És això el que va dir el PP de l’Alcúdia, en vore els cartells que l’ajuntament del meu poble va editar amb motiu del 9 d’Octubre, Dia Nacional del País Valencià. Possiblement, la Sra. Oreto Segura ho va dir en valencià, però ho pose tal i com ho he llegit a la notícia d’esDiario. Comunidad Valenciana (6 d’octubre de 2.021).
M’agradaria recordar-li al PP de l’Alcúdia, que el terme “País Valencià” (amb més de 350 anys d’història), apareix al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de 1.982 (l’Estatutet, rebaixat i descafeïnat), i per tant, utilitzant aquest nom no suplantem la nostra identitat, com va dir el PP de l’Alcúdia.
El PP del meu poble hauria de saber que el frare Agustín Bella, de Xàtiva, doctor en Sagrada Teologia, historiador i prior del convent de Sant Felip, afirmava el 1.666, en la seua obra: “Vida de fra Agustín Antonio Pascual de Guadassuar”, que a aquest frare, “no le tenía el Señor destinado para apóstol de la Indias, sino de nuestro País Valenciano”, com l’amic Agustí Ventura, també de Xàtiva, li va fer saber a mon pare.
També recomanaria als militants del PP de l’Alcúdia (i de tot el País Valencià), que es llegiren el treball del Sr. José Cataluña, cronista oficial d’Algar de Palància: “Regne de València, País Valencià, Mancomunitat de les Províncies Valencianes, Levante, Nacionalitat Valenciana, Comunitat Valenciana…..”, d’on he tret les dades que pose ara.
El professor Manuel Sanchis Guarner, en el seu llibre: “La llengua dels valencians”, constata l’existència d’un document satíric, de 1.767, amb el títol, “Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d’Albal, net de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluït que estarà al País Valencià”.
Per la seua part, Ismael Vallés, home de la Sociedad Económica de Amigos del País Valencià, ens recorda un text imprès el 1.885, que diu: “La Sociedad que se titula y es desde su fundación amiga del País Valenciano”. I un any abans, la “Sociedad Económica de Amigos del País Valencià”, parlant de Sant Vicent Ferrer, el qualificava de “hijo insigne y gran amigo del País Valencià”.
I per no allargar-me més, també cal tindre present el que escrivia el jesuïta, P. Tomàs Serrano, (Castalla, 1.715 – Bolonya, 1784), al seu volum: “Fiestas seculares”. Així, en relació a les festes a Sant Vicent Ferrer, i fent referència al “Tercer siglo de la canonización de su esclarecido hijo y ángel protector San Vicente Ferrer”, el P. Tomàs Serrano utilitzava el terme “País Valencià”.
I pel que fa a la Senyera del rei Jaume I, o bé el PP alcudià no coneix la història o està mentint, quan diu que utilitzant les quatre barres (que el PP anomena “bandera catalanista”), s’està suplantat la nostra identitat.
Aquesta bandera, que segons el PP de l’Alcúdia suplanta la nostra identitat, la trobem, per exemple i des de fa molts anys, al meu poble, a les rajoles (a un cap i a l’altre) del carrer Jaume I, unes manisetes que va pagar mon pare i un grup d’amics, per valencianitzar el nom del carrer, que abans es deia Jaime I.
Però aquesta bandera és la que apareix a les pintures de Joan de Sarinyena, al Palau de la Generalitat. De la Generalitat Valenciana, clar. I és també la bandera oficial de les viles d’Alcoi, Catí, la Vall d’Ebo, Bunyol, Xixona, Benicàssim, Pedreguer, Macastre, Puçol, Santa Pola, les Coves de Vinromà, Castelló (a la Ribera Alta), la Todolella, Busot, la Vila Joiosa o Xèrica, entre d’altres pobles.
A més, la senyera que l’ajuntament del meu poble va editar per commemorar el 9 d’Octubre, és la mateixa bandera que hi ha a l’Ajuntament de València: el Penó de la Conquesta, amb les quatre barres. Sense res més.
La bandera de la qual el PP de l’Alcúdia s’ha escandalitzat, és la mateixa que apareix a la façana de l’estació del Nord de València o la que hi ha a tants i tants racons del nostre País. I és també la que hi havia al retaule de l’altar major de la catedral de València, abans que els canonges la canviaren. I és també eixa bandera “catalanista” (com diu el PP del meu poble) la que apareix (en grans dimensions), darrere de la imatge de Sant Vicent Ferrer, a l’església del Pouet, al carrer de la Mar del Cap i Casal.
