Llaurant la Llengua és un espai periòdic, didàctic i divulgatiu amb unes gotetes d’orgull molt nostre, on Leo Giménez, ens mostrarà paraules, expressions, accepcions, estructures i formes que usades normalment en la parla quotidiana, no estaven considerades com a normatives.
Leo, és diplomat en Magisteri, especialitat en valencià, i màster en assessorament lingüístic per la Universitat de València.
Va ser alcalde del seu poble, Antella, és col·laborador en diversos diaris escrits i digitals com Riberaexpress d’on procedeixen estos articles, actualment és veí del nostre poble.
A mansalva
La locució a mansalva té un significat, com és ‘en abundància, a manta’, d’’una manera molt intensa’, registrada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. “Plou a mansalva, no isques al carrer”, “En el jardí hi ha flors a mansalva, totes les que vullgues”, “Quina pedregada! Ha caigut pedra a mansalva”. N’hi ha un altre, de sentit, d’esta locució, que és ‘sense cap risc, sense exposar-se gens’ (referint-se a la manera d’atacar algú, de paraula o d’obra), “L’han atacat a mansalva, quan han vist que ell no podia defendre’s”. Tenen registrada també la locució a mansalva, en el sentit de ‘molt’, ‘en abundància’, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
Han emprat a mansalva, en este sentit, Constantí Llombart, Enric Soler i Godes, Al Tall, Jordi Valor i Serra, Àngels Moreno, Ferran Torrent, Toni Cucarella, Teresa Broseta, Josep Lacreu, Pilar Gregori i Pasqual Mas, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
Caterva
El terme caterva significa ‘grup molt nombrós de persones, d’animals o de coses, “Hi havia una caterva de xiquets davant de l’escola”, “Hi havia una bona caterva de manifestants davant de l’Ajuntament”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu definitivament a esta paraula registrant-la en el Diccionari normatiu valencià. Té el geosinònim parcial catèrvola. També tenen registrada la paraula caterva el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.
El terme caterva ha sigut emprat, entre altres, per Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Garcia Girona, Enric Valor, Rodolf Sirera, Josep Franco, Rafa Gomar, Francesc Bayarri, Joan Garí, Àlan Greus, Manuel Baixauli, Josep Lozano i Manel Joan Arinyó, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.
En un rellamp
La locució en un rellamp té el sentit d’’en un temps curtíssim’, ‘en un moment’, ‘en un instant’, ‘en un bot’; es troba registrada, com a exemple, en l’entrada rellamp, en el Diccionari normatiu valencià. “Va desaparéixer en un rellamp”, “En un rellamp va fer el sopar”. Tenen registrat també en un rellamp, o locució equivalent de significat, amb la paraula rellamp, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Faust Hernández, Enric Valor, Alexandre Agulló, Josep Millo, Pau Marqués, Teresa Broseta, Carme Miquel i Josep Lozano, entre altres, han emprat la locució en un rellamp en les seues obres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Mostós
L’adjectiu mostós/osa fa referència, en un dels seus significats, a ‘brut’, ‘que comença a estar brut’, ‘viscós, apegalós’, En eixe sentit ha sigut registrat en el Diccionari normatiu valencià. “Portes la gorra tota mostosa”, “Els llençols comencen a estar ja mostosos, canvia-te’ls ja”. Mostós també té el significat d’’abundant en most’. També tenen registrat este adjectiu, com a ‘brut, viscos, apegalós’, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.
L’adjectiu mostós, en el sentit de ‘brutea’, l’han emprat Josep Maria Cabrera, Joaquim Amo, Enric Valor, Vicent Borràs, Pasqual Alapont, Esperança Camps, Ivan Carbonell, Toni Cucarella, Àngel Calpe, Joaquim Martí Mestre, Abelard Saragossà, Joan Olivares, Rafael Roca i Josep Lacreu, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.
Palmito
El vocable palmito significa ’aventador semicircular de tela, paper, etc., format per varetes primes de fusta o un altre material unides per un eix en un extrem o clau i que es plega i desplega’. “En l’estiu convé tindre sempre a mà un bon palmito per a aventar-nos”. Ha sigut inclòs en el Diccionari normatiu valencià, com a terme normatiu. També tenen registrat palmito el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el vocable palmito Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea, Teodor Llorente, Joaquim Amo, Emili Casanova, Carles Salvador, Josep Pascual Tirado, Josep Giner i Marco, Manuel Sanchis Guarner, Martí Domínguez, Voro López Vedejo, Rafa Gomar, Vicent Ortega, Joan Olivares, Toni Cucarella, Francesc Gisbert, Pep Castellano, Enric Lluch, Joaquim Martí Mestre, Abelard Saragossà i Francesc Bodí, entre altres escriptors i lingüistes, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.
Passó
La paraula passó l’ha registrada com a col·loquial l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. En sentit més aïnes col·loquial, significa ‘palissa’, ‘sèrie de colps pegats a algú’, “Quan arribava a deshores de la nit, ma mare, a vegades, m’arreava un bon passó”, ‘reprensió severa’, ‘marmoló’, “Hui no has fet el deure, t’enduràs un bon passó”, ‘infligir una derrota’, “Quin passó que li va pegar el València al Barça en la final de la Copa de Fires, en l’any 62! 6-2!!!”, ‘excés d’alguna cosa’, “Quin passó de cacera ens amolla el palissa de Pep en els almorzars”. Tenen també registrat el vocable passó el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Manel Joan i Arinyó, Josep Franco, Joan Olivares, Joaquim Martí Mestre, Maurici Belmonte i Josep Lacreu, entre altres, han emprat el terme passó, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.
