- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

Airbag

El vocable airbag significa ‘bossa d’aire instal·lada en els vehicles que s’unfla automàticament quan detecta un impacte i fa de coixí de seguretat’. També té el nom de coixí de seguretat, “El xoc en el cotxe se’l pegà contra un dels oms de la vora de la carretera. Se salvà gràcies a l’airbag que va funcionar correctament”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este neologisme en el Diccionari normatiu valencià amb el tipus de lletra cursiva, senyal que no el considera totalment una paraula normalitzada. El Gran diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana i  el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, el registren en redona, perquè el consideren un vocable normalitzat. També el registra el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat la veu airbag Josep Franco, Jesús Cortés, Juande Gumbau, Felip Gumbau i Cristelle Enguix, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Nòria

PUBLICITAT

El vocable nòria en valencià significa ‘atracció de fira que consistix en una gran roda giratòria vertical proveïda de seients o cabines mòbils en tota la seua llargària’, “En la fira vam pujar a la nòria”, “No vullc pujar a la nòria que em marege”. En castellà, la veu noria, en primera instància, significa ‘màquina composta de dos grans rodes engranades que, per mitjà de cadufs, eleva l’aigua dels pous o de les séquies.’, que en valencià és sénia; i com a segona accepció té el sentit de ‘roda de fira’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la paraula nòria en el sentit descrit d’‘atracció i roda de fira’ en el Diccionari normatiu valenciàLa registren també en este significat el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, amb esta indicació: “Les paraules sínia (màquina que treu aigua d’un pou) i nòria (atracció de fira) reflecteixen un procés d’especialització semàntica, d’origen popular, que permet fer distincions funcionals”. També la registra el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat esta veu Francesc Palanca i Roca, Joan Baptista Valls, Xavier Casp, Lluís Meseguer, Vicent Chilet, Glòria Candela, Josep Lacreu, Joaquim Martí Mestre, Jesús Huguet Enguita, Pablo León Vidal i José Gargallo Gregori, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Ostentar

El verb ostentar té, en primer terme, el significat de ‘mostrar, especialment amb afectació o per vanitat’, “Als veïns d’enfront els agrada molt ostentar les riqueses que posseïxen”, però també té el sentit de ‘tindre, exercir, ocupar, de manera pública un títol, un càrrec o un dret’, “Jordi ostenta el càrrec de president del club”. En esta última accepció l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià i li ha donat condició normativa. També l’arrepleguen en este sentit el Gran diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el verb ostentar, com a exercir, ocupar, tindre, Pepa Guardiola, Manel Joan i Arinyó, Brauli Montoya, Josep Palomero, Rosanna Cantavella, Tobies Grimaltos, Rafa Soler, Sergi Núñez de Arenas, Silvestre Vilaplana i Josep V. Arias, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Revaloritzar

El verb revaloritzar té el sentit de ‘tornar a valorar o a reconéixer el valor (d’alguna cosa)’, ‘augmentar el valor (d’alguna cosa)’, “No vengues ara la casa dels pares, ven-la quan passe la crisi, que es revaloritzarà”, “Les accions de l’empresa s’han revaloritzat hui en la borsa”, “Les obres de millora permetran revaloritzar el patrimoni històric i cultural del barri”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este verb en el Diccionari normatiu valencià. L’inclou també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Han emprat esta veu Joan Granell, Josep Piera, Ferran Torrent, Ramon Arnau, Josep Vicent Frechina i Agustí Pastor, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Xara

La veu xara, com a terme religiós procedent de l’àrab, significa ‘llei islàmica fonamentada en l’Alcorà i complementada amb altres normes jurídiques, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta paraula en el Diccionari normatiu valencià. Té la sinònima xaria. La lletra x, en els dos casos, es pronuncia com la x de Xàtiva. El terme xara el tenen registrat també el Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, com a forma secundària, i xaria, com a principal, des de 2007. També registra xaria el Gran diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana, i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací