- INFORMACIÓ -

 

PUBLICITAT

L’ofegabous (Pleurodeles waltl) és una espècie d’amfibi urodel de la família Salamandridae, com la majoria dels urodels europeus. Es endèmica de la Península Ibèrica i el nord del Marroc.

A la Comunitat Valenciana, el nom d’este tritó prové del fet que es pot trobar als abeuradors per al bestiar i els ramaders pensaven que si un animal engolia un d’estos tritons, podia morir ofegat. Cal dir que en el folklore és molt comú atribuir qualitats negatives a alguns animals sense cap raó científica.

L’ofegabous és el tritó més gran d’Europa. Pot assolir els 30 cm de longitud, dels quals aproximadament la meitat corresponen a la cua. Comparat amb altres tritons, el seu aspecte és molt robust. El mascle és normalment més menut i prim que la femella. Malgrat que la pell dels individus adults sembla aspra i rugosa, és suau al tacte i està coberta d’una mucositat com a tots els amfibis. La coloració de les gandàries pot variar del gris fosc a gris clar en la zona dorsal, amb la zona ventral blanca. Tenen una filera de punts vermells als costats del cos on es poden veure unes protuberàncies causades per les puntes de les costelles. El cap es pla i amb forma de pala.

Antany era prou comú, ara han minvat fortament les poblacions a causa de la desaparició gradual del seu hàbitat amb la proliferació d’urbanitzacions, autopistes, camps de golf, etc. i també de l’abús de fertilitzants i pesticides que contaminen les séquies, bases, pous, on viuen.

L’època de l’acoblament és durant l’hivern, d’octubre a maig, varia localment segons l’altitud. Les femelles ponen els ous en xicotets grups adherits a objectes flotants o plantes aquàtiques. Per desovar trien séquies, cisternes i basses, preferint l’aigua neta i profunda. Les larves ixen passades unes dos setmanes. Duen brànquies externes i s’alimenten preferentment de menuts crustacis, com dàfnies. Les larves de la gandària poden completar la metamorfosi entre tres i cinc mesos. També hi ha individus que passen períodes molt més llargs en estat larvari sense eixir mai de l’aigua, fenomen que es coneix amb el nom de neotènia.

Els Ofegabous poden habituar-se molt bé a viure en un aquàrium de dimensions adequades a la seua talla. No se sap exactament quants anys arriben a viure en l’estat natural, però en captivitat hi ha individus que han arribat a quinze anys.

Encara que els agrada viure durant tot l’any en l’aigua, en casos d’urgència, quan la bassa en què vivien s’ha assecat, els ofegabous poden eixir a terra. També poden eixir si les condicions d’humiditat són favorables, sobretot a la nit o durant les pluges. No els agraden els bassals xicotets, on l’aigua s’escalfa massa, ni els corrents d’aigua ràpids. Les basses profundes amb vegetació natural constitueixen el seu hàbitat ideal. Mengen cucs, larves d’insectes i xicotets crustacis i normalment estos animals són més actius per la vesprada que no al migdia.

Viuen al fons de les basses o pous, refugiant-se sovint baix de la vegetació aquàtica o les pedres. L’enemic principal d’estos… CONTINUAR LLEGINT

Hàbitat de l’ofegabous. Serra d’Enguera

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací