Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
Acabar amb
La construcció acabar amb té caràcter normatiu, amb subentrada en el Diccionari normatiu valencià en l’article acabar. Té el significat de ‘posar fi a, fer desaparéixer, eliminar, suprimir’, “El Govern pretén acabar amb el frau fiscal”, “La corrupció va acabar amb la carrera política del nostre antic amic Daniel”. Es troba registrada en el SALT. L’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, considera esta locució d’ús general amb l’apunt ‘Recollit al DIEC2 (dins l’entrada juramentar-se)’. La construcció acabar amb ha sigut emprada, entre altres, per Daniel Martínez Ferrando, Carles Salvador, Enric Valor, Vicent Garcés, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Enric Valor, Joan Fuster, Manuel Molins, Josep Lozano, Eduard Mira, Damià Mollà, Agustí Colomer, Rafa Company, Miquel Nadal, Vicent Franch, Ferran Torrent, Víctor Mansanet, Jesús Puig i Lluís Mesa, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Cosconelles
La paraula cosconelles significa ‘sensació nerviosa i espasmòdica experimentada en certs llocs del cos quan són estimulats lleugerament pel tacte i que sol provocar el riure involuntari’, “No em faces cosconelles, que em fas riure sense trellat”, “Té moltes cosconelles”, “A eixe no els fas riure ni fent-li cosconelles en la planta dels peus”. És un vocable molt usual en algunes zones valencianes, amb entrada en el Diccionari normatiu valencià, que remet a cosquerelles, d’àmbit més general en la parla valenciana. Tenen la paraula geosinònima pessigolles, més usual en la parla catalana. Buscar les cosconelles (o cosquerelles) (a algú) és ‘provocar-lo’, “No em busques les cosconelles que et diré alguna cosa que no t’agradarà sentir”. Tenen registrada esta paraula el SALT, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat el vocable cosconelles Enric Puchol, Manel Joan Arinyó, Ferran Torrent, Isabel Clara Simó, Toni Cucarella, Vicent Ortega, Rafa Gomar, Joan Olivares i Maurici Belmonte, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Desperdiciar
El verb desperdiciar significa ‘deixar perdre allò que es podria aprofitar per negligència, inhabilitat, ignorància’, ‘malgastar, gastar malament’. “Vicentet va desperdiciar tota la fortuna heretada per la dona”, “El treball que estàs fent ara és desperdiciar el temps, no t’aprofitarà per a res”. És un verb normatiu en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV tenen registrat també este verb.
Desperdici
El vocable desperdici té entrada com a col·loquial en el Diccionari normatiu valencià. És ‘cosa que no aprofita’, ‘remitjó o residu d’un tot que es deixa o es perd, “Els desperdicis de la fàbrica contaminaven el riu”, “Els desperdicis del convit han sigut quantiosos, es veu que no hi havia molta ganeta”. Tenen registrat este substantiu també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Esguit
El vocable esguit té el significat de ‘quantitat reduïda d’un líquid o d’una substància semilíquida que es desprén d’alguna cosa o s’escampa a una certa distància com a conseqüència d’un colp o d’un moviment violent’, “La porta estava plena d’esguits de fang”, “La xiqueta, amb la pistoleta d’aigua, ens ha omplit d’esguits a tots”. És una paraula normativa, registrada en tots els diccionaris de la nostra llengua i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha arreplegada com a entrada principal en el Diccionari normatiu valencià. Té el geosinònim esquitx. Han emprat este vocable Josep Maria Cabrera, Francesc Martínez i Martínez, Josep Giner i Marco, Xavier Casp, Al Tall, Toni Cucarella, Emili Casanova, Urbà Lozano, Mari Carmen Sáez, Jordi Colomina, Tobies Grimaltos, Josep Franco i Maurici Belmonte, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
Tocar (com a sinònim de telefonar)
El verb tocar té molts significats, arreplegats per tots o quasi tots els diccionaris de la nostra llengua, però n’hi ha un que no tenia la consideració de normatiu i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li l’ha donada definitivament i l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. Es tracta de tocar com a ‘telefonar’, ‘cridar per telèfon’, “Passa-li el meu número de telèfon i que em toque quan vullga”, “Em tocaren ahir, però tenia el mòbil en silenci i no em vaig enterar”. Té el geosinònim trucar (per telèfon). El verb tocar, en el sentit de telefonar, el tenen registrat el SALT, remetent a trucar, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este verb, en l’esmentat sentit, Enric Lluch, Josep Lacreu, Xavier Aliaga, Joan Pla i Ivan Carbonell, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
