CN | Eva Remolina | AMIC
L’origen dels bunyols es remunta a l’antiguitat. Sembla que les primeres versions d’aquests dolços aparegueren a l’antiga Roma, on els romans preparaven una mena de massa fregida coneguda com a “frictilia”. Aquestes preparacions es feien amb farina, aigua i mel, i eren servides durant les festivitats.
Amb el pas del temps, les receptes i les tècniques de preparació van evolucionar, i els bunyols van anar guanyant popularitat a Europa, especialment durant l’edat mitjana. En aquesta època, es van introduir ingredients com l’oli d’oliva i espècies, que van enriquir el seu sabor.
A Catalunya, els bunyols són molt apreciats, especialment durant les festes de la Candelera (2 de febrer) i durant el Carnaval. Els bunyols de vent, elaborats amb una massa lleugera i farcits de crema o nata, són un dels més populars. Altres variants inclouen els bunyols de bacallà, una preparació salada que es consumeix especialment durant la Setmana Santa.
A altres regions del món, els bunyols també han trobat la seva expressió. A França, els “beignets” són dolços semblants que es fan sovint durant el Carnaval. A Mèxic, els “bunyols” són típics del Dia de Mort i es preparen amb canyella i sucre.
Els bunyols no són només un plaer gastronòmic, sinó que també tenen un significat simbòlic. En moltes cultures, el seu consum està vinculat a rituals de celebració i a l’alegria. La seva forma rodona simbolitza la unitat i són un aliment que sovint es comparteix en família i amics.
En la tradició catalana, els bunyols de vent es consideren un deliciós complement a les festivitats, simbolitzant el final de l’hivern i l’arribada de la primavera.
Els bunyols al País Valencià
CN | Maria
Els bunyols són una tradició arrelada i molt popular al País Valencià, especialment durant les festes de Falles i altres celebracions locals. Amb una recepta senzilla però versàtil, els bunyols valencians es preparen habitualment amb una massa feta de farina, aigua i sucre, però poden incloure ingredients variats segons la regió o l’època de l’any.
El bunyol de carabassa és potser el més emblemàtic del País Valencià. Es caracteritza per una textura esponjosa, amb un toc dolç i un sabor únic que li aporta la carabassa, que es cou, es tritura i s’incorpora a la massa. Aquesta versió es prepara principalment durant la setmana de Falles a València, on les parades de bunyoleres (o llocs ambulants de bunyols) ofereixen aquests dolços a veïns i turistes.
A més dels bunyols de carabassa, existeixen també altres varietats, com els bunyols de vent, que no inclouen carabassa i solen tenir una textura més lleugera. En tots els casos, els bunyols es fregeixen en oli calent fins a obtenir una superfície daurada i cruixent, i sovint es serveixen calents i empolsinats amb sucre.
Aquesta tradició de menjar bunyols en festes també està molt associada a un ambient de germanor i de celebració col·lectiva. En moltes llars i colles festives, la gent es reuneix per preparar-los i gaudir-ne junts, acompanyats sovint d’un xocolate calent, creant així un vincle entre cultura, gastronomia i germanor.
