per florir en una eterna primavera”. ¿Va fer política el bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancon en la seua primera pastoral, de maig de 1946? Tarancon criticà “les injustícies del règim capitalista” i denuncià “els qui fan grans negocis”, amb els quals “obtenen uns guanys il·lícits”. O la seua pastoral: “El nostre pa de cada dia”, de 1950, on denuncià la fam i l’estraperlo? ¿Jesús va fer política quan denuncià la mentida i la hipocresia dels escribes i dels fariseus?: “Ai de vosaltres escribes i fariseus hipòcrites que sou com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics , però per dins són plens d’ossos de morts i de tota immundícia! Així també vosaltres, per fora sembleu gent de bé als ulls dels hòmens, però per dins sou plens d’hipocresia i de maldat” (Mt 23:27-28). Jesús va fer política quan expulsà els mercaders del Temple de Jerusalem?
Els qui han fet les pintades a Pals, tot acusant mossèn Josep de fer política, haurien de recordar la Carta als Hebreus quan diu: “Recordeu-vos dels presos, com si fóreu presos amb ells, i dels qui són maltractats” (He 13:3)
Aquells que acusen l’Església de fer política, haurien de recordar també les paraules del papa Joan Pau II, a l’encíclica Slavorum Apostolici: “Tot home i tota nació, tota cultura i civilització tenen una funció pròpia a desplegar, i un lloc propi en el pla de Déu i en la història de la salvació”.
Com ha dit molt assenyadament mossèn Josep Taberner, “Si un cristià no està a favor de la llibertat d’unes persones que estan sense judici a la presó, què es pregunte si és cristià o no ho és”.
Posar una pancarta a Pals, a la façana de l’església de Sant Fruitós és fer política? I no posar-ne cap, ¿no és també fer política?
