7 d’octubre de 2024: Mare de Déu del Rosari
CN | Xavier Martí
Hui celebrem la Mare de Déu sota l’advocació del Rosari [o Roser]. En acció de gràcies per la victòria de Lepant (7 d’octubre de 1571), Pius V instituí a Roma la festa de la Mare de Déu de les Victòries. En 1573 esdevingué la festa del Rosari. Esta advocació dona títol a moltes parròquies valencianes, per exemple les d’Alfahuir, el Canyamelar, Fontanars, Olacau, Sedaví, el Mareny de Barraquetes i la Torre de Lloris. Hui li fan festa en moltes localitats valencianes, com Guardamar, la Pobla de Vallbona, Torrent, etc.
Sobre el sentit actual del res del rosari, i en valencià, vos recomane este article d’August Monzon i Arazo.
U dels pocs llibres que es va salvar de la crema de l’arxiu parroquial en 1936 fou el Libro de los Cofrades del Santíssimo Rosario de la parroquia de Villanueva de Castellón, que empieza en 1857. Gràcies a este document sabem que ja en 1574 hi havia una confraria del Santíssim Rosari en la parròquia. Però, quan es va fundar el convent de Sant Vicent Ferrer, “como parecía muy regular se trasladó a su iglesia dicha Cofradía”, perquè l’orde dominica fou la gran promotora d’esta devoció. Després de l’expulsió dels frares es va restablir la confraria en la parròquia en 1849.
Cada primer diumenge de mes, a l’entrada de la capella del Rosari, es feia l’allistament dels confrares, tant dels numeraris com dels que només volien participar en el sorteig de rosaris. Els segons pagaven la meitat.
Tal dia com hui se celebrava així:
“Exponer a la pública veneración a nuestro adorable Jesús Sacramentado al principiar la Hora, siguiéndose un punto de meditación, la plática análoga al asunto, después el rosario de Nuestra Señora y la reserva, habiendo luego la procesión de costumbre, el sorteo de rosarios y las advertencias que fuesen necesarias para el buen régimen de la misma”.
En 1870 es va encomanar una imatge a l’escultor Modesto Pastor Julià (1825-1889). En 1909 es mana la restauració d’una segona imatge al daurador Vicent Torrent. En la capella del col·legi-asil de Sant Doménec hi havia capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Tot fou destruït durant la Guerra Civil. Sí que es va salvar la imatge que forma part del conjunt barroc que es troba sobre el cancell de l’església.
La imatge actual del Rosari i Sant Doménec que es troba en l’església del col·legi de les Dominiques fou donada per Filiberto Ubert Cuenca (1905-1983) i es va beneir el 12 d’octubre de 1951.
Després de guerra no es va restaurar la confraria, però anys després s’inicia la devoció a la Mare de Déu del Roser de Fàtima, de la qual parlarem en el seu dia.
A Castelló hi ha huit persones que s’anomenen ‘María del Rosario’, 23 ‘Rosario’ i tres ‘Roser’. Felicitats!
D’altra banda, l’evangeli de hui és la paràbola del bon samarità. Vos recomane efusivament el capítol que li dedica el papa Francesc en l’encíclica Fratelli tutti.
