- INFORMACIÓ -

 

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

PUBLICITAT

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Leo Giménez – Foto- Valerià Benetó

Atemperar

El verb atemperar té el mateix significat que  temperar ‘fer que (una cosa) siga menys intensa, menys forta, moderar-la o suavitzar-la’, ‘acomodar-se’, ‘adaptar-se’, ‘calmar’, “Atempera l’aigua o ens cremarem”, “Atempera eixos nervis”, “Calma, atemperem el debat, no ens acalorem”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat  atemperar en el Diccionari normatiu valencià. Tenen registrat també el verb atemperar el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat atemperar José Escrig, Josep Gracia Lacueva, A. Vallet i Candel, Jordi Colonques i Ramon Puig Puigcerver, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. 

Camarot

El vocable camarot significa ‘compartiment de dimensions generalment reduïdes que hi ha en les embarcacions, i que s’utilitza com a dormitori’. És sinònim de cabina, quan este vocable té l’esmentat  significat’, “El capità està descansant en el seu camarot”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs la veu camarot en el Diccionari normatiu valencià. 

També la tenen registrada el Diccionari català-valencià-balear i el   Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat el vocable camarot Bernat Bono i Barber, Josep Franco, Enric Cardona, Àlan Greus, Toni Cucarella, Isidre Martínez, Carles Alberola, Jesús Moncho i Ivan Carbonell, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Embovar

Embovar té dos sentits. Pot significar el mateix que embogar, ‘posar el seient de boga/bova (a una cadira o a un altre seient)’. Però també té el significat de ‘fer tornar bovo’, ‘embadalir’, ‘suspendre, atraure o captivar els sentits (d’algú)’, “La contemplació d’aquell paisatge l’embovava”, “S’embova amb les pel·lícules romàntiques”, “Lorena té el nóvio embovat”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat embovar també en el significat de ‘fer tornar bovo, embadalir’ en el Diccionari normatiu valencià. 

Tenen arreplegat també este verb, amb l’esmentat sentit, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han usat el verb embovar com a derivat de bovo Joaquim Amo, Francesc Martínez i Martínez, Teresa Serrano, Xavier Casp, Emili Casanova, José Benavent Baldoví, Emili Selfa, Joaquim Martí Mestre, Toni Cucarella, Isabel-Clara Simó i Eugeni S. Reig, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Encaputxat -ada

El vocable encaputxat significa ‘que porta caputxa’, “Un grup d’encaputxats incendiaren la barraca”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este vocable, com a substantiu, en el Diccionari normatiu valencià. També el registra, amb eixa categoria gramatical, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. 

Han fet servir la paraula encaputxat, com a substantiu, Manel Joan i Arinyó, Silvestre Vilaplana. Ramon Ramon, Lourdes Bohigues, Isabel Canet, Vicent Pasqual i Xavi Sarrià, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Manco -a 

El vocable manco, a banda de tindre el sentit de ‘menys’, ‘menor quantitat’, també vol dir ‘que li falta una mà o un braç’, “Vicent és manco, perquè es va seccionar el braç amb una serra, tallant cimals”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta paraula, en el sentit mencionat, en el Diccionari normatiu valencià. Té els sinònims manc i el col·loquial curro.

El vocable manco, com a ‘persona sense una mà o un braç’, el registren també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el  Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han usat el vocable i forma manco, com a ‘manc, curro, mutilat’, Josep Bernat i Baldoví, Joaquim Martí Mestre, Jordi Colomina, Josep Lacreu i Francesc Mompó, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -