Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Apretó
El vocable apretó té caràcter normatiu en haver-lo arreplegat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El seu significat és ‘acció i efecte d’apretar, sobretot amb força’, “Ens hem donat la mà, però m’ha fotut un apretó tan fort que quasi em desconjunta els dits”, “Peguem-li un apretó més (al matalap), que crec que cap (en el maleter)”. Popularment apretó també s’usa en el sentit de ‘ganes sobtades i incontenibles de fer de ventre’, “He tingut un apretó, però he arribat a temps”. Tenen també registrada esta paraula el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat el substantiu apretó Tomàs Villaroya, Joan Baptista Valls, Francesc Baidal, Luis Martí, Alfred Sanchis, Alexandre Agulló, Joaquim Martí Mestre i Quelo Romero, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Correra
El vocable correra l’ha registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià en el sentit de ‘carrera, correguda’, “Quina correra que ens hem pegat per arribar al tren, abans que eixira!”. Dona lloc a la locució Amb presses i correres, que té el sentit de ‘precipitadament i d’una manera desendreçada, amb molta impaciència’, “No vages amb presses i correres, que tenim temps per a fer-nos un bon vermut”. Correra també té el sentit de ‘teula que es col·loca amb la concavitat cara amunt perquè s’escole l’aigua de la teulada’. En el sentit de córrer també el tenen arreplegat el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari català-valencià-balear.
Lesbofòbia
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat en el Diccionari normatiu valencià el terme lesbofòbia. Significa ‘aversió al lesbianisme i a les lesbianes’, “Jaume és un cap quadrat, patix lesbofòbia i homofòbia”.
Monosexual
El terme monosexual ha sigut inclòs per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Significa ‘persona que sent atracció sexual per un sol gènere o sexe’. Una persona homosexual és monosexual com també ho és una heterosexual, en la mesura que senten atracció per un sol gènere o sexe. Els antònims de monosexual són bisexual i ambisexual.
Ronquit
El terme ronquit té condició normativa en haver-lo registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat de ‘soroll que es fa roncant’, “No es pot dormir prop de mon pare, pega uns ronquits tan sorollosos que no deixa dormir a ningú”. Té el geosinònim ronc. El Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV tenen també registrat el vocable ronquit. Han emprat esta paraula Josep Bernat i Baldoví, Francesc Martínez i Martínez, Vicent Borràs, Àngels Moreno, Jordi Raül Verdú, Joaquim Martí Mestre i Jordi Colomina, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
Visibilitzar
El verb visibilitzar té el significat de ‘fer visible (allò que costa de percebre’s o que no es pot vore a primera vista)’, “Han fet una campanya per a visibilitzar la pobresa energètica”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià; té, per tant, condició normativa. Han emprat este verb Frederic Chaume, Cristina Garcia, Vicent Baydal, Pura Requena, José Figueres, Josep Lacreu i Pilar Blasco, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
