Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Bocinada
La paraula bocinada significa ‘colp pegat a la cara amb la mà’. Alguns diccionaris la definixen com a ‘colp pegat a la boca amb la mà’. Este vocable també té el significat de bocí, ‘tros xicotet de menjar, porció d’aliment que cap en la boca’, “Un bocí de pa, de formatge, de carn”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa definitivament a la veu bocinada com a ‘colp’ i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear), el Diccionari general de Ferrer Pastor, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat bocinada, com a ‘colp’, Emili Casanova, Toni Cucarella, Sofia Moltó, Vicent Garcia Perales, Francesc Fenollosa i Paco Esteve, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
De calbot
La locució de calbot té els sentits de ‘poc important, poc valuós’, ‘de qualsevol manera’, ‘sense esforç’, ‘de casualitat’, ‘de manera irregular’, ‘de rebot’, “Ho ha aconseguit de calbot”, “Ha passat de curs de calbot”, “Entrà a treballar al banc sense exàmens, ni concurs de mèrits, de calbot”, “Els ‘enxufats’ accedixen a les seues places de calbot”. També, en la pilota valenciana, tenim la pegada a la bola “de calbot”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa definitivament a l’expressió de calbot i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat la locució de calbot, Josep Barrachina, Josep Lozano, Manel Joan i Arinyó, Enric Valor, Mariano Casas, Leo Climent, Jordi Botella, Joan Olivares, Urbà Lozano i Eugeni S. Reig, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Escama
El vocable escama significa ‘rebombori, avalot’, “No feu escama, que tinc el xiquet malalt”; ‘escàndol’, “Van silenciar els fets perquè no volien que s’armara una escama”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa definitivament a la veu escama en els sentits esmentats i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat escama, com a ‘rebombori’ o ‘escàndol’, Josep Bernat i Baldoví, Eduard Escalante, Constantí Llombart, Rafael Liern, xxxxxx, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Escamar
El verb escamar significa ‘bonegar asprament’, “Sa mare l’escamava perquè sempre arribava tard”; ‘fer que (algú) agafe recel o desconfiança’, “Si no el convides a la festa, s’escamarà”; ‘escarmentar’, “S’escamarà el dia que caiga”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa definitivament al verb escamar en els sentits mencionats i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. L’arrepleguen també amb este significat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat el verb escamar en el sentit descrit José Escrig, Francesc Martínez i Martínez, Enric Valor, Emili Casanova, Toni Cucarella, Joan Andrés Sorribes, Joaquim Martí Mestre Abelard Saragossà i Jordi Colomina, entre altres, com registra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Minorització
El vocable minorització significa ‘acció o efecte de minoritzar’, “La nostra llengua patix una minorització lingüística”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa definitivament a la veu minorització i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià.
Han emprat el substantiu minorització Vicent Flor i Josep Lacreu, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Minoritzar
El verb minoritzar significa ‘convertir en minoritari’, “Les eleccions a vegades minoritzen alguns partits”. Al seu torn, minoritari vol dir ‘que està en inferioritat numèrica’, ‘de la minoria o que hi té relació’, “Les opinions minoritàries també compten en una democràcia”, “A vegades un parit minoritari és decisiu”
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa al verb minoritzar i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià.
Han emprat el verb minoritzar Lluís V. Aracil, Toni Mollà, Agustí Colomer, Josep Nogués, Joan Peirats, Enric Ramiro, Vicent Flor, Miquel Àngel Pradilla, Brauli Montoya, Vicent Baydal, Josep Vicent Frechina, Juli Martínez Amorós i Avel·lí Flors, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
