Llaurant la Llengua, per Leo Giménez: ‘Colmena’

Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.

Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.

Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.

Atabollar

El verb abatollar vol dir ‘entrar en color (la fruita, especialment les figues) quan madura’, ‘prendre color, entrar en color, per l’exposició al sol o per haver patit una calor excessiva’, ‘deixar (una persona o un animal) sense sentits’, ‘astorar, torbar d’admiració’. Té la condició de vocable normatiu, definitivament, en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Amb anterioritat l’havien registrat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Salt, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV. El verb atabollar es relaciona amb el substantiu taboll, ‘que està (un fruit o un cereal) mig madur, que ja comença a prendre color’, “M’agraden les pomes tabolls. Ja està el blat taboll”.

Boixar (com a sorprendre, enganyar, molestar)

El vocable boixar té diverses accepcions. Pot ser un substantiu, ‘lloc poblat de boixos”, en castellà, bojedal; i un boix és un ‘arbre menut (Buxus sempervirens), de fulles verdes tot l’any, de flors blanquinoses’ En castellà, boj. Un boix també és un xiquet i una classe de pardal. Com a verb, boixar és més versàtil, ja que té els significats de ‘tapar un forat’, ‘pansir-se els cereals, les plantes bulboses, les hortalisses, etc.’. També té el sentit de ‘fer l’acte sexual’. Accepcions estes arreplegades per diccionaris, tant valencians com catalans, però en la parla valenciana boixar té també el sentit d’’importunar, molestar amb insistència’, “No parava de boixar-me i em vaig enfadar”. I també vol dir ‘enganyar o sorprendre (a algú) amb una cosa que no esperava’, “Ara sí que m’has boixat!”. Estes dos últimes accepcions han sigut registrades en el Diccionari normatiu valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El Diccionari general, de Ferrer Pastor i el Diccionari català-valencià-balear arrepleguen també estes accepcions, pròpies del parlar valencià. Han emprat el verb boixar, amb el sentit de ‘sorprendre, enganyar, molestar’ autors com ara Joaquim Garcia Gadea, Alexandre Agulló, Xavier Casp, Toni Cucarella, Al Tall, Joaquim Martí Mestre i Eugeni S. Reig, entre altres.

Cardar (com a pegar)

Un verb que té dos accepcions ben diferents en la parla valenciana i en la catalana és cardar. En primer lloc, cardar és pentinar els cabells o la llana d’una determinada manera, per raons estètiques o per a poder filar millor (la llana), però en valencià, majoritàriament, també significa ‘pegar una palissa (a algú)’, mentres que en la parla popular catalana també té el sentit de ‘copular’, ‘fer l’amor’ i no el de ‘pegar’. El Diccionari normatiu valencià ha donat caràcter normatiu, com a col·loquial, a l’accepció de ‘pegar’ del verb cardar. Joaquim Martí Mestre i Eugeni S. Reig han emprat este verb amb la referida accepció pròpia de la parla valenciana.

Colmena

El nom colmena ha sigut inclòs en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, un vocable normatiu. Té el significat de ‘buc d’abelles’, ‘recipient, habitacle d’una comunitat d’abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals’. En sentit figurat també té el sentit d’’habitatge o edifici on viu molta gent apinyada’. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, també tenen registrat esta paraula, que és d’un ben antic en valencià, emprada per Jaume Roig en l’Spill, en 1460, i Bernat Fenollar, en 1493, en ple Segle d’Or de la nostra literatura. Posteriorment han fet ús de la paraula colmena autors con ara Jaume Febrer, Eduard Escalante, Lluís Guarner, Alexandre Agulló, Xavier Casp, Anna Isabel Peirats i molts altres.

Mitxelí

La paraula mitxelí la registra el Diccionari normatiu valencià. Té caràcter normatiu, encara que amb la marca de col·loquial. Té el significat de  ‘plec de greix que es forma en alguna part del cos, principalment en la cintura’. S’usa generalment en plural, mitxelins, “Si no fas exercici físic, i a muntó, no et llevaràs mai els mitxelins”. És extensió del nom de la marca comercial de pneumàtics MICHELIN, que el seu logotip és un ninot fet amb pneumàtics. El Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) té registrada esta paraula amb la forma mitxelín. El diccionari de la RACV també registra este vocable.

Leo Giménez