Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Afamat, afamar
Afamat té el sentit de ‘famolenc, que té molta fam’, “Quan arribàrem a l’hotel, després de tantes hores de viatge, estàvem afamats”. També té el sentit de ‘famós/famosa, d’alta reputació (bona o mala), ser nomenat/nomenada, tindre notorietat, renom’, “Pinochet i Mandela eren personatges famosos, però per sentits diferents”. Afamar és ‘fer patir fam’, També té el significat de ‘donar fama’.
L’AVL ha donat categoria normativa completa a les formes afamat i afamar, en el sentit de ‘fama, notorietat’, registrant-les en el Diccionari normatiu valencià, com també les tenien registrades el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
L’adjectiu “afamat” i/o el verb “afamar” en el sentit de ‘famós’, ‘tindre fama’, ja van ser emprats per Ramon Llull, Ausiàs March, Jaume Roig i moltíssims escriptors de totes les èpoques, com testimonien el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) i el Corpus Informatitzat del Valencià.
Apurar
El ver apurar, d’acord amb l’ús que se’n fa en la parla valenciana, i registrat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, té els significats de ‘consumir tot el líquid contingut en un recipient’, ‘acabar, consumir completament’, “Apuràrem fins a l’última gota de ginebra”, ‘preocupar-se molt, perdre la tranquil·litat, passar vergonya, per una gran dificultat’, “Que apurat estic, li dec diners a Bartolo, que ve per ahí, i no puc tornar-li’ls, no tinc ni un clau”, “Si suspens ara, no t’apures, estudia més i aprovaràs”. També té els significats de ‘verificar, aclarir’, ‘depurar, purificar’. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV, tenen registrat el verb apurar en tots els sentits descrits, com també els registra el Diccionari normatiu valencià.
Han emprat el verb apurar Ferran Torrent, Rafa Gomar, Àlan Greus, Vicent Usó, Emili Casanova, Josep Lluís Seguí, Manel Joan i Arinyó, Manuel Baixauli, Ándels Moreno, Juli Capilla, Núria Roca, Toni Cucarella, Rosa Sanchis, Carmel Navarro, Teresa Broseta, Quelo Romero, Lourdes Bohigues, Vicent Marco i Josep Lacreu, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Infodèmia
El vocable infodèmia significa ‘difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies falses en relació amb una malaltia o amb un problema de salut pública paral·lelament a la seua propagació o evolució’, ‘sobrecàrrega d’informació no fiable de ràpida propagació social’. És un neologisme, adaptació de l’anglés infodemic, format a partir del truncament d’information (informació) i epidemic (epidèmia). L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu infodèmia en el Portal Terminològic Valencià. També la té incorporada en el seu recull lèxic el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han usat la paraula infodèmia Jordi Solbes i Manuel Traver, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Sampar
El verb sampar és normatiu, arreplegat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, com a col·loquial, en el sentit de ‘devorar, menjar’, ‘robar, furtar’. També significa ‘agarrar una cosa sense consentiment del propietari’, “Estic desmaiada, vaig a la nevera a vore què puc sampar-me”, “Li he sampat el mòbil a la meua germana, ja li’l tornaré a la vesprada”. El té registrat també el Diccionari català-valencià-balear.
Han emprat el verb sampar Josep Bernat i Baldoví, Francesc Martínez i Martínez, Teodor Llorente i Falcó, Xavier Casp, Emili Casanova, Ester Limorti, Artur Quintana, ‘Angel Calpe, Carme Miquel, Joaquim Martí Mestre i Encarna Sant Celoni, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Solapar
El verb solapar té el significat de ‘cobrir parcialment (un cos) amb un altre’, ‘seguir-se, dos o més situacions o elements, encavalcant-se parcialment’, «Les notícies sobre les corrupcions del rei emèrit i les del coronavirus se solapaven», «Les dos reunions s’han solapat». L’Acadèmia Valenciana de la Llengua registra este verb en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen registrat el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
El verb solapar l’han emprat Josep Esplugues (1763), Vicent Salvador, Isabel Ríos, Santi Vallés, Ramon Puig Puigcerver, l’Ajuntament de Burjassot, José Miguel Viñas i Zequi Castellano, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Teletreball
El vocable teletreball fa referència a ‘activitat professional que es realitza físicament lluny d’un centre de producció o un centre de servicis, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, d’internet’, “La pandèmia ha fet necessari avançar en el sistema de teletreball”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta veu composta en el Diccionari normatiu valencià. També la tenen registrada el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han usat la paraula teletreball en els seus textos Immaculada Navarro, Neus Navarro, Jesús Puig, Enric Nomdedéu, Clara Giner, Vicent Marco i Josep Lacreu, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
