Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Encalar
Encalar és un verb genuí i privatiu de la parla valenciana en el sentit de ‘llançar, voluntàriament o involuntàriament, una cosa a un lloc on queda retinguda, fora de l’abast’, ‘caure, una cosa, en un lloc alt on queda retinguda, difícil de recuperar de moment’, “Hem encalat la pilota en el balcó”, “El catxerulo s’ha encalat en la teulada de la tia Nora”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu de manera definitiva a encalar, incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. Anteriorment l’havien arreplegat tots els diccionaris valencians i ha sigut emprat per Enric Valor, Josep Giner, Manel Joan i Arinyó, Àlan Greus,
Joan Pla i altres. El diccionari de la RAE, de la llengua castellana, arreplega el vocable encalar, com a ‘blanquejar amb calç alguna cosa, principalment la paret’, cosa que en valencià és emblanquinar, però també l’ha registrat com a préstec, amb el significat del valencià, aproximadament, ‘fer que un objecte quede embossat o retingut en altura fora de l’abast”.
Defendible, indefendible
Els vocables defendible i indefendible han sigut arreplegats pel Diccionari normatiu valencià. Defendible té el significat de ‘que es pot defendre’, “Això que has dit, no està bé, la teua posició no és defendible”. Indefendible és el contrari, l’antònim, ‘que no es pot defendre”, “No té excusa possible, maltractar a la seua dona és indefendible”. Tenen els sinònims defensable i indefensable, respectivament.
Fer a estelles
Fer a estelles és una locució verbal que significa ‘fer malbé una cosa, destrossar-la completament, dividir-la fent-la a trossos’, “La cadira coixa ja no la podem arreglar ni aprofitar per a res, només per al foc, el pare la feta tota a estelles. Es troba registrada en el Diccionari normatiu valencià.
Té la locució sinònima fer ascles. La locució fer a estelles procedix del substantiu estella, ‘fragment que es desprén d’una fusta quan es talla o es trenca’, “Estava partint el tronc amb la destral i s’ha clavat una estella en el peu”. És una locució profusament emprada en la literatura, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Entre altres, l’han usada Teodor Llorente, Joaquim Garcia Girona, Josep Pascual Tirado, Vicent Andrés Estellés, Soleriestruch, Enric Valor, Manel Joan i Avinyó, Victor Labrado, Vicent Ortega, Emili Piera, Enric Lluch, Joan Olivares, Eugeni S. Reig, Urbà Lozano, Josep Palomero, Lourdes Bohigues, Rafa Escobar.
Putxero
Putxero és un vocable normatiu, inclòs en el Diccionari normatiu valencià, com a col·loquial. “El putxero valencià és un plat molt tradicional, una variant més dels caldos que es fan en totes les regions: l’escudella i carn d’olla de Catalunya, el putxero andalús, el cocido madrileny, el murcià, etc.
Tots porten llegums, carn, verdura i, de vegades, embotits, ingredients que varien segons la zona on es prepara”, com ens informa la pàgina CuinaDiari. A l’Alcúdia (la Ribera Alta) se celebra anualment el Concurs de Putxero Valencià, organitzat per l’ajuntament d’eixe poble riberenc, amb eixe nom.
La denominació putxero és la que té en valencià eixe plat tradicional, també valencià, per això l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu, encara que siga amb la marca de col·loquial, a eixa paraula.
Eixe vocable ha sigut i és emprat per lingüistes i literats, com ara Francesc Martínez i Martínez, Josep Pascual Tirado, Carmelina Sánchez Cutillas, Rafa Gomar, Carme Miquel, Joaquim Martí Mestre, Jordi Colomina, Bernat Capó, Felip Bens, Lluís Meseguer, Mercé Climent i Josep Piera, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
