Aquesta frase del general José Millán-Astray (encara que segons l’historiador Hugh Thomas, fou: “Muera la intelectualidad traïdora”), va ser pronunciada pel fundador de la “Legión” al Paranimf de la Universitat de Salamanca, el 12 d’octubre de 1936, “Dia de la Raza”, en un acte acadèmic amb la presència de Carmen Polo, esposa de Franco.
Va ser en la inauguració del curs acadèmic de la Universitat de Salamanca, quan el professor Francisco Maldonado va fer un discurs on atacà violentament Catalunya i el País Basc, pobles que qualificà de “cánceres en el cuerpo de la nación”. Maldonado defensà aferrissadament el feixisme, “que es el sanador de España”, ideologia que segons ell “sabrá como exterminarlos”.
Després que al paranimf algú cridara: “Viva la muerte”, Millán-Astray respongué amb el clàssic i triple crit feixista: “España”, responent la gent: “Una”, seguit altra vegada de: “España”, i els assistents: “Grande”, i finalment: “España”, amb l’aclamació: “Libre”. Un grup de falangistes feren la salutació feixista, amb el braç alçat, saludant la fotografia de Franco que presidia el paranimf. Va ser aleshores quan el rector de la Universitat de Salamanca, Miguel de Unamuno digué: “Estáis esperando mis palabras. Soy incapaz de permanecer en silencio. A veces estar en silencio equivale a mentir, porque el silencio puede interpretarse como aquiescencia”. Després d’afirmar que ell era basc i que el bisbe de Salamanca, Enric Pla, present a l’acte, era català, Unamuno digué: “El general Millán-Astray es un inválido de guerra. También lo fue Cervantes. Me atormenta el pensar que el general Millán-Astray pudiera dictar las normas de la psicología de la masa. Un mutilado que carezca de la grandeza espiritual de Cervantes, es de esperar que encuentre un terrible alivio viendo como se multiplican los mutilados a su alrededor. Pero desgraciadamente en España hay demasiados mutilados”. Va ser aleshores quan el general Millán-Astray, fundador de la “Legión”, cridà: “Muera la intelectualidad traïdora”. Unamuno respongué al crit de Millán-Astray amb la seua coneguda frase: “Este es el templo de la inteligencia y yo soy su sumo sacerdote. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”. No cal dir que els assistents a l’acte es revoltaren contra Unamuno, que va rebre tota mena d’insults.
Huitanta-quatre anys després d’aquell infame crit de Millán-Astray, també hui ressona el, “Muera la inteligencia”, a Massamagrell, (Levante, 31 d’octubre de 2020), ja que Vox ha propiciat, amb l’ajuda dels concejals del PP, del Cs i de Veïns de Massamagrell i la inestimable i infame abstenció del PSOE, que Joan Fuster, ja no tinga l’avinguda que hi havia en aquesta població de l’Horta. Cal dir que només Compromís i Unides Podem van rebutjar la moció de Vox, defensant el nom de l’intel·lectual de Sueca a l’avinguda de Massamagrell.
Quan els demòcrates valencianistes recordem encara les agressions terroristes, amb paquets bomba, que van patir Joan Fuster i Sanchis Guarner, la llibreria 3i4 i també els assassinats de Guillem Agulló i Miquel Grau (davant la passivitat dels governants de torn) ara amb la vergonyosa abstenció del PSOE, Joan Fuster és de nou vilipendiat, traient el seu nom a una de les avingudes de Massamagrell.
En el debat de la moció de censura de fa uns dies que va presentar Vox, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, demanà un cordó sanitari per aïllar l’extremadreta. I el PP, sí, es va desmarcar de Vox, no recolzant la moció de censura de l’extremadreta. Però això no va ser sinó una comèdia per part del PP, com ara es veu a Massamagrell amb el recolzament d’aquest partit a la moció de Vox. Però el més greu d’aquest “Muera la inteligencia” a l’ajuntament de Massamagrell, ha estat l’abstenció del PSOE, situant-se en una pretesa i inútil equidistància entre els qui votaven a favor de la moció i els qui la van rebutjar.
L’abstenció del PSOE és més que surrealista, ja que va permetre tirar avant la proposta de Vox, al·legant que “la moció de Vox era correcta, no atenia a criteris polítics”! El que és increïble és que el PSOE de Massamagrell vulga fer-nos creure que la moció de Vox “no atenia a criteris polítics”.
Per això, jo, com deia Miguel de Unamuno, també “Soy incapaz de permanecer en silencio”, perquè, com deia el rector de la Universitat de Salamanca, “a veces estar en silencio equivale a mentir, porque el silencio puede interpretarse como aquiescencia”. És així com s’ha d’interpretar el silenci (abstenció) del PSOE a Massamagrell, permetent l’agressió a Joan Fuster.
Les vegades que vaig parlar amb l’assagista de Sueca, gran amic de mon pare, vaig vore un home intel·ligent, gens dogmàtic, crític amb el poder, un gran demòcrata amb una fina ironia, a diferència dels concejals dels partits que han tret el seu nom a una avinguda de Massamagrell i també del partit que, amb la seua vergonyosa abstenció, ha permès, el “Muera la inteligencia” a l’ajuntament d’aquesta vila de l’Horta.
Com fa huitanta-quatre anys a la Universitat de Salamanca, als regidors de Vox, PP, Cs i Veïns de Massamagrell i als del PSOE, hui Miguel de Unamuno també els diria: “Tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”. I intel·ligència i respecte pels intel·lectuals del País Valencià.
El “Muera la inteligencia” el tornem a vore hui a l’ajuntament de Massamagrell, en els concejals que han votat a favor de traure el nom de Joan Fuster de l’avinguda que honorava el gran assagista de Sueca i en els qui es van abstenir.
No m’estranyaria que els concejals que han votat a favor del canvi de nom de l’avinguda Joan Fuster, proposaren el nom de Millán-Astray per a un carrer de Massamagrell, evidentment, “sense criteris polítics” i que el PSOE s’abstinguera, com ha fet amb el canvi de nom de l’avinguda Joan Fuster. O fins i tot que posaren a una plaça amb el nom de “Muera la inteligencia”. El que segur que no faran és dedicar-li un carrer a Miguel de Unamuno.
I és que encara hui hi ha molts Millán-Astray disfressats o amagats en polítics insensibles o contraris a la cultura i que continuen perseguint (com quan els posaven bombes) als grans intel·lectuals del País Valencià.
Notícia relacionada del diario.es – Massamagrell cambia, gracias a la abstención de los socialistas, el nombre del ensayista Joan Fuster en una avenida por el de un concejal del PP fallecido
