CN | Leo Giménez
Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Agravi
El terme agravi és ‘paraula o acció que ferix la dignitat d’algú, que el mortifica bona cosa’, “Això que m’has dit és una ofensa per a mi, un agravi molt fort”, ‘motiu important de queixa’, “El sistema de finançament territorial actual és un agravi per als valencians”, ‘perjuí contra els drets o interessos d’una persona’, “L’Ajuntament han valorat molt baix el meu bancal per a expropiar-lo. És un agravi, respecte a altres bancals dels costat”. Un agravi comparatiu és ‘acció que significa un privilegi injust per a una persona respecte d’altres’.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable agravi en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general (Ferrer Pastor), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. La veu agravi ja apareix documentada en el Llibre d’establiments de Llucena, en Procés a Pedro de Mur y March Antoni (1582), en Constitucions de l’Estudi General de València (1661), en Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva (1722), (1741) i en obres o escrits de Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Aierdi (1661), Jaume Febrer (1701), Josep Esplugues (1763), José M. de Arias (1840), Josep Bernat i Baldoví, Teodor Llorente, Eduard Escalante, Matilde Llòria i Felip Gumbau, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Deport
El vocable deport té el sentit de ‘recreació o diversió’, però també significa ‘exercici físic o joc que es practica individualment o per equips, amb intenció de competir o no i, generalment, d’acord amb unes regles determinades’, “M’agrada fer deport com a exercici físic, no necessàriament per a competir”, “El deport que més m’agrada és el ciclisme, com a espectacle i com a pràctica personal”.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable deport, en el sentit d’exercici físic, joc o competició en el Diccionari normatiu valencià. En este significat és sinònim de la forma esport.
Llavó
El vocable llavó té el significat de ‘llavada, acció de llavar’, “Pega-li un altre llavó als pantalons, que les taques no se n’han anat”. Té també un sentit figurat negatiu: llavó de cara, ‘acció, maniobra o manipulació que es fa per a tapar o dissimular defectes, fer canvis superficials a alguna cosa, generalment, amb la intenció d’enganyar, convéncer a algú de la bondat d’un oferiment’, ‘fer alguna faena, algun treball, alguna cosa per damunt damunt, superficialment’, “La façana no l’heu pintada com cal, li heu fet un llavó de cara i prou”, “La neteja del corral no l’has feta com toca, has fet un llavó de cara, per damunt damunt. I es nota”, “Li pegaren només un llavó de cara”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el terme llavó, com a col·loquial, en el Diccionari normatiu valencià. També el té registrat el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià.
Peluquí
La veu peluquí té el sentit de ‘peluca que cobrix un punt determinat del cap i dissimula l’alopècia’. Té el sinònim perruquí.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable peluquí en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat esta veu Joan Baptista Escorigüela, José Escrig, Joaquim Martí Mestre i Josep Lacreu, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Potro
La paraula potro té diversos significats. Primerament significa ‘cavall jove’, però també ‘aparell de gimnàstica artística que consistix en un cos allargat de fusta recobert de cuir i sostingut generalment per dos suports que permeten regular-ne l’alçària’, ‘aparell a manera d’una gàbia gran de fusta que servix per a subjectar i suspendre per la part davantera els cavalls, els bous o altres animals que no es deixen ferrar, esquilar o curar’, ‘aparell constituït per un tronc amb dos branques, clavat en terra, on se subjectaven les femelles dels animals ramaders, especialment les vaques, mentre el mascle les cobria’, ‘cavallet de fusta on se subjectava el processat per a obligar-lo a declarar per mitjà de la tortura’. Té el sinònim poltre.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable potro en el Diccionari normatiu valencià, com a col·loquial. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general (Ferrer Pastor), el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. El vocable Potro apareix en Col·loqui de dames (1485) i en Coloqui nou del rosí alasà (1878) i en obres o escrits d’Eduard Escalante, Lluís Cebrain, Bertomeu Tormo, Joaquim Martí Gadea, Francesc Martínez i Martínez, Alfred Sendín i Joaquim Martí Mestre, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.
