Misses o honestedat i decència?

CN| Josep Miquel Bausset

Fa unes setmanes, la vicepresidenta Susana Camarero tirava en cara al president espanyol, que no haguera assistit a la missa en record de les víctimes de la gota freda del 29 d’octubre passat (Levante, 10 de desembre de 2024). La vicepresidenta de la Generalitat del País Valencià, deia que trobà a faltar el president Sánchez a la catedral de València i que aquesta no era l’única vegada que el cap de govern no era present acompanyant els reis en les visites als pobles afectats per la DANA.

A mi també m’hauria agradat que el senyor Pedro Sánchez haguera acompanyat els familiars de les víctimes de la riuada, que ha assolat tants i tants pobles valencians i que ha produït la mort de més de 200 valencians, uns hòmens, dones i xiquets que d’haver estat avisats del que ens venia al damunt, no hagueren mort.

Amb tot, crec que en política, és més important la decència i l’honradesa que anar a missa. En el capítol 25 de l’Evangeli de Sant Mateu, Jesús no diu res d’anar al temple o a la sinagoga, sinó que elogia aquells que ajuden els altres, donant menjar als qui tenen fam, beure als qui tenen set, vestit als qui estan despullats o visitant els malalts o els empresonats. Pel contrari, la Bíblia denuncia l’avarícia i el frau. ¿Cal que recordem els membres del PP (molts d’ells de misses i de processons), condemnats per suborn i per frau?

El mes de març de 2019, els mitjans de comunicació ens informaven dels 31 rellotges d’alta gamma, valorats en 189000 euros, que la Guàrdia Civil trobà a la casa d’Eduardo Zaplana, a Madrid.

Sembla mentida que les persones s’aferren tant i tant als diners, a les joies, als comptes corrents o a les possessions immobiliàries. I és que, com diu el llibre de l’Eclesiastès, “El cobejós de diner no en té mai prou” (Ecle 5:9). Així ens presenta la Bíblia l’home que es deixa portar per l’avarícia, l’ambició i la cobejança, que és l’amor als diners. I és que l’home, per més diners que tinga, no està mai saciat, ja que sempre en vol més.

Vaig recordar aquest verset de la Bíblia quan el Sr. Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat va ser detingut, acusat de blanqueig de diners i delicte fiscal. Aquests mateixos versets de la Bíblia que fan referència al cobejós, expliquen també la condemna per un delicte de prevaricació, d’un exalcalde d’Alacant o la sentència del Suprem (que ratificà la del TSJCV), que condemnà la Sra. Milagrosa Martínez (la segona consellera de Camps a la presó), a nou anys i als caps de la Gürtel, a tretze.

El més trist de tot és que el cas del senyor Zaplana, ara condemnat a deu anys de presó, no és l’únic. Cal recordar el superconseller del PP, Rafael Blasco, a la presó fins el 2019, per la qual també han passat l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, el conseller Luis Fernando Cartagena o l’exalcalde de Torrevella, Pedro Hernández Mateo, condemnat per prevaricació i falsedat documental. Casos com el de l’exalcalde de Vila-real, Manuel Vilanova, condemnat a sis mesos de presó i a huit anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació, Ricardo Costa, Víctor Campos, Vicente Rambla, Rafael Betoret, Sonia Castedo, J. J. Ripoll o nou dels deu concejals de l’Ajuntament de València.

Per això van ser indecents les paraules del Sr. Rajoy, quan posava l’exministre Jaume Matas (que també passà per la presó), com a polític model, ja que el senyor Rajoy volia “intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Baleares”.

Si seguírem els consell del llibre de l’Eclesiàstic, “allunyeu de mi la cobejança” (Ecli 23:4) i recordàrem que res del que tenim no ens ho emportarem, segurament podríem, si no acabar del tot amb la corrupció, sí, com a mínim, fer que es debilitara molt. Mentrestant cal lluitar contra aquest flagell i ser més humils.

El bisbe Sant Policarp d’Esmirna, ja al segle II  escrivia una carta als cristians de Filips, un text tan actual encara hui per a tots nosaltres, on aquest màrtir els advertia del perill de caure en la idolatria dels diners: “Vos exhorte també a que vos abstingueu de l’amor als diners” (capítol 9).

Tenia molta raó el Sr. Borja Sémper, quan va afirmar que “l’ésser humà es pot convertir en un pocavergonya, davant la temptació”. I també quan va dir: “Vaig entrar al PP perquè era honrat, però hui ha perdut l’empremta de l’honradesa” (El País, 19 agost de 2016). Si ho digué el Sr. Sémper, aleshores portaveu del PP al parlament basc, per alguna cosa seria, tot i que ara és, de nou, portaveu del PP.

I pel que fa als 31 rellotges del Sr. Zaplana, de què li serviran si entra a la presó? El senyor Zaplana hauria de recordar les paraules de Jesús quan ens exhorta a no anar darrere dels diners: “Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni enmig de l’abundància, la vida d’un no li ve dels seus béns” (Lc 12:15). No val més la salut que els diners? I l’ètica i l’honradesa, no valen més que els diners? Però, desgraciadament, hi ha alguns que això no ho entenen i prefereixen els diners i l’ostentació de riqueses, abans que l’honradesa.

Per cert, ¿per què el PP i VOX, a Benidorm, han tombat la proposta del PSOE per retirar els honors al senyor Zaplana, un condemnat per la Justícia? (Información, 29 de novembre de 2024).

Abans que anar a missa, crec que és més important que els polítics tinguen decència i honestedat. Perquè ¿és decent i honest que l’antiga empresa del cap de gabinet del president Mazon, s’emporte 26,6 milions d’euros de l’ajuntament de Mutxamel, del PP? ¿És honest i moral que el president Mazon haja adjudicat, a dit, 3,9 milions d’euros per a reparar l’embassament danyat per la DANA, a una constructora de la Caixa B del PP en Gürtel? I és que només al País Valencià, el cas Gürtel, es va saldar amb 61 condemnes (Levante, 2 de juny de 2024). ¿És honest que la Diputació de València adjudicara la gerència dels bombers a un expert del PP, condemnat (a deu mesos i 15 dies) per falsedat i estafa? ¿No és una indecència el tancament de la Unitat de Cirurgia Cardíaca de l’hospital de la Ribera? (Levante, 24 de desembre de 2024) ¿No és una vergonya que la Conselleria de Sanitat haja retallat l’horari dels centres de salut durant les festes de Nadal? (Levante, 25 de desembre de 2024)¿Així es preocupa la Conselleria de Sanitat de la salut dels valencians? Menys misses i més sol·licitud i atenció als ciutadans!

Per als polítics (i per a tothom), abans que anar a missa, és més important la decència i la moral en el servei públic. Perquè, ¿de què ens serveix anar a missa, si després fem el contrari del que diu l’Evangeli? La Bíblia ¿no diu: “no robaràs”?

Hi ha un poble valencià, el nom del qual acaba en AR, al qual els pobles veïns diuen d’ell: —–ar, de matí a missa i de nit a robar! També podríem dir això mateix de molts dirigents del PP, molts d’ells a la presó.