CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Al front (de)
La locució al front de significa ‘que encapçala un grup, un moviment o una empresa’, “Es va posar al front en la marxa per la pau”, “La mare de Gabriel l’ha deixat, a ell, al front del negoci familiar”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta locució en el Diccionari normatiu valencià. La tenen arreplegada també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat al front de amb el significat descrit Teodor Llorente, F. Almarche Vázquez, Joan Manuel Borràs, Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador, Miquel Adlert, Joan Fuster, Gil d’Olocau, Agustí Colomer, Josep Palomero, Pura Requena i Rafael Roca i Richart, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. Té la locució sinònima al capdavant (de).
Catxapera
Una catxapera és ‘cau de conills’, “Eixa catxapera està plena de conillets, de catxaps”. També té el sentit de ‘casa molt menuda’, “Ara vivim en una casa més gran, no en la catxapera a on vivíem”. Estar com una catxapera és ‘estar malalt, mal fet, ple d’alifacs’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta paraula en el Diccionari normatiu valencià. La tenen arreplegada també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. També l’arreplega Eugeni S. Reig en El valencià de sempre. Han emprat catxapera en els seus textos Enric Valor, Joan Olivares i Paco Pascual Soler, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Empollar
Empollar és un verb propi de l’argot o llenguatge estudiantil. Significa ‘estudiar molt’, ‘estudiar amb intensitat per a aprovar els exàmens, memoritzar’, ‘estudiar intensament (una matèria), especialment d’una manera memorística’, “Empollar matemàtiques”, “He passat el cap de setmana empollant per a l’examen d’història”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este verb, amb la marca de col·loquial, en el Diccionari normatiu valencià.
El tenen arreplegat també el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana, el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, ésAdir.
Flato
El vocable flato és sinònim de flatositat, ‘acumulació molesta de gasos en el tub digestiu’, “No tinc ganes d’anar de festa, tinc molt de flato”. Té també el sentit de ‘vanitat, presumpció’, “Els veïns d’enfront són gent de flato, volen demostrar que són rics, però no ho són tant”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta veu, com a col·loquial, en el Diccionari normatiu valencià. La tenen arreplegada també el Diccionari català-valencià-valencià, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat flato en els seus textos Joaquim Aierdi, Leopold Ignasi Planells, Eduard Escalante, Joaquim Amo, Joaquim Martí Mestre, Eugeni S. Reig i Josep Lacreu, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. Té el sinònim flat.
Litrona
La veu litrona és pròpia del llenguatge o argot dels jóvens bevent, en festa; té el sentit de ‘botella que conté un litre de cervesa’, “Han comprat unes litrones per a la festa d’esta nit”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat, amb la marca de col·loquial, este vocable en el Diccionari normatiu valencià. El té arreplegat també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. L’han emprat en els seus textos Manuel Joan i Arinyó, Antoni Martínez Bonet, José Benavent Baldoví, Josep Lacreu i Vicent Marco, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
