Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Agulletes
La grafia agulletes, en plural, amb el significat d’‘adoloriment muscular que ocorre hores després d’un exercici intens o poc freqüent’, ha sigut inclosa en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca col·loquial. “Ja feia temps que no eixia a córrer, per això ara, amb només mitja hora que he corregut, estic cruixit, ple d’agulletes”. Amb eixe sentit també tenen registrada agulletes el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Com i com a
La preposició com a té també valor comparatiu, normativament, després que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplegara eixa accepció en la Gramàtica normativa valenciana i, posteriorment, en el Diccionari normatiu valencià, “Véiem passar rates com a conills”, “Cauen com a mosques”, “Corrien com a bales”, “Menjaven com a llops”, és a dir, ‘de la mateixa manera que’, ‘com si fora/foren’. Més recentment l’Institut d’Estudis Catalans també ha inclòs en la Gramàtica de la llengua Catalana la forma com a en sentit comparatiu. Les frases posades com a exemple només eren correctes amb el com, sense la a. La preposició com a abans només era correcta en el sentit d’‘en qualitat de’, ‘en concepte de’, “Va parlar com a president de l’entitat”, “Li vaig donar cent euros com a paga i senyal”. No obstant, independentment del significat, com a es reduïx a com si hi seguix un article determinat o indeterminat, “Es volien com a germans”, però “Es repartien el menjar com uns bons germans”, “Caigué un bac i es quedà com a mort”, però “Caigué un bac i es quedà com un mort”. I usarem també com, a soles, sense la a, en frases i sentits comparatius com “Fes-ho com ho feia el teu germà”, “Alexandra és guapa i llesta com la germana”, “Menja tant com jo”, “El poble és pla com la mà”, “Serà estudiosa i bonica com la teta Júlia”. Així mateix, l’adverbi com va sol en sentits com ara ‘de quina manera’, “Ja sé com ho farem”, “Com has aconseguit això?”, “Com plou!”; ‘de la mateixa manera que’, “Pla com la mà”, “Som tan amics com sempre”, “Va fer com si no l’haguera vist”, “Ho farem com tu digues”, “Corria com un rellamp”. També té el sentit de ‘quant’, “No sabeu com m’alegra la vostra visita”; ‘en la mesura que’, “Com més té, més en vol”; també s’usa en sentit interrogatiu, “Com vols la xulla , en entrepà o en el plat?”. En resum, l’ús normatiu de com i com a és com s’empra des de ben antic, i actualment, en la parla valenciana i en altres parts del domini lingüístic valencianocatalà.
Escorribanda
El vocable escorribanda significa ‘escapada, correguda ràpida i de poca duració’, “Ves a la botiga en una escorribanda i porta’m una botella d’oli”. Ha sigut arreplegat com a normatiu pel Diccionari normatiu valencià. També el tenen registrat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat el vocable escorribanda Enric Valor, Rodolf Sirera, Alexandre Aguiló i Guerra, Josep Bataller Calderón, Toni Cucarella, Joaquim Martí Mestre, Joan Olivares, Carme Miquel, Emili Selfa, Vicent Sanchis Martínez i Pilar Gregori, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Llavó
El vocable llavó significa ‘acció de llavar’, “Ja he pegat dos llavons als llençols, però les taques que tenen no se’n van”. S’usa també, en sentit figurat, en l’expressió Llavó de cara, que té el significat d’’arreglar una cosa defectuosa a la vista, superficialment o de passada, i presentar-la sense defectes, sovint amb la intenció d’enganyar a algú’, “El cotxe es va quedar molt deteriorat per l’accident, però li feren un llavó de cara i el veneren, són uns estafadors”. Ha sigut admés com a normatiu en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. També el té registrat el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià.
Medir
La forma verbal medir és normativa. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclosa en el Diccionari normatiu valencià. Té el sentit de ‘determinar o prendre les mides (d’alguna cosa), avaluar amb una mida (una magnitud lineal)’, “Ara medirem la llargària i l’amplària del solar”, “Medix l’altària de la porta”. Té la forma sinònima amidar. Tenen registrada també la paraula medir el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. El verb medir es troba documentat des de ben antic, concretament, entre altres obres, en el Llibre dels feits del rei en Jaume (1380), en els Sermons de sant Vicent Ferrer (1410), en Història de la cultura valenciana II (1434), Llibre de la Cort de Justícia de Sueca (1457), en Lo procés de les olives, de Bernat Fenollar (1497), en Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana (1769), en els Bandos de València, de Vicent Boix (1855) i en textos de Constantí Llombart, Maximilià Thous, Joan Valls, Miquel Domínguez i Barberà, Xavier Casp, Eduard Mira, Damià Mollà, Vicent Pallarés, Manel Joan i Arinyó, Abelard Saragossà, Vicent Garcia Perales i Immaculada Navarro Tomàs, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. També consta en el Curial e Güelfa (1445-1448).
Xatejar
El verb xatejar és un neologisme, una adaptació de l’anglés chat, ‘participar en un xat, comunicació simultània entre diverses persones a través d’internet’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. També tenen registrat xatejar el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han usat el verb xatejar en les seues obres o articles Albert Garcia Pascual, Víctor Peris, Juane Gumbau, Rosa Sanchis, Jesús Mollà, Pep Castellano, Maurici Belmonte, Francesc Gisbert i Lourdes Boïgues, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
