- PUBLICITAT -
Temps de lectura 3 minuts

CN | Leo Giménez

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Foto: Valerià Benetó

Alguatzil

PUBLICITAT

El nom comú alguatzil fa referència a ‘funcionari municipal subaltern que executa els manaments de l’alcalde o de l’ajuntament’, ‘funcionari judicial subaltern’, ‘oficial que s’encarregava de fer complir la llei i de l’administració de justícia en nom del rei o de les constitucions’, ‘en l’Edat Mitjana, governador d’una població sarraïna’, “L’alguatzil ha portat un avís per a que vages a l’Ajuntament”, “Abans, els bandos municipals els feia l’alguatzil”, “Vinc a pagar-te lo que te dec, no siga cosa que m’envies l’alguatzil”.

L’Acadèma Valenciana de la Llengua ha inclòs esta paraula i forma en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una veu normativa. Té els geosinònims agutzil i algutzir. També l’arreplega el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor. Han emprat esta veu i forma Emili Casanova, Javier Pastor Madalena, Ramon Ruipérez, Jordi Colomina, Jesús Mollà, Vicent Satorres, Vicent M. Garés Timor, Xavier Úbeda, Rosa M. Gregori Roig i Josep Lacreu, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Contertuli

El vocable contertuli té el sentit de ‘persona que participa en una tertúlia’, “Antoni s’ha estrenat com a contertuli en el programa matinal de la ràdio local”, “A partir de la setmana que ve tindrem una altra contertúlia en el programa”, “Han augmentat els contertulis de les xarrades de divendres en la Casa de la Cultura”.

L’Acadèma Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a la paraula i forma contertuli i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim contertulià. Han emprat esta veu i forma Josep Torrent Ródenas, Manuel Sanchis Guarner, Josep Franco, Eduard Mira i Josep Maria Costa i Costa, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Cubalibre

La paraula composta, procedent del castellà, cubalibre té el sentit de ‘beguda alcohòlica preparada principalment amb ginebra o rom i cola’, “Anem al pub a fer-nos dos cubalibres, te’n vens?”. “Posa’ns un cubalibre de rom i dos de ginebra”. Té el sinònim col·loquial cubata. L’Acadèma Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a este neologisme i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià.

Esta paraula la tenen registrada també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Han emprat la veu cubalibre en els seus textos Maria Àngels Moreno, Rafa Gomar, Xavier Aliaga, Santiago Forner, Josep Bertomeu Moll i Vicent Marco, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Demonitzar

 El verb demonitzar significa ‘atribuir una gran maldat (a algú)’, ‘atribuir qualitats perverses (a algú o a alguna cosa)’, “Els comunistes estaven demonitzats”. “Han intentat demonitzar els periodistes”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a la veu demonitzar i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. També la tenen inclosa en les seues pàgines el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Han emprat esta veu i forma Esther Pinter, Enric Sòria, Josep Lacreu, Teresa Mollà i Vicent Marco, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

Llastra

La veu llastra fa referència a ‘llenca de terra, tros de terreny relativament allargat’, ‘franja’, “El bancal estret i allargat de vora riu, que forma llastra, és el de la meua cosina”.

L’Acadèma Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa al vocable llastra i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV

Han emprat esta veu i forma Joan Jeroni Vives, Jaume Beltran, Miquel Nicolau Tena, Vicent Badal, Josep l’Escrivà, Vicent Falomir, Antonio Carrasquer, Nel·lo Navarro i Aureli Ferrando, Josep Sanchis Carbonell, Lluís Gimeno i Jesús Bernat Agut, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez

- PUBLICITAT -