Una discoteca de València ha utilitzat, barroerament i d’una manera provocativa, una imatge de la Mare de Déu dels Desemparats per promocionar el seu negoci.
No és la primera vegada que passa. Fa sis anys, l’organització, “Endavant Osan”, distribuí un cartell (amb la Mare de Déu de Montserrat i la dels Desemparats, besant-se a la boca), per convocar una concentració a València per al dia de l’Orgull LGTB. Tant aquell cartell com el d’ara, han estat, al meu entendre, una manera innecessària, gratuïta i absurda de ferir la sensibilitat de molts valencians. I no només dels valencians que som cristians. Això sí, el que pretenia “Endavant Osan” i la discoteca de València, ho han aconseguit: eixir a la primera pàgina dels mitjans de comunicació. Però a la vida tot no s’hi val. Ni tant sols per fer negoci, com ha pretès la discoteca de València amb aquest cartell.
Crec que ferir la sensibilitat dels cristians, com ha fet la discoteca de València, en un tema tan estimat per nosaltres com és la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, és faltar al respecte a milers i milers de creients que estimem i venerem Santa Maria, la mare de Jesús. Però no només han volgut fer burla dels sentiments religiosos dels qui som seguidors de Jesús. Sé que hi ha molts valencians que, sense ser creients, estimen i respecten la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats. I és que són milers els valencians (creients, però també no creients) que cada 17 i 18 de març, en l’ofrena de flors a la Mare de Déu, s’acosten a la seua imatge, molts d’ells amb llàgrimes als ulls, a qui confien els seus sentiments, les seues angoixes, les dificultats i els neguits que porten al cor. Milers i milers de valencians i de valencianes que s’esperen hores i hores (i a més, enguany amb pluja), per poder arribar a la plaça de la Mare de Déu i ofrenar-li els seus rams de flors. O milers i milers de valencians que aclamen la Mare de Déu dels Desemparats el dia de la seua festa o que al llarg de l’any s’acosten a la seua basílica per pregar o per romandre uns moments en silenci davant la santa imatge. Per això em dol que es banalitze d’aquesta manera, amb una burla fora de lloc, la imatge de la Mare de Déu, que, com a mínim, és digna de respecte.
Quan encara, en ple segle XXI, milers de cristians a Síria, a Iraq o a Egipte pateixen persecució per raó de la seua fe, sense que Occident (desgraciadament) s’immute ni faça res per evitar-ho, el cartell d’aquesta discoteca banalitza la imatge de la Mare de Déu, tan estimada pels valencians. Per això em dol i m’entristeix que, amb tot el que estan patint molts cristians, s’utilitze la Mare de Déu dels Desemparats com a reclam d’una discoteca.
L’autor d’aquest cartell, que emparant-se en la llibertat d’expressió defensarà la seua “obra” ¿seria capaç de posar la cara d’una diputada de les Corts valencianes al seu cartell? ¿O posaria la cara de sa mare o de la seua filla en un cartell semblant?
Som molts els qui ens sorprenem d’un món “civilitzat”, que calla davant dels assassinats dels cristians. Però també som molts els qui ens sorprenem de la utilització de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, per ridiculitzar la nostra fe, i malgrat que els cristians no sempre hem estat prou fidels a l’Evangeli, no per això s’ha de banalitzar i ridiculitzar aquesta imatge tan estimada i tan venerada pels valencians. Per creients i per no creients.
I no em serveix de res que s’apel·le a la llibertat d’expressió, ja que l’ofensa als sentiments de les persones (de totes!), no justifica la ridiculització d’unes creences o d’uns sentiments. Demanar respecte a la diversitat, a qualsevol diversitat, vol dir també demanar respecte als cristians, als nostres símbols i creences i a les imatges que venerem.
