CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Curander
La veu curander significa ‘persona sense titulació específica que du a terme pràctiques de caràcter terapèutic basades en l’experiència professional i, sovint, també en procediments de caràcter supersticiós’. Durant molts anys, eixa descripció, normativament, només corresponia a la paraula i forma curandero, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu definitivament també a la veu i forma curander i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. També la registren el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
Han emprat esta veu Narcís Fagés de Romà, Constantí Llombart, Francesc Martínez i Martínez, Josep Pascual Tirado, Joan Francesc Mira, Bernat Capó, Manuel Àlamo i Jordi Colomina, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Demonització
El vocable demonització fa referència a ‘acció o efecte de demonitzar’, verb que al seu torn significa ‘atribuir una gran maldat (a algú)’. “Els comunistes, especialment, sofrien demonització en l’anterior règim”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom demonització en el Diccionari normatiu valencià. També la inclou en les seues pàgines el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.
Han emprat este vocable Manuel Garcia Grau, Anna Isabel Peirats i Fàtima Agut, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Explosionar
El verb explosionar té el sentit de ‘fer explotar (un artefacte explosiu)’, “Els artificiers hagueren d’explosionar l’artefacte”; ‘fer explosió’, ‘explotar, esclatar’, “La bombona de butà ha explosionat”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a la forma verbal explosionar i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. També la registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Igualment, la registra el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Joan Pla, Enric Aguilar i Josep Lacreu han emprat el verb explosionar en els seus textos.
Rostària
El vocable rostària té el sentit de ‘pendent d’un terreny, d’una superfície o d’una teulada’. És sinònim de pendent, desnivell, caient/caent (com a desnivell), inclinació, etc. És una veu pròpia del llenguatge agrari, de l’edificació-construcció i de l’urbanisme. “Eixe tauló no té prou rostària, li falta caent per a que l’aigua de reg córrega bé, i per a desaiguar i que no s’embasse quan plou”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa al vocable rostària i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat esta paraula en els seus textos, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià, Francesc Roig, Emili Beüt i Belenguer, Miquel Adlert, Josep Giner i Marco, Enric Valor, Josep l’Escrivà, Emili Casanova, Anna I. Montesinos, Enric Roncero, Enric Climent, Daniel Corell i Cabo, Òscar Martí, David Gomar, Vicent Sanhermelando i Toni Cucarella, entre altres.
