- INFORMACIÓ -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

PUBLICITAT

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

A l’última

La locució adverbial a l’última significa ‘seguint la moda més actual’, “Eli és molt presumida i sempre va a l’última”, “Gràcia s’entera de tot, sempre està a l’última”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la locució a l’última en el Diccionari normatiu valencià.

Han emprat esta locució en este sentit Josep Piera, Esperança Camps, Mariano Casas, Gemma Pasqual, Silvestre Vilaplana, Rosa Sanchis, Francesc Gisbert, Manel Joan i Arinyó i Vicent Marco, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Estar a les últimes

La locució verbal estar a les últimes significa ‘estar a punt de morir’, ‘estar en situació extrema’, “El tio està molt malament, pareix que està a les últimes, a punt d’anar-se’n a l’altre món”, “L’empresa a on treballa el meu cosí està a punt de tancar per deutes, està a les últimes”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega esta locució en el Diccionari normatiu valencià. La registra també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat la locució estar a/en les últimes Santi Vallés i Toni Cucarella, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià

Desllavassar 

El verb “desllavassar” significa ‘aiguar, aclarir massa (un guisat, un altre menjar, una beguda) per excés d’aigua’, ‘aigualir’, ‘desnaturalitzar’, ‘dessubstanciar’, ‘descolorir’, “No li afegisques tanta aigua a l’arròs caldós, que el desllavassaràs i no farà gust de res”.

Desllavassat és ‘massa clar, aigualit’, “La sopa estava una miqueta desllavassada”, ‘faltat de substància, dessubstanciat’, ‘descolorit’, “El guió de la pel·lícula m’ha semblat completament desllavassat”, “Eixa jaqueta té un color desllavassat, descolorit, de tan vella com és”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat desllavassar i desllavassat en el Diccionari normatiu valencià. Registren estos dos vocables també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. També El valencià de sempre d’Eugeni S. Reig.

Han emprat el verb desllavassar i/o l’adjectiu desllavassat  Joaquim Pascual Tirado, Josep Lluís Seguí, Enric Lluch, Juane Gumbau, Joan Pla, Encarna Sant Celoni, Anna Moner, Urbà Lozano i Imma Cerdà, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Postura (com a ‘posicionament, opinió’)

La paraula postura  significa ‘manera de posar els membres i tot el cos una persona o un animal’, “Canvia de postura, estàs incòmoda, ni estàs assentada ni dreta”; ‘gestos o posats que pretenen ser graciosos, afavoridors’, “En esta postura estàs més elegant; ‘preu que un comprador oferix per una cosa, especialment en una subhasta o encant’, “La postura més alta ha sigut la de l’home de la barba, per a ell és el quadro”; ‘en pilota valenciana, quantitat de diners que es travessen en una aposta’.

Estes accepcions han estat tradicionalment registrades en els diccionaris d’esta llengua, però postura també té el sentit de ‘manera de pensar, disposició, actitud, punt de vista, opinió’, significats que la normativa de fa anys només atribuïa a la paraula posició.  “Ja sabeu quina és la meua postura davant de la proposta de l’oposició. Em pareix prou bé”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a la veu postura  també el significat apuntat de ‘posicionament’ i així l’ha arreplegada en el Diccionari normatiu valencià.

També la tenen registrada d’eixa manera el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari se sinònims, antònims i idees afins (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana (RACV). Han emprat la veu postura, com a  ‘manera de pensar, disposició, actitud, punt de vista, opinió’ Urbà Lozano, Tobies Grimaltos, Silvestre Vilaplana, Maite Mollà, Artur Ahuir, Vicent Enric Belda, Vicent Chilet, Rafael Escobar, Laura Ballester, Josep Ballester, Anna Moner, Josep Millo, Joanjo Garcia, Jaume Llácer, Josep Lluís Pitarch, Vicent Marco i José Garcelán, entre altres,  com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Tirera

El vocable tirera té el significat de ‘filera, sèrie de persones o coses disposades en línia recta’, “Una llarga tirera de cotxes”; ‘tira’; també, ‘gran quantitat de coses’, “Una tirera de sacs de pòrtland”. La locució adverbial en tirera significa ‘cada persona, animal o cosa darrere de l’altre i molt junts’.

l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Tenen registrada el vocable tirera el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general (Ferrer Pastor), el Diccionari català-valencià-valencià i el Diccionari de la llengua valenciana (RACV). També El valencià de sempre d’Eugeni S. Reig.

Han emprat el vocable tirera Francesc Palanca i Roca, José Escrig, Francesc Martínez i Martínez, Artur Perucho, Francesc Almela i Vives, Faust Hernández i Casajuana, Josep l’Escrivà, Xavier Casp, Vicent Borràs, Emili Casanova, Urbà Lozano i Toni Cucarella, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -