Així expressa el llibre de l’Eclesiastès el fet que (com realment passa), “no hi ha cap cosa nova sota el sol”. I que per tant, “allò que ha estat, això serà, i allò que va fer-se, això es farà” (Ecle 1:9).
Pense que l’autor de l’Eclesiastès podria haver escrit aquesta idea pensant en l’injust infrafinançament del País Valencià. Un infrafinançament que ve de lluny, primer amb el PP i pel que es veu, per les declaracions del Sr. Pedro Sánchez, també ara amb el PSOE.
Fa uns dies, en prendre possessió del càrrec de Delegat del govern de l’Estat al País Valencià, el Sr. Juan Carlos Fulgencio deia que “les presses i la falta de consens només porten a repetir errors no desitjats” (La Veu del País Valencià, 26 de juny de 2018). I per això demanava “assossec en la reforma del finançament”. Més assossec? Més paciència encara?
El Sr. Juan Carlos Fulgencio deu saber que estem esperant el nou finançament des del Gènesi. El 8 de novembre de 2012, el Conseller valencià José Manuel Vela (a propòsit del finançament del País Valencià) deia: “Ya está bien. Hasta aquí hemos llegado”. El Conseller d’Hisenda afegia encara (protestant per l’injust finançament del PP al País Valencià) que el govern valencià (del PP) no aguantaria “ni un año más el modelo de financiación autonómico actual” i per això denunciava eixe model, ja que era “una injusticia estructural”. I afegia encara: “Ante situaciones injustas, hay que rebelarse” .
El record de la Fórmula 1
Dos anys i mig després d’aquestes declaracions del Conseller José Manuel Vela, el Sr. Fabra digué que no tornaria “a ser candidato si no consigo mejorar la financiación”. I per això el President Fabra, l’abril de 2013, tornava a “exigir un nuevo modelo de financiación” per tal de tindre una “financiación justa” (Levante 8.04.13).
I el mes de juliol, també de 2013, el President Fabra tornava a dir que “el actual sistema de financiación necesita de la revisión y cambio urgente” (Levante 30.7.13). “Urgente” deu voler dir per al Sr. Fabra (i per al PSOE) que cinc anys després d’aquella “reivindicació”, encara estem igual com estàvem.
El Sr. Fabra demanava al Sr. Rajoy, “arrancar el 2014 con la nueva financiación”, ja que el Consell perdia 13000 milions d’euros per l’infrafinançament. D’ací que la CIERVAL exigí al ministre Montoro 11000 milions per aquest infrafinançament tan injust. El Sr. Montoro, com tots sabem, no concedí un nou finançament el 2014 (tal com estava pactat), sinó que segons ell, el nou finançament seria el 2015, cosa que tampoc va passar. Per això el Sr. Antonio Beteta, en aquell moment secretari d’Administraciones Públicas, advertia que “no podrà cambiar-se el modelo de financiación, como muy pronto, hasta el 2015”, cosa que tampoc no va passar.
Però tot segueix igual. També ara amb el PSOE, ja que el Sr. Pedro Sánchez ha admès que en aquesta legislatura no hi haurà temps per revisar el sistema financer autonòmic. I això que el 20 de novembre de 2017, el Sr. Pedro Sánchez exigia al Sr. Rajoy un nou finançament per al País Valencià i mostrava la seua solidaritat amb els valencians. A més, el Sr. Sánchez denunciava la desídia del PP i la hipocresia de Ciudadanos en no concedir un nou finançament als valencians. Amb tot, recentment el Consell ha demanat al Sr. Pedro Sánchez 1325 milions extres fins el nou repartiment dels fons. I és que el conseller Vicent Soler reclama (amb tota justícia) que el País Valencià arribe a la mitjana de la resta de les autonomies (Levante, 28 de juny de 2018). Per posar només un exemple: les pensions dels valencians són un 8% més baixes que la mitjana espanyola (Levante 26 de juny de 2018).
Per què tants enganys i tantes mentides? Per això no m’estranya gens l’actitud de Catalunya de voler deixar Espanya, ja que és tractada com una colònia. De la mateixa manera com és tractat el País Valencià, amb Fórmules 1 que no van ser sinó una estafa als valencians.
Per això tampoc no m’ha estranyat mai l’actitud de Mèxic, Colòmbia, Argentina, Veneçuela, Hondures, Veneçuela, Panamà, Costa Rica, Xile, Mèxic…….de deixar també Espanya.
En l’infrafinançament dels valencians, només cal recordar que el Sr. Rajoy deia: “El modelo de Camps es el que yo quiero para España”. I també: “Vamos a hacer en España lo que Matas hizo en Baleares”.
Si el Sr. Pedro Sánchez demanava un nou finançament fa només mig any i ara diu que no hi ha temps per a fer-ho: “nihil novum sud sole”. De fet, no hi ha gaire diferència entre el ministre Montoro i la ministra Montero.
I és que com digué l’escriptor Josep Pla, “no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes, que un espanyol d’esquerres”. Una mostra més d’això (a part del Corredor Mediterrani) ha estat que el PSOE i Podemos s’han aliat amb el PP i Cs, impedint el requisit lingüístic del valencià per al personal de les Corts. Ara, el requisit lingüístic del castellà sí que és recolzat per aquests partits. I una altra mostra: el govern del Sr. Pedro Sánchez no demanarà a la Fiscalia una rebaixa en el judici del Procés.
