Ser d’allò que no hi ha
Redacció CN
Col·labora aquesta publicació amb una Associació ben peculiar, són pocs, fan una recreació històrica de molt de valor per a aquesta comarca i tenen a bé nomenar-se “cultural” i al pas que van, se’ls queda menut qualsevol adjectiu que puguen posar-li.
Són els “Maeros del Xúquer” una rara associació d’Antella que està omplint-nos a sorpreses cada vegada que ens requereixen per a cobrir-los qualsevol esdeveniment, la nostra relació se cenyia en acudir a la seua crida cada vegada que ens ho han sol·licitat, hem cobert les “maeraes” i hem donat compte de la festa que organitzen amb escrits i fotografies, hem estat al costat d’ells en els actes relacionats a l’atorgament de la distinció “Patrimoni de la Humanitat” i ahir ens convocaren de nou, i res més que presentaven un llibre dedicat als primers 10 anys de l’Associació, es tracta d’un escrit trilingüe, replet de fotografies de les baixades de fusta actuals i alguna històrica.
Han col·laborat diverses plomes resultant una publicació imprescindible per al curiós i l’estudiós, amb poques pretensions i gran resultat, el llibre costejat per la generalitat serà entregat a tots els Instituts de la Ribera i a les biblioteques municipals.
Va dirigir la Presentació el seu president Leo Part amb una taula presidida per L’alcaldessa d’Antella i el president i vicepresident de l’Associació Internacional de Ganxers i Raiers, que al costat de Joan Josep Conejero en representació de tots els col·laboradors, dirigiren unes paraules de Salut a un nombrós i interessat públic.
A continuació el president Leo Part en un acte ja sense les estretors formals va demanar a amics “Maeros” que presents estaven, que donaren la seua impressió sobre l’acte o el que volgueren exposar, Fermí Garcia de Sumacàrcer, Joanjo Puertos i Valerià Benetó, agraïren el detall i dedicaren unes paraules encoratjadores i amicals, tant com les del representant dels Campaners d’Albaida.
Posada a disposició del públic la publicació, el comentari positiu d’aquesta carta de presentació i promoció de la festa, és que denota una empenta i un esforç cap a la consolidació d’una oferta singular i atractiva, ser més que una festa. Un concorregut vi d’honor tancà l’acte dels “Maeros”, dels quals haig de fer una observació:
Aquests “maeros”, són especials, i no puc deixar de compartir aquest “lleugerament reflexionat” pensament, seriosament i amb molt d’humor: Si “Maero” és una paraula amprada per a la burla o per al rebuig, aquesta associació no sols l’està dignificant sinó que orgullosament li està canviant semànticament.
Si els “Maeros” conten com tot el món normal i corrent l’existència seua per anys, però el ben cert és que si volen la poden comptar en segles.
No han descuidat l’educació, ni l’ensenyament, fan xarrades en les escoles, i mostren als més menuts les habilitats per a ser un bon maero, presentaren un llibre i anunciaren pròximament un altre.
La meua conclusió és: “Maeros” no sols influïu en la festa, també en la cultura, ja que si esteu ajudant a modificar el llenguatge, l’aritmètica i la història, que ens oferireu en els pròxims 20 anys?
Siga el que siga, atendrem el que vinga, però poques entitats poden dir que el seu passatge per la vida siga tan prolífic i assenyalat, llarga vida als “Maeros” que compleixen 10 anys dins del Mil·lenni amb què conta l’activitat que recorden i recreen, que tota aquesta nova visió, només pot ser fruit del ser i sentir-se “Maero” que pròximament si és cert que les paraules són de l’usuari voldrà dir persona útil, disposta i efectiva en la festa i en la cultura.
Avant “Maeros”, sempre seguint el curs marcat, sou únics, sou “d’allò que no hi ha”.