A l’octubre de 2016, sis homes van violar una xiqueta de 14 anys a Manresa mentre un altre ho presenciava. El Tribunal considera que els fets han de ser qualificats com abús sexual perquè ha descartat que els acusats es valgueren de la seua superioritat numèrica i de l’estat d’embriaguesa de la víctima per intimidar-la i agredir-la sexualment. Per això, han sigut condemnats a penes de 10 i 12 anys de presó, sent algun d’ells absolt. També han de pagar una raquítica indemnització que no ix a més de 2000 euros per individu.
Diuen que la sentència és legal, segons el que es preveu pel Codi Penal vigent. Però les dones feministes diem que és absolutament injusta i completament immoral. Diem que les lleis han de fer justícia i no perpetuar la injustícia. Diem que les dones no consentirem que els nostres drets siguen ignorats. Diem que només SÍ és Sí i que cap home té dret ni a l’ús ni a l’abús del nostre cos.
No hi ha abusos perquè no hi ha graus en la violència sexual. Hi ha violacions , sempre hi ha agressió, si no hi ha consentiment explícit de les dones, i per això els seus autors han de ser justament castigats i mai disculpats.
Denunciem un sistema de Justícia patriarcal que consagra la injustícia i busca raons per a penalitzar les víctimes en lloc de castigar els agressors. Perquè a ells els disculpa i a nosaltres ens condemna, buscant raons que legitimen el que no és més que una agressió brutal i sense pal·liatius.
Denunciem, ací i ara, que la reforma del Codi Penal no es pot postergar més temps, perquè la vigència d’unes lleis antiquades i injustes és letal per a la seguretat i el benestar de les dones. Ho vam dir fa mesos davant la sentència dels violadors de Pamplona però res ha canviat.
Denunciem als qui ofereixen solidaritat i suport, però no acceleren els canvis legislatius necessaris que sí que es produeixen en altres matèries, capaces d’enfortir un sistema jurídic apte per a respectar i fer respectar els drets de les dones.
Denunciem als qui es declaren en guerra contra totes les dones negant evidències tan aclaparadores com l’existència de les violències que pateixen, i als qui consenten, per acció o omissió, que l’odi cap a les dones tinga cabuda en la política, les lleis i la justícia.
Hui ens concentrem ací, com està passant a molts altres llocs, perquè no permetrem que aquesta sentència els isca gratis. Perquè no és hora de silencis, ni de compassió. Perquè les xiquetes de 14 anys, perquè totes les dones, han de ser propietàries dels seus cossos en qualsevol circumstància i les lleis han de protegir els seus drets, sense cap mena de condició.
Estem preocupades, sí. I molt indignades. I decidides a eixir el carrer quantes vegades faça falta, no per a plorar sinó per a cridar, no per a pregar sinó per a exigir. Tenim memòria per a assignar a cadascú la responsabilitat que té i raons per a no defallir perquè ens juguem la vida.
NO ÉS NO.
NOMÉS SÍ, ÉS SÍ.
NO ÉS ABÚS, ÉS VIOLACIÓ.
