Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Abotonar
Abotonar és ‘passar (una peça de vestir, un calcer) ficant els botons en els traus o en les bagues’, “Abotona’t bé la jaqueta, que la portes mig despassada”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb i forma abotonar en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Té el sinònim botonar.
Han emprat el verb abotonar, entre altres, José Escrig, Carles Salvador, Vicent Andrés Estellés, Joan Pla, Enric Cardona i Francesc X. Llorca, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Creuada
La paraula creuada, com a substantiu, significa ‘expedició que realitzaven els cristians contra els musulmans per a reconquistar Terra Santa’, ‘expedició militar cristiana contra els infidels, especialment contra els musulmans, els heretges o els sobirans separats de la disciplina papal’, ‘campanya a favor o en contra d’algú o d’alguna cosa’, “Ara pareix que hi ha una creuada contra la prostitució. Vorem com queda”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom creuada en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Té el sinònim croada. En castellà, cruzada.
Han emprat el vocable creuada Pere Joan Porcar, Gaspar Vargues, Teodor Llorente, Joan Baptista Valls, Francesc Martínez i Martínez, Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Joan Fuster i Lluís Guarner, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Matalap
Un matalap és ‘peça generalment rectangular, feta o farcida de material bla o elàstic, que es posa sobre un llit i servix per a gitar-se damunt’, “Vullc un matalap de làtex”, “La meua iaia tenia un matalap de llana”; ‘sac rectangular i prim de tela cosit per tots els costats, farcit d’escuma o d’un altre material semblant, que s’usa en diverses activitats esportives per a esmortir les caigudes dels participants’; ‘sac de lona cautxutada o de plàstic que, una vegada ple d’aire, es pot usar com a matalaf’. Té els sinònims matalaf i matalàs. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom matalap en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. També el registra el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana.
Han emprat el vocable i forma matalap Eduard Escalante, Vicent Guillot, Teodor Llorente, Joaquim Garcia Girona, Josep Giner i Marco, Josep Palomero, Emili Casanova, Lluís Gimeno, Joaquim Martí Mestre, Urbà Lozano, Vicent Beltran, Teresa Broseta i Josep Lacreu, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Rovellat
La forma “rovellat” és el participi del verb “rovellar”, “La barana de ferro s’ha rovellat”, però, com ocorre amb molts participis, dona lloc a l’adjectiu del mateix nom, “rovellat”. Té el significat de ‘prim, flac, esquifit, envellit’, “Nasiet ha granat en passar de l’adolescència, sempre havia sigut un flac rovellat”. “La gata ja és velleta, la trobe molt prima, rovellada”. En este sentit, de ‘raquític’, ‘molt prim’, l’adjectiu “rovellat” és propi de la parla valenciana, accepció registrada en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també, en este sentit, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat el vocable rovellat, com a ‘raquític, flac, vell’, Isa Tròlec, Al Tall, Vicent Andrés Estellés, Manel Joan i Arinyó, Maurici Belmonte, Urbà Lozano, Pasqual Alapont i altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Tapit
L’adjectiu tapit significa ‘ataquinat, molt compacte o dens’, ‘ple al màxim, sense espais buits’. En castellà, tupido. Té el sinònim atapeït. També té el sentit de ‘catifa’, ‘estora’. En castellà, alfombra.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat l’adjectiu tapit, també com a ‘atapeït’, en el Diccionari normatiu valencià. El tenen arreplegat també, en eixe sentit, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari general de Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat l’adjectiu tapit sant Vicent Ferrer, Pere Martí, Just Pastor Fuster, Enric Valor, Martí Domínguez i Barberà, Jordi Colomina, Toni Cucarella, Joan Olivares i Raquel Richart, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