El PP de l’Alcúdia s’hauria d’informar abans de dir que la bandera de les quatre barres és una bandera que suplanta la nostra identitat. I si el PP de l’Alcúdia pretén traure les banderes “catalanistes” del nostre País, tindrà faena, començant pel Penó de la Conquesta de la cavalcada del Pregó, de les festes de la Magdalena o la que porta el rei Pàixaro a Biar o les pintures de Sarinyena del Palau de la Generalitat i a la representació del Tractat d’Almisrà al Camp de Mirra. Per no parlar dels pobles que tenen eixa bandera com a oficial, o de les múltiples banderes “catalanistes” dels pobles que la tenen per oficial i les de l’estació del Nord de València.
Tinc la impressió que el PP de l’Alcúdia no coneix la història del País, ni l’art, ni les tradicions. Possiblement, si els membres del PP de l’Alcúdia (i de molts altres pobles), anaren al Palau de la Generalitat, podrien descobrir quantes banderes “catalanistes” hi ha en aquell lloc. Eixes banderes “catalanistes” de Sarinyena, ¿suplanten la nostra identitat? També s’han de traure? ¿Què pensaran els militants del PP de Benicàssim, Puçol o la Vila Joiosa (i dels altres pobles) que tenen per bandera les quatre barres, acusats pel PP de l’Alcúdia de tindre una bandera “catalanista”?
I per què, en compte de dir que és una bandera “catalanista”, no diuen que és una bandera “aragonesista”, si és també l’oficial d’Aragó?
El PP de l’Alcúdia creu que, pel fet que la bandera de les quatre barres siga oficial a Catalunya (i també a l’Aragó) no pot ser-ho també d’altres territoris de l’Antiga corona d’Aragó. ¿Però no sap el PP de l’Alcúdia que la bandera d’Itàlia i la de Mèxic són idèntiques? ¿No sap el PP de l’Alcúdia que les banderes del Salvador, Nicaragua i Hondures són idèntiques, amb l’única diferència de les estreles de la part central? Com també són idèntiques les banderes de Costa de Marfil i Irlanda; de Bolívia i Ghana; de Luxemburg, Holanda i el Paraguai; i finalment, també són idèntiques les banderes de Colòmbia i de l’Equador.
Per què renunciar a uns colors que són patrimoni de tots els territoris de l’Antiga Corona d’Aragó? O és que ara hem de traure les banderes “catalanistes” del Palau de la Generalitat, les de l’estació del Nord o la de l’Ajuntament de València? Jo mateix m’oferisc a acompanyar els militats del PP de l’Alcúdia, a ensenyar-los les senyeres del rei Jaume I (amb les quatre barres i prou), que hi ha a tants i tants llocs de València.
Però també em pregunte: ¿com és que el PP torna a traure, de nou, el fantasma del catalanisme? Tanta por té a la història i a la llibertat? ¿O és que el PP del meu poble és tan indocumentat, que desconeix que la Senyera de les quatre barres està present al nostre País i per això forma part de la nostra història? Per exemple, al balcó de ma casa, on cada 9 d’octubre i cada 25 d’abril, les meues germanes posen la senyera del rei Jaume I. La mateixa senyera que cobrí les despulles de mon pare, quan va morir.
Recomane al PP del meu poble l’interessant article de Vicent Partal: “Galiza, País Valencià: el nom, també, fa la cosa” (Vilaweb, 15 d’octubre de 2.021), on el director de Vilaweb explica magistralment l’obsessió del PP per anul·lar el nom “País Valencià”, per tal de rebaixar-ne el contingut nacional a l’Estatut de 1.982.
Com que no sóc físic, no m’atreviria mai a parlar de Termodinàmica. I com que no sóc metge, tampoc no parlaré de com fer els transplantaments de cor. Em fie del que diuen els físics i els metges. Com també em fie del que diuen els filòlegs (pel que fa a la llengua) i dels historiadors, pel que fa al terme País Valencià i a la senyera. És el que recomane que facen els militants del PP del meu poble: que es fien dels entesos i no parlen del que desconeixen. A no ser que siguen historiadors o filòlegs.
I un últim punt: el PP del País Valencià, que defensa aferrissadament el nom insípid de “Comunidad Valenciana”, hauria de recordar que l’inventor d’aquest terme, el Sr. Emilio Attard, diputat d’UCD i president de la Comissió Constitucional del Congrés, va dir: “No entro a decir si procedía poner reino o país o la imbecilidad de Comunidad Valenciana que me inventé yo” (El Temps, 14 d’octubre de 1.991).
Llàstima que el PP no siga una dreta civilitzada i culta, com la dreta d’Alemanya o de França, i pel contrari continua instal·lat en la irracionalitat i en l’analfabetisme.
