- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

PUBLICITAT

Desembarc

El vocable desembarc significa ‘acció de desembarcar’, “El de Normandia va ser un desembarc famós”. Té el sinònim desembarcament.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu desembarc en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Han emprat esta paraula Joaquim Garcia Girona, Lluís Guarner, Enric Valor, Francesc Almela i Vives i Josep Piera, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Desventar

El verb i pronom desventar-se és ben usual en la parla valenciana, significa ‘evaporar-se el gas o l’alcohol d’una beguda’, “Els refrescos s’han desventat”, “Posa-li el tapó a la botella de llimonada, que es desventarà”. També és ‘perdre la saó la terra’, “Amb la calor que fa, haurem de regar més a sovint, perquè la terra es desventa, quan perd la saó”. És una veu molt pròpia de la parla valenciana, d’una gran precisió per a designar els sentits mencionats. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat al verb “desventar” condició normativa definitivament i l’ha registrat en el Diccionari normatiu Valencià. Este vocable ja el tenien registrat en les seues pàgines el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, i el Diccionari de la RACV. Han emprat este usual i tradicional verb, en els seus textos, per a denominar la pèrdua de gas, de sabor, o d’altres propietats de les begudes, José Escrig, Josep Maria Cabrera, Josep Sanchis, Juan Gargallo, Toni Fornés, Enric Valor, Vicent Beltran, Carles Segura, Fina Cardona, Enric Lluch, Vicent Borràs, Pasqual Alapont, Josep Millo, Josep Lozano, Urbà Lozano i Vicent Marco, entre altres, com ens mostra el Corpus Informatitzat del Valencià

Ensajar

El verb ensajar significa ‘tastar (especialment un meló)’. També té el sentit de ‘clavar (a algú) una arma blanca’. I també és sinònim del verb assajar, ‘fer l’assaig (d’alguna cosa)’, “Estan assajant una obra de teatre”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu ensajar en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. Han emprat el verb ensajar anònims de 1412, 1417, 1434, Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 14 xx Jaume Roig, Spill, 1460, José Escrig, Joaquim García Girona, Artur Perucho, Joaquim Martí Mestre, Ivan Carbonell, Jordi Colomina i Josep Palomero, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Ensenya

La paraula ensenya significa ‘Insígnia, estandard’, però també, especialment en la parla valenciana, té el sentit de ‘senya, gest per a indicar alguna cosa’. Eugeni S. Reig, en Valencià en perill d’extinció i en El valencià de sempre descriu este sentit del vocable ensenya com ‘moviment dels músculs de la cara o d’alguna part del cos per a indicar o expressar alguna cosa’, “El gat no m’ha mossegat, però ha fet l’ensenya”, “M’he adonat com es burlaven de mi, fent-se ensenyes”, “En els jocs de cartes, les parelles de jugadors es fan moltes ensenyes”. El tenen registrat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la RACV. Han emprat la veu ensenya, com a ‘senya o gest’, Joan Olivares i Jesús Moncho, com assenyalen El valencià de sempre i el Corpus Informatitzat del valencià, respectivament.

Revoltejar

El verb revoltejar fa referència a ‘pegar voltes’, ‘fer pegar voltes (a alguna cosa)’, ‘Revoltejaven les campanes els dies de festa’. S’usa molt en el revolteig de les campanes.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu revoltejar en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari català-valencià-balear, Han emprat el verb  revoltejar Alfred Sanchis, Rafa Gomar, Pere Maria Orts i Bosch i Vicent Artur Moreno,   com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -