CN | José Mena Àlvarez
El papamosques gris Muscicapa striata és una mena de pardalet passeriforme de la família Muscicapidae. És de mida menuda, amb una longitud de 13,5 a 15 cm.
El papamosques busca zones boscoses on els arbres siguen poc densos i amb espais entre les branques. També a zones urbanes, camp obert, horts, cultius, jardins, etc. L’hàbitat difereix d’una regió a una altra d’Europa.
El papamosques gris s’alimenta d’insectes volants, principalment dípters i himenòpters però també lepidòpters, coleòpters… etc. Posseeix una tècnica de caça molt particular, atrapant els insectes al vol des d’una branca que domine el seu territori on tornarà després d’aconseguir la presa, és a dir, fent vols curts. Els insectes són caçats a les rodalies immediates als arbres, la qual cosa explica la necessitat de tenir branques exteriors lliures de fulles sobre el seu territori. Freqüentment caça des d’un filferro de la línia elèctrica, una corda, un filat, un pal o una tanca.
La nidificació és efectuada des de finals de maig a finals de juliol, de vegades fins a l’agost per a les últimes niuades. El niu, està fet de tiges i arrels seques i és construït a les cavitats dels arbres o més rarament en alguna cavitat mural, estant situat a una altura molt variable. L’obertura de la cavitat ha de ser força ampla, cosa que explica que sovint les niuades siguen destruïdes per còrvids o rosegadors. Freqüentment efectuen dos niuades.
La major part de la població europea d’esta espècie és a Suècia, Finlàndia, Rússia i Bielorússia. A Espanya, constitueix una espècie nidificant que és present a totes les comunitats autònomes peninsulars, així com a Balears.
Migratori transaharià. L’alimentació del papamosques gris, el converteix en una au necessàriament migratòria. Deixen Europa a partir d’agost fins a mitjans d’octubre per establir-se durant l’hivern a l’Àfrica tropical, tant a les sabanes com als boscos tropicals. La tornada primaveral es fa a principis de maig.
