Aquesta frase de Montesquieu, el gran pensador del segle XVIII, resumeix molt bé l’actitud d’una gran part de la Justícia espanyola (com el TSJC o el Suprem) que altera i condiciona, anul·la o influeix en les decisions que pren el govern de Catalunya, inhabilitant aquells polítics amb els quals aquests tribunals no estan d’acord.
Fa uns dies el TSJ va anul·lar la data del 30 de maig, que el govern català havia fixat per a les eleccions catalanes. Fa uns mesos la justícia va inhabilitar el president Quim Torra i ara ha inhabilitat el conseller Bernat Solé. Per altra part, la Justícia no va permetre que el president Puigdemont poguera presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat, el gener de 2018 i tampoc va permetre que ho foren els diputats Jordi Turull i Jordi Sànchez, ja que van ser empresonats.
Per altra part, els presos polítics, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, elegits diputats al Congrés de Diputats i el senador Raül Romeva, només se’ls va permetre prendre possessió de les seues actes, però immediatament van haver de tornar a la presó, llançant a la brossa els vots que van portar aquests polítics al Congrés i al Senat. Tampoc Oriol Junqueras no va poder defensar les seues idees al Parlament Europeu, sinó que, malgrat haver estat elegit eurodiputat, continua sense poder representar els seus electors a la cambra europea.
És per això que molta gent es pregunta perquè hem de votar els partits polítics, si després la Justícia llançà a la brossa els vots aconseguits per aquests partits, inhabilitant els líders d’aquestes formacions o suspenent la data d’unes eleccions.
Pense que l’objectiu de la Justícia espanyola queda retratat amb la frase del Sr. Pedro Sanz, que va ser vicepresident del Senat. En una entrevista que el diari La Razón va fer el 30 d’octubre de 2017 al Sr. Pedro Sanz, l’aleshores vicepresident del Senat, va dir: “Si el independentismo gana” les eleccions al Parlament de Catalunya de desembre d’aquell any, “se aplicará otro 155”. És a dir: que si les eleccions convocades pel Sr. Mariano Rajoy per al 21 de desembre de 2017 no donaven una majoria constitucionalista, (és a dir, no agradaven al PP) el govern de Madrid, com que no eixiria el que volia, tornaria a suspendre la Generalitat. El Sr. Rajoy no es va atrevir a fer el que deia el Sr. Pedro Sanz. Però el cinisme d’aquest vicepresident del Senat parla per ell mateix. No en tenien prou amb la Fiscalia i les querelles, el Tribunal Constitucional, el Suprem, la policia i l’extremadreta. El govern del Sr. Rajoy, o com a mínim el Sr. Pedro Sanz, volia optar per fer callar aquells que no pensen com ells, perseguint les idees i anul·lant els resultats. De fet, la Justícia espanyola està fent (al peu de la lletra), el que digué l’aleshores vicepresidenta del govern, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría: “¿Quién ha hecho que hoy ERC y Junts per Catalunya y el resto de independentistas no tengan líderes porqué están descabezados? Mariano Rajoy y el PP”.
Per això l’estat espanyol, i d’una manera especial la Justícia espanyola (tan diferent de la Justícia europea) hauria de recordar aquelles frases de Montesquieu que diuen:
“Una cosa no és justa pel fet de ser llei. Ha de ser llei perquè és justa”. I també: “No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota la calor de la justícia”.
El TSJC i el Suprem també haurien de tindre molt presents les paraules de Sòcrates quan deia: “Quatre característiques corresponen al jutge: escoltar cortesament; respondre sàviament; ponderar prudentment i decidir imparcialment”. Decidir imparcialment!
Per altra part, quan les autoritats sanitàries han demanant reiteradament que no es facen les eleccions el 14 de febrer, degut a la situació epidemiològica tan dolenta que estem vivint a Catalunya, ¿en què es basa el TSJ per suspendre el decret del govern, que convocava les eleccions el 30 de maig i les posa el 14 de febrer? Cal tindre en compte que la campanya electoral costarà 30 milions d’euros, que es llançaran a la brossa si després dels preparatius per fer les eleccions el 14 de febrer, al final el TSJ determina que no es facen eixe dia.
Per altra part, tenint en compte que la decisió del TSJ sobre la data final de les eleccions es donarà, com a molt tard el 8 de febrer, sis dies abans de les possibles eleccions del 14 de febrer, si anul·la eixa data, la gent que ha votat per correu també haurà perdut el temps, fent tota la paperassa per poder votar. Els ciutadans que vulguen votar per correu hauran d’anar dues vegades a l’oficina de correus (una per recollir els impresos i omplir-los i l’altra per recollir les paperetes de votació, escollir la candidatura a votar i deixar-la en el sobre a correus, com faré jo), amb l’inconvenient que si el TSJ acaba per canviar la data de les eleccions, els qui hauran fet tots els tràmits hauran perdut el temps. Per altra part, els membres de les meses hauran de romandre més de 12 hores als col·legis electorals, amb el risc, més que probable, com han dit els metges, de contagi, malgrat les precaucions que prenguen. Però ja es veu que al TSJ li és igual el que determina un govern i els perills per a la salut. I el temps que perdrem (si al final la data no és el 14 de febrer), anant diverses vegades a correus.
I els qui estiguen confinats perquè estan malalts de coronavirus? No votaran o se’ls assignarà la franja horària de 7 a 8 de la vesprada, amb el consegüent estigma?
La decisió del TSJ és encara més incomprensible, pel fet que tots els partits del Parlament, a excepció del PSOE, estaven d’acord amb el canvi de data. Això fa que siga sospitosa l’actuació del TSJ. A més de gens imparcial i temerària pel que fa a la salut dels ciutadans.
Per tot això, els jutges i els magistrats haurien de recordar les paraules de Montesquieu quan deia: “No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota la calor de la justícia”.
Finalment, donaria un consell als jutges: si volen fer política, que es presenten a les eleccions. Però mentrestant, que deixen prendre les decisions polítiques als polítics, que són els qui han rebut els vots perquè prenguen les decisions més convenients.
