CN | José Mena Àlvarez
Ascensió al pic Montcabrer el dia 19 de gener de l’any de Nostre Senyor 2025, mil anys abans neix el rei Alfons VI de Lleó i Castella, conegut com “el Bravo” per la seua valentia a les batalles, també aquell mateix any de 1025 neix Sancho Ramírez, rei d’Aragó qui, durant el seu regnat, porta a terme la Reconquesta de Saragossa, establint-se les bases del Regne d’Aragó. La Lluna gibosa minvant ens acompanyarà des de l’inici de la marxa des de l’antic Santuari Diocesà de la Mare de Déu d’Agrés.

És encara de nit, quan ja depassat el Santuari situat a 785 m, ens endinsem en un bosc de frondós arbrat de pi blanc acompanyat de matoll mediterrani, per on discorre una senda que va ascendint en ziga-zaga. Després d’una bona estona de caminada, on escoltem insistentment el lament de l’ocell de les bruixes, i després de superar una dura refeta final, arribem a la carena de la serra, on hi ha el refugi Montcabrer a 1230 m. En aquest tram, a mesura que anem guanyant altitud, si mirem a l’est, és a dir, a la nostra esquerra, podrem observar la majestuosa serra del Benicadell.

Després de deixar enrere el refugi i després de diverses cruïlles, iniciem l’ascensió al Montcabrer pel seu vessant est, per un estret camí, que en un moment donat ens obligarà a fer un gir de 180 graus per situar-nos a la cara sud del cim, que ens portarà a fer cim a 1390 m, després d’una constant pujada no gaire exigent, i sempre acompanyats per la lluna minvant i els voltors que sobrevolen aquest paratge.


En aquest sector elevat de la serra, trobem l’hàbitat prioritari de moltes aus com el corb, el còlbit ros, el cercavores, la rara bisbita campestre, a més d’aus rapinyaires com el soliguer o l’àliga daurada… Al llarg del camí trobarem nombroses espècies típiques del matoll mediterrani amb un estrat arbustiu compost per ginebre, coscoll, argelagues, romaní, bruc, trencat, estepes i altres plantes de menor port com la camamilla borda, la farigola, i l’ungla de gat, colonitzant fissures i forats a la vora del camí.

La vista des des d’ací és excepcional, gaudint d’una excepcional vista panoràmica: mirant al nord podem albirar El Teix i els primers contraforts de la Serra Mariola; a l’S-SE, la serra d’Aitana; a l’O, l’Alt de Mariola; I a l’E-NE, la mola del Benicadell, l’embassament de Beniarrés i més enllà de l’horitzó, la Mediterrània.
Fer cim en aquest emblemàtic pic, és un exercici no només físic, sinó també mental, una invitació a la contemplació i la meditació mentre gaudim de les vistes, que no ens deixarà indiferents.
