CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Extorsionar
Extorsionar significa ‘usurpar, prendre alguna cosa (a algú) a la força, violentament, utilitzant l’amenaça emparada per la violència’, ‘pressió que s’exercix sobre algú mitjançant amenaces per a obligar-lo a actuar de determinada manera i obtindre així diners o un altre benefici’, “Els mafiosos són especialistes en extorsionar”. És una paraula normativa, inclosa en el Diccionari normatiu valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i en el Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, però abans no tenia eixa condició, que se li atribuïa, en els sentits mencionats, només a extorquir. Són sinònims, totals o parcials, intimidar, coaccionar, apremiar. Han emprat la forma extorsionar Xulio Ricardo Trigo, Ferran Torrent, Isabel-Clara Simó, Enric Balaguer i Teresa Broseta, entre altres autors i autores, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Extraditar
El verb extraditar té condició normativa en haver-la registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat de ‘concedir un govern l’extradició d’una persona reclamada per la justícia d’un altre país’, “Els criminals fugits sempre acaben sent extraditats al país a on han comés els crims”. Té el sinònim extradir. Extradició fa referència a ‘acció d’entregar un reu refugiat en un país al Govern d’un altre país que el reclama per a jutjar-lo en el seu territori o per a fer-li complir una pena ja imposada’.
Màsquera, masquereta
La paraula màsquera (col·loquiament, sovint, màixquera) significa ‘careta, tros de tela, cuir, plàstic o d’altre material que tapa el rostre, que pot ser per a diferents usos o funcions’. Pot tindre la finalitat d’impedir l’entrada de gasos nocius en les vies respiratòries o, contràriament, evitar exhalar-ne. També pot ser ‘careta, tros de vellut, de setí o d’un altre material, amb forats per als ulls, que servix per a tapar-se la cara i no ser reconegut’, ‘careta de fusta, de cuiro o d’un altre material, folrada de metall, que usaven els actors en l’Antiguitat’, ‘tros de malla de fil d’aram destinat a protegir la cara quan es practica l’esgrima o algun altre esport que exigix protecció facial’, ‘careta de malla de fil d’aram destinada a protegir la cara quan es preparen explosius’, ‘careta per a amagar, protegir o medicar la cara, o per a administrar narcòtics’. Hi ha la variant formal màscara, però la forma màsquera, per ús tradicional, és la considerada principal en el Diccionari normatiu valencià.
Esta forma es troba registrada també en el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. Masquereta és el diminutiu de màsquera (i mascareta de màscara), i no mascarilla, propi del castellà. I és també ‘preparat cosmètic que s’aplica a la cara per a netejar-la i millorar la textura del cutis. Màsquera (com màscara) té sentit figurat: ‘aparença falsa de la qual algú es revestix per a encobrir els seus verdaders pensaments, objectius, sentiments o la seua manera de ser’, “Quan es va llevar la màsquera, vam vore quines eren les seues intencions”. La forma màsquera la tenen registrada també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta forma, en els seus textos, Enric Navarro, Julià Samper, Maria Beneyto, Emili Casanova, Jovi Lozano i Josep Lacreu, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
La forma màsquera (i màscara) i el diminutiu masquereta, en pràcticament tots els seus sentits, també rep el nom de careta, que és, fins i tot, més usual que màsquera (o màscara), “Els sulfatadors i polvoritzadors deuen portar caretes per a fer la seua faena”, “Per a protecció contra el coronavirus abunda l’ús de les caretes”.
Palissa i pallissa
La paraula palissa significa ‘sèrie de colps pegats a algú’, “De la palissa que va rebre dels lladres, s’ha quedat tot matxucat”, ‘derrota contundent que algú patix en una discussió, una competició esportiva o un enfrontament’, “Una palissa històrica: 0-5 a favor del Llevant contra el Madrid!”, “El marmoló que va rebre de la sogra va ser una autèntica palissa”, ‘esforç que produïx un gran esgotament’, “Hem carregat el camió de caixons de taronges en un tres i no res, menuda palissa que ens hem pegat”, “Quina palissa que ens hem endut, venim de córrer a peu deu quilòmetres!”.
I ‘una persona molt pesada’ també diem, col·loquialment, es diu que és un o una palissa, “Ja ve Àngel, a vore hui quins romanços du. Quin palissa de tio!”. La paraula palissa ha sigut incorporada a la normativa, definitivament, per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i inclosa en el Diccionari normatiu valencià. Anteriorment l’havien registrada en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. Té el geosinònim pallissa, més propi de la variant catalanooriental de la llengua. Esta paraula i forma té també el significat de ‘lloc cobert on es guarda la palla, ‘construcció que es destina a guardar la palla, les ferramentes, maquinària agrícola, etc.’, “Ves a la pallissa i abaixa dos garbes d’herba per a l’haca”. Han emprat el vocable palissa, entre altres, Josep Barrachina, Enric Duran i Tortajada, Alfons Verdaguer, Enric Valor, Maria Beneyto, Xavier Casp, Artur Quintana, Ester Quintana, Joan Peraire, Eugeni S. Reig, Josep Saborit, Vicent Sanhermelando, Emili Casanova, Abelard Saragossà i Felip Gumbau, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Rentó
El sustantiu rentó, com el seu sinònim rentada, significa ‘acció de rentar’, verb que, al seu torn, fa referència a ‘llavar només amb aigua, sense sabó’, “Renteu ara els plats, que ja els escurarem després”, “Es va rentar la cara en la font”, ‘Llevar amb aigua el sabó (d’allò que s’ha ensabonat, escurat o llavat)’, “Ara rentaré la roba, mentres, renta tu els plats”, “Renta-li el monyo a la xiqueta”. Amb rentó poden ser frases com “Ja estic ben suat, espera’m, que vaig a pegar-me un rentó en la dutxa”, “Ja acabe de llavar-lo (el cotxe), ara li pegaré l’últim rentó”. És una forma admesa normativament, de manera definitiva, per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i inclosa en el Diccionari normatiu valencià. Anteriorment, havien registrat este vocable, en les seues pàgines, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat la paraula rentó Josep Pascual Tirado i Bajoqueta Rock, entre altres. En la parla valenciana i en altres d’esta llengua es diferencia llavar i rentar. Este últim terme, en eixos parlars, té els significats descrits, mentre que llavar és ‘netejar amb aigua i sabó o amb altres substàncies detergents combinades amb l’aigua’, ‘llavar la roba blanca amb aigua i lleixiu’, “Després llavarem el malalt”, “Ara llavaré la cara al xiquet”, “Ahir ja em vaig llavar els cabells”, “Llava primer els llençols”.
Valenciana (com a ‘magdalena allargada’)
La paraula valenciana és el femení de valencià, ‘gentilici dels naturals o residents en la Comunitat Valenciana’, ‘llengua, varietat idiomàtica, etc.’, però, com a dolç, és ‘coca, pasta semblant a una magdalena, però de forma allargada, feta de farina, sucre, ous i oli’, “Beveu-vos el café amb llet amb dos valencianes, que n’hi han de sobra”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a este vocable, amb el referit significat, incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. El tenen també registrat, amb eixa accepció, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
