CN |Per Eva Remolina | AMIC
L’aperitiu és una tradició molt arrelada tant a Espanya com a la resta de països mediterranis que consisteix a beure i menjar petites quantitats abans d’un menjar principal, generalment el del migdia, encara que també pot fer-se a mitjan tarda. No se sap la data exacta en què va sorgir aquesta pràctica, però sí que es remunta al segle V a. C.., quan Hipòcrates, el metge més famós de l’antigüetat, va crear una beguda amarga a base de vi amb sabor d’absenta i altres herbes que utilitzava en casos de falta d’apetit per a re-obrir l’estómac. El seu nom, prové justament del llatí “aperitivus” (“que obre”), és a dir, menjar o beguda capaç d'”obrir” l’estómac i estimular la fam. Al llarg dels segles, aquest hàbit s’ha anat fent cada vegada més popular, sobretot els caps de setmana, fins al punt que avui dia forma part de la cultura gastronòmica espanyola.
Les begudes més habituals que acompanyen l’aperitiu continuen sent el vermut, la cervesa, la coca-cola o el vi, i les tapes més demandades al nostre país són els pebrots de Padró, la truita, les patates braves, les croquetes, les gambes, el formatge, les olives i els calamars.
