Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Cordà
La forma cordà és la realització popular i acurtament de la paraula cordada. Entre altres, té el sentit de ‘rastre de coets subjectes a una corda que va penjada de banda a banda de carrer, i que es fan esclatar un darrere l’altre’, ‘manifestació pirotècnica consistent a disparar o llançar una gran quantitat de coets dins d’un recinte delimitat, generalment en un carrer o una plaça, durant un temps determinat”, “M’agrada més la cordà que la mascletà, és més emocionant”, “La cordà de Paterna és espectacular”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, en el sentit festiu i pirotècnic mencionat. Han emprat la forma cordà, amb eixe significat, Abel Soler, Rafael Roca, Enric Climent i Josep Lacreu entre altres escriptors i lingüistes, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Disparà
La forma disparà és la realització popular i acurtament de la paraula disparada. Entre altres, té el sentit de ‘disparada successiva i molt sorollosa de traques, masclets, carcasses i altres elements pirotècnics organitzada rítmicament en ascens, pròpia de moltes festes valencianes’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, en el sentit festiu i pirotècnic mencionat. Disparà és sinònim de mascletà (mascletada). Han emprat la forma disparà, amb eixe significat, Vicent Mallent, Enric Valor, Joaquim Martí Mestre i Josep Lacreu, entre altres escriptors i lingüistes, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
Friqui
El nom friqui ha sigut acceptat com a terme normatiu per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i registrat en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. Té el significat de ‘rar, extravagant’ i també el de ‘persona que es dedica d’una manera obsessiva a un tema o una afició’.
És un anglicisme, adaptació de les paraules angleses freak o freaky. L’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, registra este terme com a ‘d’ús general’, amb la descripció d’’estrafolari, peculiar, inusual’. També s’associa a una ‘persona molt dedicada, exclusivament i quasi obsessivament, a una afició’. Frases amb esta paraula poden ser: “Joanjo és raret i molt especial, un bon exemple de friqui”, “No entenc res, és un espectacle friqui”, “Anabel vist molt friqui”, “Elies és un obsés, un friqui de la informàtica”.
Lourdes Bohigues, Lluís Calvo i Guardiola, Ivan Carbonell, Lucrècia de Borja i Bairén, Enric Aguilar, Sergi Pascual Tur, Silvestre Vilaplana i Lluís Miret són alguns dels escriptors i escriptores que ha emprat el terme friqui en els seus llibres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Mascletà
La forma mascletà és la realització popular i acurtament de la paraula mascletada. Entre altres, té el sentit de ‘disparada successiva i molt sorollosa de traques, masclets, carcasses i altres elements pirotècnics organitzada rítmicament en ascens, pròpia de moltes festes valencianes’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial, en el sentit festiu i pirotècnic mencionat. Mascletà és sinònim de disparà (disparada).
Han emprat la forma mascletà Faust Hernàndez, Josep Peris Celda, Vicenta Matalí Almenar, Josep Rodrigo Alamar, Rafael Jarque, Xavier Casp, Santi Vallés, Abel Soler, La Gossa Sorda, Francesc Gisbert, Vicent Alonso, Josep Usó, Elvira Cambrils, Emili Casanova, Jordi Colomina, Vicent Pitarch, Enric Aguilar, Àlvar Monferrer, Lucrècia de Borja i Bairén, Josep Ballester, Josep Lacreu, Teresa Broseta i altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Parpall
El vocable parpall té el significat de ‘cada una de les membranes movibles i cartilaginoses que protegixen els ulls i permeten cobrir-los i descobrir-los a voluntat’, “Tinc molta son, se m’ajunten els parpalls”, “Això què és? Pareix que tens un mussol en el parpall”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. Té el geosinònim parpella.
Lourdes Bohigues, Lluís Calvo i Guardiola, Ivan Carbonell, Lucrècia de Borja i Bairén, Enric Aguilar, Sergi Pascual Tur, Silvestre Vilaplana i Lluís Miret són alguns dels escriptors i escriptores que ha emprat el terme friqui en els seus llibres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear, el Salt 4, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV. La paraula parpall l’han emprada autors com ara Josep Piera, Josep Franco, Joaquim Martí Mestre, Jordi Botella i Jordi Colomina, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Serrutx
El nom serrutx fa referència a ‘serra de fulla d’una certa rigidesa, però alhora amb una mica de flexibilitat, de forma triangular o trapezial, amb dents en un dels cantells i proveïda d’un mànec que permet manejar-la amb una sola mà’, ‘serra mecànica portàtil de cadena sense fi’, “Serà millor que gastem el serrutx, amb l’estraleta no avancem com toca”.
Ha sigut admés definitivament com a paraula normativa per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i registrat en el Diccionari normatiu valencià. Té el geosinònim parpella. Anteriorment a la inclusió en el DNV, ja l’havien registrat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el diccionari de la RACV. Lluís Sales, Josep Pascual Tirado, Víctor Català, Xavier Casp, Toni Cucarella, Vicent Garcia Perales I Miquel Calvo ha sigut autors que han emprat serrutx en les seues obres.
