- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

Determini

El vocable determini conté dos significats. Per una banda té el sentit de ‘determinació’, ‘decisió’, ‘resolució de fer una cosa’, “Hem pres el determini de no anar més al restaurant de Pepi durant un més”, “El Consell ha pres el determini  de planificar el teletreball”. Esta accepció del terme determini l’arrepleguen la majoria de diccionaris del valencià-català, però en la parla valenciana també té el significat de ‘terme o temps assenyalat per a alguna cosa’, ‘temps determinat’, ‘termini’, “El determini per a matricular la xiqueta en l’escola s’acaba despús-demà”, “Ja s’ha acabat el determini per a presentar la declaració de la renda”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs l’accepció de ‘temps determinat’ en l’entrada determini, en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. Este significat també el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Eixem

PUBLICITAT

El terme eixem fa referència a ‘mesura equivalent a la distància entre l’extrem dels dits polze i índex posats tan separats com siga possible’, “Ha nevat prou, un poc més d’un eixem”, “La paret ha de tindre una mida d’un eixem de grossària, com a mínim”.  Equival aproximadament a 15 cm., mig peu o dos terceres parts del pam . És un vocable molt propi de la parla valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha donat naturalesa normativa en incloure’l en el Diccionari normatiu valencià. No s’ha de confondre amb l’eixam, que té el significat de ‘multitud d’abelles que emigren juntes d’una colmena, en companyia d’una reina, per a formar una nova colònia en un altre lloc’. Tenen registrat el vocable eixem el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. L’han emprat en els seus textos Xavier Casp, Enric Valor, Emili Casanova, Joan Olivares, Vicent Ortega, Josep Lozano, Toni Cucarella, Josep Sanchis Carbonell, Aureli Ferrando i Urbà Lozano, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Ostentar (com a ‘exercir un càrrec, posseir un títol’)

El verb ostentar té, en primer lloc, el significat de ‘mostrar, especialment amb afectació o per vanitat’, ‘fer ostentació’, “A Màxim li agrada ostentar ara i adés la seua riquesa, és un presumptuós i un fatxenda”. I en eixe sentit el registren la majoria de diccionaris; també té el significat de ‘tindre, exercir o ocupar de manera pública (un títol, un càrrec o un dret)’, “Ostenta la presidència de l’empresa”, “Elisa ja ha ostentat dos càrrecs, primer va ser alcaldessa del seu poble i ara és diputada provincial”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs esta accepció en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. Tenen també registrat ostentar, en el sentit d’‘exercir un càrrec, posseir un títol’, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat ostentar, en este sentit, Enric Valor, Josep Palomero, Rosanna Cantavella, Juli Martínez Amorós, Carmel Ferragut, Ramon Arnau, Brauli Montoya, Joaquina Barba, Manel Joan i Arinyó, Pepa Guardiola i Silvestre Vilaplana, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.

Pepita

La paraula pepita, com a ‘llavor d’alguns fruits, com el meló o la carabassa’ és normativa i ha sigut registrada en el Diccionari normatiu valencià, “Lleva les pepites a la carabassa abans de torrar-la”, “Guarda un pot de pepites del meló d’alger, les gastarem de llavor a l’any que ve”. Han emprat el vocable pepita, en este sentit, Joaquim Martí Gadea, Rafael Altamira, Teodor Llorente i Falcó, Joaquim Martí Mestre i Jordi Colomina,  com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Rantella

La paraula i forma rantella l’ha registrada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. És ‘insecte dípter (Culex pipiens), espècie de mosquit, que acostuma a volar en grup o eixam’. És una paraula molt usual en la parla valenciana, “Hui no es pot estar en el camp, les rantelles ens ataquen, me n’he engolit unes quantes, sense voler”. Té el geosinònim rantell. Tenen registrada la paraula rantella el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Servici

El vocable servici, ‘acció de ser útil a algú o a algun ús’, ‘acte i efecte de servir, d’atendre o estar a la disposició d’algú’, ‘conjunt de persones que estan contractades per a servir algú’, i altres accepcions, .el registren pràcticament tots els diccionaris de referència o d’ús de la nostra llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià com a entrada principal; i el geosinònim servei, forma secundària, remet a servici. Esta paraula és d’ús ancestral en la nostra llengua, es documenta ja en els Usatges de Barcelona (1173), en el Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina (1277) en Llibre de la Cort de Justícia de València (1280), en els Furs de València (1329), en el Llibre dels feits del rei en Jaume, en els Sermons de sant Vicent Ferrer (1410), en l’Spill de Jaume Roig (1460), en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1490), en Lo cartoxà de Joan Roís de Corella (1495) i en el Vita Christi d’Isabel de Villena (1997), entre moltes altres obres del segle XIV. L’han emprada autors de tots els segles des d’aleshores, com Joan de Timoneda (1562), Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Aierdi (1661), Josep Esplugues (1763), Constantí Llombart (1880), Teodor Llorente (1904), com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià, entre molts altres. En el passat segle i en este la paraula servici l’han emprada gran profusió d’escriptors i lingüistes, entre ells, Joaquim Garcia Girona, Josep Pascual Tirado, Carles Salvador, Lluís Guarner, Josep Giner, Maximilià Thous, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Jordi Valor i Serra, Xavier Casp, Miquel Adlert, Martí Domínguez, Joan Gil Albors, Ferran Torrent, Josep Lluís Seguí, Carme Miquel, Josep Ballester, Àngel Calpe, Manel Àlamo, Josep Lozano, Isabel Clara Simó, Toni Mollà, Francesc Gisbert, Joan Enric Pellicer, Josep Daniel Climent, Òscar Pérez Silvestre, Emili Casanova, Abelard Saragossà, Artur Ahuir, Agustí Colomer, Antoni López i Quiles, Jordi Colomina, Josep Usó, Vicent Garcia Perales, Brauli Montoya, Rafa Roca, Urbà Lozano, Juli Alandes, Josep Palomero, Felip Bens, Vicent Baydal, Alexandre Ordaz, Felip Gumbau, Pura Requena, Vicent Chilet, Rafael Escobar, Josep Lacreu, Juli Martínez Amorós, Alfons Vila, Quelo Romero, Honorat Ros, Ramon Ferrer i Lluís Mesa, com també constata el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací