PUBLICITAT

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Bascoll

El vocable bascoll, amb esta forma, el registra el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. És una variant formal de bescoll, ‘part posterior del coll de l’ésser humà i dels animals’. La forma bascoll és la que majoritàriament usem els valencians, la documenta el Corpus Informatitzat del Valencià en 1588 en el Procés mestre Nicolau Aparici, de Bertholomeu Gil, i ha sigut emprada des d’aleshores per nombrosos autors, com ara Joaquim Aierdi, Josep Bernat i Baldoví, Joaquim Martí Gadea, Josep Pascual Tirado, Xavier Casp, Gaetà Huguet, Enric Valor, Emili Casanova, Artur Ahuir, Abelard Saragossà, Jordi Colomina, Josep Lacreu i altres. El Diccionari català-valencià-balear ja l’havia arreplegada en les seues pàgines.

PUBLICITAT

Coneixible, irreconeixible, reconeixible

Les paraules coneixible, irreconeixible, reconeixible són normatives i registrades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Signifiquen ‘que es pot conéixer, ‘que no es pot reconéixer’ i ‘que es pot reconéixer’, respectivament. Fins a l’acceptació normativa d’estes formes per part de l’AVL les que tenien la condició normativa amb el mateix significat eren les estranyes a la morfologia valencianocatalana cognoscibleirrecognoscible i recognoscible, respectivament, poc o gens usades en el llenguatge oral, encara que sí en l’escrit.

Roín

L’adjectiu roín/roïna és normatiu, inclòs en el Diccionari normatiu valencià. És un vocable geosinònim de roí/roïna. Té significats molt variats, com ara: ‘inclinat a fer mal’, “Eixe és molt roín, és capaç de qualsevol maldat”, ‘contrari a la llei moral’, “Abusar d’una menor és una acció molt roïna”, ‘que és (especialment una criatura) indòcil, rebel’, “Este xiquet és molt roín, no para de fer maldats”, ‘que no té (una cosa) les qualitats desitjables, que no s’adequa al fi perseguit o que no és de bona qualitat’, “El programa que presenten és molt inconcret, és molt roín”, “El vi que ens han tret és de molt baixa qualitat, és molt roín”, ‘que no té (algú) les qualitats, l’habilitat o els coneiximents necessaris per a fer alguna cosa’.

“És un advocat molt roín: perd tots els pleits”, “El defensa central és molt roín”, ‘que és (una cosa) perjudicial, contrària al bé d’algú o d’alguna cosa’, “Fumar és roín per a la salut”, ‘que és (alguna cosa) desagradable o molesta’, “Hem tingut una experiència molt roín”, “Quin dia més roín”. La forma roín ees troba registrada en el Diccionari català-valencià-balear, en el Diccionari general, de Ferrer Pastor, en el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i en el de la RACV.

El Corpus Informatitzat del Valencià documenta el vocable roín en 1493 en documents de Jaume Desprats i, des d’aleshores, han sigut molts els autors destacats que l’han emprat, com ara Bernat Fenollar, Joaquim Aierdi, Constantí Llombart, Eduard Escalante, Gaetà Huguet, Eduard Soleriestruch, Enric Valor, Joan Fuster, Emili Casanova, Vicent J. Escartí, Josep Lozano, Francesc Gisbert, Eugeni S. Reig, Abelard Saragossà, Josep Lacreu i molts altres.

Revolta (com a girada)

El substantiu revolta té diversos significats. Pot fer referència a ‘alçament contra l’orde polític i social establit, sedició amb agitació’, com registren la majoria de diccionaris, “L’exèrcit va reprimir la revolta”, però també té el sentit, arreplegat en el Diccionari normatiu valencià, de ‘tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí o de riu, en què hi ha un canvi de direcció’, ‘desviació sobtada de la línia recta, girada o canvi de direcció’, “Ves a espai, que és un camí ple revoltes”, “El riu, abans de la desembocadura, és molt sinuós, fa unes quantes revoltes”, “Les revoltes de riu es mengen part dels màrgens, unes vegades a la dreta i altres, a l’esquerra”, “Mante, menges més que una revolta de riu”.

Una revolta és també un volantí, ‘volta que es fa amb el cos, especialment recolzant el cap o les mans en terra’, “És un volantiner, sempre està pegant revoltes”. En el sentit de girada ja l’havien registrat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu). I en el mateix significat l’ha emprat la majoria d’escriptors valencians.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací