CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Boquimoll
La paraula boquimoll significa ‘que té (un caragol) la vora de la corfa molt molla’, ‘que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xarra’, ‘persona innocent, fàcil d’enganyar o de convéncer’. És variant formal de la forma bocamoll. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable boquimoll en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat la forma boquimoll autors anònims en escrits de 1790, Manuel Sanchis Guarner, Josep Palomero i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Canallesc/a
L’adjectiu canallesc té el sentit de ‘propi d’un canalla’, “Això són accions canallesques”, “La premsa ‘canallesca’ fa molt de mal als i a les corruptes, com toca”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu canallesc/a en el Diccionari normatiu valencià. La tenen registrada també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat l’adjectiu canallesc Artur Perucho, Ferran Torrent, Xulio Ricardo Trigo, Consol Royo, Manel Joan Arinyó i Joan Josep Garcia Navarro, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
De fogueig
La locució adjectiva de fogueig significa ‘de salva’, ‘de la munició o del tir sense bala, o que hi té relació’, “Les pràctiques militars es fan amb bales de fogueig”. “Els lladres duien pistoles, però amb bales de fogueig, només volien fer por, i robar, per descomptat”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta locució en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat la locució de fogueig Adela Ruiz Sancho, Rafael Escobar, Antoni Maestre, Frederic Sentandreu i Joanjo Garcia, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Rellevar (com a ‘descomptar’)
Rellevar significa, en general, ‘alliberar (a algú) d’una obligació o d’un servici, posant algú altre o posant-se u mateix en el seu lloc’, “Qui té la potestat de nomenar i rellevar els consellers és el president”; ‘rellevar la guàrdia’, “Els dos conductors de l’autobús es rellevaven cada cinc hores”; ‘excusar (a algú) d’una obligació o d’una pena’; ‘donar relleu (a una escultura, un dibuix, un gravat o un teixit)’, ‘posar en relleu, destacar’.
Però, en la parla valenciana, rellevar és també ‘rebaixar (el preu), fer un descompte’, “Jo et compre el cotxe si em relleves cinc-cents euros dels cinc mil que vols”. Eixe sentit del verb rellevar l’ha emprat Enric Valor i es documenta en diccionaris antics com els de Labèrnia, Martí Gadea i altres, com apunta i argumenta Jordi Colomina. El té registrat Eugeni S. Reig en El valencià de sempre i, anteriorment, Francesc Ferrer Pastor en el Diccionari general i en altres obres seues. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, recentment, ha incorporat el sentit mencionat, ‘fer un descompte, una rebaixa de preu’, en el Diccionari normatiu valencià amb este exemple: “Valia mil euros, però me n’han rellevat cent, i al final n’he pagat només nou-cents”.
Xaparro
La veu xaparro significa ‘ample i de poca alcària’, “Ricardet és xaparro, baixet i ample d’esquena”. És també ‘mata de carrasca ampla però de poca alçària’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable xaparro, en el Diccionari normatiu valencià. La tenen registrada també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el vocable xaparro Víctor Molina, Gaetà Huguet, Cristià Linares, Fina Bellver, Urbà Lozano i Josep Lacreu, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
