CN| Josep Miquel Bausset
Amb aquest títol (paraules amb les quals comença el Càntic de les Criatures de Sant Francesc d’Assís), ara fa deu anys es va donar a conèixer l’encíclica del papa Francesc sobre l’ecologia i el medi ambient, un text que ens convida a revisar la nostra relació amb la natura.
L’encíclica, que té també una dimensió social, té encara hui plena vigència en un món que està destruint el planeta.
La preocupació del papa Francesc per l’ecologia venia ja de lluny, ja que en l’eucaristia d’inici del seu ministeri episcopal com a bisbe de Roma, el 19 de març de 2013, el papa ens convidava a ser “custodis de la creació” i en l’audiència del 5 de juny del mateix any, Francesc deia: “Voldria detindre’m en la qüestió del medi ambient. ¿Què vol dir conrear i custodiar la terra?¿Estem conreant i custodiant la creació?¿O l’estem explotant?”.
L’encíclica “Lloat sigueu”, que formava part dels gestos tan eloqüents de Francesc, la va començar a preparar el papa amb l’assessorament d’un equip d’experts, entre els quals hi havia el cardenal Turkson i el teòleg (i actualment cardenal) Víctor Manuel Fernández.
Deu anys després, aquest text fa una crida a fer possible una revolució ètica i econòmica per frenar el canvi climàtic i la creixent desigualtat que hi ha entre regions riques i pobres. El papa Bergoglio, que en el seu text apel·lava al cor i a la ment de les persones, ens alertava sobre els perills de les indústries armamentístiques, el creixement dels residus i la gestió de l’aigua.
I és que la qüestió de l’ecologia està molt relacionada amb la distribució equitativa dels aliments. També fa deu anys, el papa Francesc denuncià davant la FAO, la falta de voluntat per acabar amb la fam al món. En un text dur i valent davant els representants d’aquest organisme internacional, el papa demanà “transformar el món perquè siga un jardí, un lloc habitable per a tots”. I és que entre la destrucció i la conservació, el papa Bergoglio feia un pas més, ja que ens convidava a transformar el nostre món.
Aquesta va ser la primera encíclica del papa Francesc, ja que l’anterior, “Lumen Fidei”, sobre la fe, publicada el 2013, era feta a partir dels textos que havia deixat el papa Benet XVI.
Abans de conèixer el text, com passa tantes vegades, alguns sectors conservadors dels EEUU ja van mostrat el seu desacord, com declarava el cardenal Madariaga: “He escoltat crítiques a l’encíclica del papa sobre l’ecologia per part d’ideologies capitalistes, abans que siga publicada? ¿Com poden criticar alguna cosa quan encara no la coneixen?”.
Amb 192 pàgines, 246 punts i 2 pregàries finals, aquesta encíclica, que (com va fer el papa Joan XXIII amb la Pacem in terris), estava adreçada a tot el món i no només als cristians, ens recorda que la Terra és “com una germana amb la qual compartim l’existència, i com una mare que ens aculls entre els seus braços” (nº 1). El papa Francesc també ens recordava el crit de la Terra pel dany que li provoquem “a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns”(nº 2) i per això Francesc ens demanava un “desenrotllament sostenible i integral”, així com la necessitat d’un canvi que reclamen els jóvens (nº 13).
El papa Bergoglio feia una crida a la “solidaritat universal” i a “un nou diàleg” (nº 14), per evitar que la Terra es transforme en “un immens dipòsit de porqueria” (nº 21). Per això reclamava la “necessitat de canvis d’estils de vida, de producció i de consum per a combatre l’escalfament” (nº 23). El papa presentava “l’escalfament del sistema climàtic” (nº 24) com “un problema global, amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques i polítiques” (nº 25)
El papa denunciava aquells que “tenen més recursos i poder econòmic o polític” i que es limiten a “emmascarar els problemes i a amagar els símptomes” (nº 26). L’encíclica defensa l’accés a l’aigua potable, que “és un dret humà” (nº 30) i denuncia el “nivell d’intervenció humana, sovint al servei de les finances i dels consumisme” (nº 35).
El papa, que ens alertava de la deshumanització del planeta, on vivim “inundats de ciment, asfalt, vidre i metalls, privats del contacte físic amb la natura” (nº 44), demanava “escoltar tant el clamor de la Terra com el clamor dels pobres” (nº 49).
El papa ens recordava també l’escàndol que suposa (encara hui) “els aliments que es llancen” (nº 50) i “el deute ecològic entre el Nord i el Sud, relacionat amb desequilibris comercials” (nº 51).
Deu anys després, aquesta encíclica ens anima a enfortir “la consciència que som una sola família humana” (nº 52) i a escoltar “el gemec de la germana Terra”, que s’uneix “al gemec dels abandonats” (nº 53). El papa Francesc, amb valentia, denunciava aquells poders econòmics “que privilegien l’especulació” (nº 54), “les dificultats per accedir a un habitatge propi” (nº 152) i també “l’abandonament i oblit que sofreixen alguns habitants de zones rurals on no arriben serveis essencials” (nº 154). Per això aquesta encíclica demana una “agricultura sostenible i diversificada, desenrotllar formes renovables i poc contaminants d’energia”, i promoure “una gestió més adequada dels recursos forestals i marins” (nº 164).
En el seu text, Francesc exigia “l’eradicació de la pobresa” (nº 172) i denunciava aquelles “accions intolerables, com el fet que països poderosos expulsen a altres països residus i indústries altament contaminants” (nº 173).
Francesc també parlava de la “inhumanitat dels bancs” (nº 189) i d’aquella política corrupta, així com de la falta de “bones polítiques públiques” (nº 197). Finalment, el papa feia una crida (vàlida encara hui), a apostar “per un canvi en els estils de vida” (nº 206), amb una “austeritat responsable” (nº 214).
Com va dir el bisbe Luis Infanti, d’Aysen, aquesta encíclica és “contundent, profètica i desafiant”, pel fet que en aquest text el papa feia una crida a la consciència de creients i dels no creients, per tal de fer possible un canvi dels poders polítics, econòmics i tecnològics, que facen possible un món millor.
Deu anys després de l’encíclica “Laudato si”, el nostre món (i d’una manera més concreta els governants de les nacions), haurien de fer el possible per posar en pràctica aquest text del papa Francesc, per tal de frenar la destrucció del planeta. Per això el papa Lleó XIV, el diumenge 25 de maig passat, reivindicà aquesta encíclica del papa Francesc, afirmant que la “Laudato si” ens ensenya a “escoltar el doble crit de la Terra i dels pobres”.
