Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Acabar amb
La locució acabar amb, en el sentit de ‘posar fi, eliminar, fer desaparéixer’, és normativa i figura registrada en el Diccionari normatiu valencià. Per tant, són correctes frases com “El Govern pretén acabar amb el frau fiscal”, “La derrota va acabar amb les esperances del Real Madrid de guanyar la Lliga”, “Les eleccions han acabat amb la il·lusió que tenies que el teu partit es convertira en alternativa de govern”. Abans de l’acceptació normativa del sentit descrit, acabar amb només era correcta en frases com “El partit va acabar amb el resultat de cinc a zero a favor del Llevant”, “La reunió va acabar amb un bon acord, tal com s’esperava”. Ara, a més del Diccionari normatiu valencià, també recull eixe ús el Diccionari de la llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans. L’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació també recull, com a d’ús general, l’ús d’acabar amb en el sentit descrit de ‘posar fi’ a alguna cosa, situació, esperança, il·lusió, etc.
Liquidesa
La paraula liquidesa té la condició de normativa i es troba registrada en el Diccionari normatiu valencià. Té els significats de ‘qualitat de líquid’, ‘diners o qualsevol altre actiu susceptible de convertir-se en diners immediatament pel seu valor comptable’, ‘capacitat per a afrontar ràpidament les obligacions financeres’, “L’empresa a on treballe té suficient liquidesa per aguantar dos anys de crisi”, “No tinc prou liquidesa per a comprar el xalet, sense endeutar-me”. Té el vocable sinònim liquiditat.
Peluqueria, peluquer, peluquera
El substantiu peluqueria té la condició de normatiu i ha sigut registrat en el Diccionari normatiu valencià per Acadèmia Valenciana de la Llengua. Té el significat d’‘establiment on es pentinen, es tallen i s’arreglen els cabells’, ‘tècnica de pentinar, tallar i arreglar els cabells’, “Ja portes els cabells massa llargs, ja va sent hora que vages a la peluqueria”, “El meu xicon vol estudiar peluqueria”. Té el sinònim perruqueria, procedent del francés. També són normatius peluquer/peluquera, ‘persona que es dedica a pentinar, tallar i arreglar els cabells’, “Quin peluquer o peluquera t’ha fet el monyo, pareix que te l’hagen desfet?” Peluqueria, peluquer i peluquera són les formes que s’usen majoritàriament en la parla valenciana per a denominar els vocables descrits.
Tonto
La paraula tonto té caràcter normatiu en haver-la inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. Significa ‘que no té gens de coneixement’, ‘fava, beneït, curt d’enteniment’, ‘comportar-se amb poc o gens de trellat’, “No faces cas a Enriquet, ¿no veus que li falta un regó, que és tonto?”, “Ja comences a fer la mona, eres tonto o què et passa?”. És un vocable ben integrat en la parla valenciana i en tot el nostre domini lingüístic, sinònim de bovo, ximple, babau, badoc, bajoca, entre altres col·loquialismes. El seu ús apareix documentat en 1772, en Rahonament que fan quatre llauradors, d’autoria anònima i ha sigut emprat per autors com ara Josep Bernat i Baldoví, Francesc Palanca i Roca, Constantí Llombart, Eduard Escalante, Joaquim Martí Gadea, Teodor Llorente, Lluís Guarner, Enric Valor, Josep Vicent Marqués, Ferran Torrent, Joan Pla, Joaquim Martí Mestre, Abelard Saragossà, Urbà Lozano, Xavi Sarrià, Josep Lacreu i molts altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, ésAdir registra tonto, amb la marca d’ús informal.
