- PUBLICITAT -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

A tot sospés

La locució a tot sospés significa ‘mantingut a costa d’un altre, sense pagar res’, “S’ha quedat sense treball i està a tot sospés en casa de son tio”. També té el sentit de ‘sostingut en l’aire, sense tocar en terra’. Esta locució procedix del substantiu sospés, que significa ‘allò que pesa una persona o una cosa que no fa gens de força cap amunt, pes mort’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs la locució a tot sospés en el Diccionari normatiu valencià. També la registra Eugeni S. Reig en el recull lexicogràfic El valencià de sempre. Han emprat esta locució Constantí Llombart i Urbà Lozano, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Afrontar (com a ‘avergonyir-se’)

PUBLICITAT

El verb afrontar té diversos significats, com ara ‘fer front, resistir (a algú o alguna cosa) sense acovardir-se’, “Afrontar les adversitats”, “Afrontar l’enemic”, ‘fer un afront (a algú)’, “No et perdonarà mai que l’hages afrontat davant dels subordinats”, ‘acarar, posar front a front’, ‘Afrontar el testimoni i l’acusat’, ‘confrontar, ser contigu, un territori, un camp, a un altre’, “L’hort del meu cosí afronta amb el de la teua sogra”. Però en la parla valenciana també té el sentit d’ ‘avergonyir-se’, “Eixe no s’afronta de res”, “No t’afrontes d’això que t’ha dit Pere, que no hi ha motiu”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat eixa accepció en el Diccionari normatiu valencià. En eixe sentit també tenen registrat este verb el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat afrontar, en el sentit d’avergonyir’, Eduard Escalante, Joaquim Martí Gadea, Francesc Martínez i Martínez, Pepa Guardiola, Joan F. Mira i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Arrematar

La forma verbal arrematar té el significat de ‘posar fi, acabar completament una cosa’, “No podem anar-nos-en d’ací fins que no arrematem esta faena”, ‘acabar de matar, matar una persona o animal que està quasi mort o malferit, “Arrematà el cavall que estava ferit de mort”. És sinònim de rematar, del qual es deriva, però no en el sentit esportiu de ‘finalitzar una jugada o una sèrie de jugades enviant la pilota a la meta contrària’, que és rematar. Tampoc, en l’ús popular, és usual arrematar, en el sentit de ‘posar fi a la licitació (en els encants o subhastes), perquè ja no hi ha qui oferisca més preu’ i sí que ho és rematar. La locució arrematar/arrematant garbes significa ‘estar a punt d’acabar una faena, un treball, una acció o un procés’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable arrematar en el Diccionari normatiu valencià. Tenen inclosa esta forma també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat la forma arrematar Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea, Josep Barrachina, Joaquim Amo, Gaetà Huguet Segarra, Josep Pascual Tirado, Luis Martí, Tomàs Escuder, Joaquim Martí Mestre, Felip Bens i Marisa Villalba, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Bovada

El vocable bovada significa ‘acció o dita pròpia d’un bovo, fava, beneït, curt d’enteniment’, “No digues més bovades!”, “No tens trellat, això que dius és una bovada”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat esta paraula en el Diccionari normatiu valencià. L’han utilitzada en els seus textos Manuel Sanchis Guarner, Martí Domínguez, Isa Tròlec, Xavier Casp i Maria Rosa Diranzo, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

Cuixam

El terme cuixam té el significat de ‘conjunt de les dos cuixes d’una persona, quan són d’una grossària considerable’, “Les cames no les té primes, precisament, té un bon cuixam”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià. També el té registrat el Diccionari català-valencià-balear.

Horrend/a

L’adjectiu horrend/a té el sentit de ‘cosa o fet que causa horror’, ‘horrible’, “La guerra és una cosa horrenda, que causa molt de sofriment”, “Les violacions són actes horrends, de molta repugnància”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este adjectiu en el Diccionari normatiu valencià. També l’inclou en les seues pàgines el Diccionari català-valencià-balear. Joan Garí i Isabel Clara Simó han emprat l’adjectiu horrend, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -

Comentaris

Introduïu el vostre comentari
Introduïu el vostre nom ací