Hui dia 8, com cada segon divendres de febrer, Mans Unides ens convida a participar en el dia del dejuni voluntari en solidaritat amb la gent que encara passa fam. Aquest any, la campanya de Mans Unides contra la fam, en la seua 60ena edició, té com a lema: “Creiem en la igualtat i en la dignitat de les persones”. Amb aquesta Campanya, Mans Unides inicia un nou període de tres anys en què centrarà el seu treball en els Drets Humans com a instrument i estratègia en el seu suport i acompanyament a les persones més desfavorides del planeta.
El drama de la fam, amb milers de morts cada any, és un escàndol en ple segle XXI. I no és que no hi haja menjar per a tots, sinó que la distribució dels aliments no arriba a tothom. En l’audiència general del passat 7 de novembre, el papa Francesc va denunciar el flagell de la fam que pateix una bona part del nostre món. El papa deia: “Si hi ha fam a la terra no és perquè falte menjar! De fet, per les exigències del mercat s’arriba a vegades a destruir-lo, es llança. El que falta és una iniciativa empresarial de gran visió, que assegure una producció adequada i un enfocament solidari, que n’assegure una justa distribució”.
Davant el flagell de la fam, el papa ens recordava què ens diu el catecisme en relació als béns materials: “L’home, usant els béns creats que legítimament posseeix, no només com a propis sinó també com a comuns, en el sentit que puguen beneficiar-lo no únicament a ell, sinó també als altres (nº 2404)”. Per això el papa ens exhortava a viure la riquesa, que per ser bona, “ha de tindre una dimensió social”.
El drama de la fam, que afecta tantes i tantes persones, pren una dimensió més greu en el cas dels infants, ja que milions de xiquets s’enfronten a un risc més alt de mortalitat a causa de la desnutrició. Si bé és veritat que ha baixat la població d’infants amb desnutrició aguda greu, de 27 milions l’any 2000, a 16,4 milions el 2017, encara hi ha molta faena a fer. Així, a l’Àsia, el continent més empobrit, hi ha 12,1 milions de xiquets amb desnutrició aguda greu, mentre que a l’Àfrica en són 4 milions, a l’Amèrica Llatina i al Carib hi ha 200.000 infants amb desnutrició aguda greu i a Oceania, 50.000. Així per exemple, ens hauria d’escandalitzar (i som tan insensibles que no ens diu res això) que des del 2015, almenys 85.000 xiquets han mort de fam al Iemen.
Per altra part, a l’Estat espanyol, segons dades de Càritas, hi ha 40.000 persones que continuen vivint al carrer, amb la vulnerabilitat que això significa, tant pel que fa al sostre com a la gana que passen i a la malnutrició.
És per això que el papa Francesc, el novembre passat, s’adreçà als seminaristes d’Agrigento exhortant-los, com a Església, a escoltar “el crit de la humanitat”, ja que els cristians no podem ignorar ni mostrar-nos insensibles davant el sofriment del nostre món.
De la mateixa manera el passat 10 de desembre, amb motiu del 70è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, el papa Francesc denuncià el fet que, mentre que alguns viuen en l’opulència altres veuen la seua dignitat trepitjada, com tots els qui encara hui passen fam, tant en el Primer Món com sobretot en el Tercer i en el Quart Món. Per això cal tindre en compte que sense el dret a l’alimentació, no és possible garantir la resta dels Drets Humans. I és que segon la Sra. Clara Pardo, presidenta de Mans Unides, “costa assimilar que el número de famolencs al món (821 milions) ha augmentat per segon any consecutiu”.
En aquest dia del dejuni voluntari en solidaritat amb la gent que passa fam, cal recordar que la ingent tasca de Mans Unides és possible gràcies als més de 5000 voluntaris que hi ha a l’Estat espanyol i que d’aquesta manera fan realitat l’ajuda humanitària als qui passen fam. Aquests voluntaris de Mans Unides fan seues les paraules del poeta Mario Benedetti, quan escrivia: “M’agrada la gent que lluita contra adversitats. M’agrada la gent que busca solucions. M’agrada la gent que valora els seus semblants no per un estereotip social ni per com llueixen”. Per això el papa Francesc no es cansa de denunciar aquell “desenrotllament econòmic que no té en compte els més dèbils i desafortunats”, ja que pel seu egoisme “no és un veritable desenrotllament”. Per tal doncs d’afavorir la justícia i el dret de tothom a l’alimentació, cal que col·laborem amb Mans Unides per així fer realitat un món més just i més fratern.
